Lesmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament. Quan es refreda, el metall queda cobert per una pasta vitrificada brillant si després es poleix.
L'esmaltat es pot realitzar a partir d'un procediment sec o humit depenent de les tècniques d'aplicació i dels processos que poden ser manuals i rudimentaris fins als més sofisticats gràcies a la tecnologia moderna. La tècnica de l'esmalt al foc s'ha utilitzat com a subsidiari de la metal·lúrgia, com ara en el cas sumptuari, en joieria i orfebreria, o en el cas de la indústria i en el de la fabricació d'electrodomèstics, senyalitzacions urbanes o revestiments arquitectònics. miniatura|Esmalt al foc sobre metalls|280x280px Avui dia, l'esmalt és un dels mitjans d'expressió artística més perfeccionats que existeix. És una matèria dura, que pot ser brillant o mat, no decolora amb l'acció de la llum, és resistent als agents pol·luents, és fàcil de netejar i té una gamma infinita de tons. Pot ser de qualitat opaca o transparent i que permet la visió de la textura del suport conferint-li una riquesa matèrica no superada.
Composició L'esmalt és un producte químic de fórmules molt precises i de composició molt semblant al vidre o al cristall. És un material de síntesi compost a partir de diverses matèries primeres: el vitrificant, el fundent, els estabilitzants i els materials secundaris.
La fusió i el posterior refredament de la sílice donen un material d'estructura amorfa, a diferència del quars que presenta una estructura cristal·lina. Aquesta estructura amorfa dispersa la llum gràcies a les successives capes d'àtoms i molècules. L'esmalt en no tenir una estructura concreta es converteix en un material transparent que permet el pas de la llum.
El vitrificant El vitrificant és la sílice, que és l'element principal de l'esmalt i que s'obté en forma de diòxid de sílice (SiO₂),que pot ser arena silícia o vitrificada en la seva forma natural de quars o cristall de roca.
La sílice es torna fluid a temperatures molt elevades, entorn els 1700 °C. S'utilitzen d'altres components per rebaixar la seva temperatura de fusió.
El fundent El fundent s'afegeix a la mescla per rebaixar la temperatura de fusió del vitrificant, és a dir, la sílice. Si no es posés un fundent, la sílice per si sol, donaria un material fràgil i trencadís, amb el que seria impossible de treballar.
Se sol utilitzar carbonat sòdic (Na₂CO₃), comunament conegut com a sosa, borat de sodi o bòrax (Na₂B₄O₇·10H₂O) o també es pot utilitzar hidròxid de potassi (KOH) també denominada, potassa.
Els estabilitzants Els estabilitzants proporcionen duresa i cos a la matèria. També la insolubilitzen, ja que sense aquests components l'esmalt seria soluble en aigua. Se sol fer servir molt el carbonat de calci (CaCO₃).
Materials secundaris També s'afegeixen altres components com ara colorants o opacificants. Si es vol donar brillantor i densitat a la matèria i conferir-li la ductilitat necessària per ser apte per poder treballar l'esmalt se li afegirà òxid de plom (PbO) o tetraòxid de plom o mini (Pb₃O₄).
La coloració de l'esmalt durant la seva fabricació és un procés summament complex en el qual intervenen moltes variables físico-químiques. A part dels colorants, també depèn d'altres paràmetres com són: els components del vidre, la temperatura, el tipus de forn... Així com de la composició pròpia del vidre, la proporció del colorant i les possibles mescles de productes colorants. És possible que un mateix compost doni colors diferents depenent de l'interval de temperatura assolit durant la fabricació del vidre.
L'òxid d'estany (SnO) o el triòxid d'antimoni (Sb₂O₃), entre d'altres, s'utilitzen com opacificants de la matèria i el resultat és un esmalt opac o opalescent segons la proporció que s'hagi utilitzat.
Fabricació Actualment, l'esmalt s'elabora en fàbriques molt especialitzades i que utilitzen maquinària sofisticada. Utilitzen unes proporcions exactes per a cada component.
Procés Es disposen les matèries segons les proporcions desitjades a l'interior d'un gresol.
Per elaborar l'esmalt, primer s'escalfa gradualment el gresol a l'interior d'un forn durant vuit dies fins a arribar a la temperatura de 1400° C, que és l'habitual. Després s'aboquen els components de l'esmalt dins el gresol i en una primera fusió dels components, s'obté un esmalt base, incolor i transparent, denominat fundent o frita, que s'utilitzarà com a matèria primera per aconseguir l'esmalt definitiu mitjançant una segona fusió. Seguidament, s'afegeixen els components colorants, tenint en compte les diferents composicions i mescles per assolir el color desitjat. La mescla s'introdueix dins el forn a 1400° C durant unes catorze hores aproximadament per 200 kg de material. Transcorregut aquest temps, s'obté una massa fluida i de consistència pastosa. Llavors s'extreu la massa del gresol amb l'ajuda d'uns cullerots grans amb mànec llarg i es bolca sobre unes taules metàl·liques, on es deixa refredar lentament fins que se solidifica. Un cop refredat i solidificat, s'obté un bloc circular i pla anomenat galeta. També és possible fer una colada de massa a l'interior d'un motlle per aconseguir una galeta massissa de forma quadrada o decantar-se directament a l'aigua per aconseguir granalla. Més tard, es fragmenten les galetes i es molturen en uns molins especials dotats de boles de porcellana o últimament de resina sintètica d'extrema duresa, fins a aconseguir grànuls més o menys fins. Durant el procés del molturat s'ha d'evitar les possibles barreges de colors i s'ha d'anar molt amb compte d'aconseguir els grànuls més regulars possibles. A continuació, l'esmalt se sotmet a diferents processos per eliminar la pols a partir d'extractors, així com possibles partícules metàl·liques mitjançant electroimants. Finalment, s'estableix la granulometria, és a dir, se separa el material segons les dimensions o la mida dels grànuls, per mitjà de sedassos amb malles de diferents obertures, en funció de la mida de partícula que es desitgi.
Presentacions Un cop elaborat l'esmalt, existeixen diverses formes de presentació a l'hora de comercialitzar-lo. Aquestes són les més habituals: Granalla Quan s'acaba de fabricar l'esmalt al forn, aquest es pot refredar en forma de galeta o bé mitjançant una colada en aigua. Amb la colada s'aconsegueixen porcions menudes de material, a manera de trossos de diferents mides i de perfil irregular.
Gra És la presentació més habitual i la més difosa dels esmalts. Generalment, l'esmalt es presenta en estat de pols o en gran fins que es comercialitzen en diferents granulometries (dimensions de les partícules) estandarditzades, sent el número 80 mesh una mida de partícula de 0,419 mm, que és el més habitual. L'estandardització es refereix a la malla estandarditzada segons la normativa dels Estats Units utilitzada per garbellar i separar les partícules mitjançant un sedaç. El número de la malla està determinat per la quantitat d'obertures per polsada (25,4 mm) de malla metàl·lica estandarditzada. La mida de cada sedàs el determina el diàmetre del fil utilitzat per confeccionar la malla. El número 80 és el més habitual però també se'n pot trobar del 150 i el 200 per esmalts transparents i fins i tot el 325 que presenta les partícules més petites.
Terrossos Els terrossos d'esmalt trossejat en fragments de mida similar, les quals les dimensions varien depenent del mètode utilitzat per fracturar la galeta d'esmalt a la fàbrica. L'esmalt en terrossos sol ser pràcticament inalterable si és de bona qualitat i en condicions d'absència de pols i humitat no pateix alteracions.
Esferes Les esferes d'esmalt són petites boletes de la mida d'un cap d'agulla. S'empren per aconseguir textures a la superfície o determinats efectes decoratius. Se solen fixar a la capa prèvia d'esmalt amb adhesiu, fonent-se mitjançant la cocció.
Filaments Els filaments són barretes o fils molt fins d'esmalt. Es comercialitzen en una gamma de colors bastant variada i presenten una longitud i un gruix bastant uniforme. Permeten aconseguir efectes decoratius interessants.
Altres: La murrina miniatura|esquerra|Gerro. Vidre bufat fet amb la tècnica del millefiori|260x260px La murrina o millefiori són cilindres de vidre mosaic. Aquests cilindres més o menys gruixuts estan formats a partir d'agrupacions de filaments o peces de diferents colors prèviament fosos constituint formes. Quan el vidre encara està calent es talla a petits fragments que donen lloc a murrines cilíndriques amb formes decoratives policromes que apareixen en secció. En tractar-se d'un tipus de vidre diferent, les murrines necessiten un temps de cocció més elevat que els esmalts i això pot causar inconvenients. Tot i així, permeten crear efectes decoratius curiosos i es poden combinar amb els esmalts pròpiament dits.
Tipus d'esmalts Els esmalts es poden classificar segons l'aspecte que agafen després de la cuita, segons el resultat que ofereixen i el seu comportament davant la llum; independentment de la seva composició (si porten o no plom) i del fabricant. També es poden classificar a partir del seu comportament respecte a la temperatura.
Esmalts transparents Els esmalts transparents deixen passar totalment la llum i permeten veure la superfície del suport metàl·lic. Són, potser, els esmalts que ofereixen els resultats més atractius respecte a altres tipus d'esmalts. A mesura que augmenta el gruix de l'esmalt, la transparència decreix i el color s'intensifica. La combinació entre el color de l'esmalt i la superfície metàl·lica que reflecteix la llum dona un resultat lluminós molt atractiu. Els suports que permeten millor aquesta lluminositat són l'or i la plata, gràcies a la qualitat reflectora d'aquest. Aquest tipus d'esmalt es pot aplicar directament sobre el metall, però per l'efecte del cromatisme groguenc propi dels reflexos de l'or, els esmalts de tons blaus i grisos, a causa de la mescla subtractiva dels colors, varien a tonalitats verdes o turqueses. Per contrarestar aquest efecte, s'aplica una capa de fundent específic sobre el suport metàl·lic abans de començar a aplicar l'esmalt de color.
Els esmalts que tenen de suport metàl·lic el coure es poden aplicar directament sobre la superfície o aplicar una capa de fundent abans. Els grocs, blaus, o violetes són molt aptes, tot i que depenen de les característiques de cada un i del fabricant.
Aquests esmalts permeten crear efectes molt curiosos sobre superfícies texturades, gravades o tallades. Es poden utilitzar les tècniques més habituals d'aplicació d'esmalts.
El fundent El fundent és un esmalt transparent, que per les seves característiques i usos es considera a part. També es coneix amb el nom de flux en anglès. Tal com s'ha dit, és un esmalt transparent i incolor, que principalment es fa servir com a capa de preparació o recobriment dels metalls abans d'esmaltar. Serveix de protecció al suport evitant l'oxidació del metall i com a capa aïllant d'aquest respecte de l'esmalt. També serveix com a capa de preparació per la fixació dels pallons d'or o plata, fils metàl·lics, etc., i com a capa de recobriment final de pintures vitrificables i calcomanies, així com per igualar la superfície de l'obra. Existeixen fundents específics per cada metall, generalment, or, plata i coure, i per acabats.
Esmalts opacs