nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà. El seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54. Pertanyia a la dinastia julioclàudia, formada pels familiars i hereus directes d'August, el fundador de l'imperi.
Biografia miniatura|L'emperador Tiberi Claudi va néixer l'1 d'agost del 10 aC a Lugdúnum —l'actual Lió— a la Gàl·lia, el mateix dia en què es dedicava un altar a l'emperador August; el nom complet del nounat era Tiberi Claudi Drus.
Els seus pares eren Neró Claudi Drus, germà de Tiberi, el qual, l'any 14, succeiria August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livil·la; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia, germana d'August. Els seus avis paterns eren Lívia Drusil·la i Tiberi Claudi Neró. Ara bé, Lívia s'havia divorciat de Tiberi Claudi Neró per casar-se amb August, i potser per això, un cop esdevingut emperador, Claudi va difondre el rumor que en realitat Drus, el seu pare, era fill d'August.
L'any 9 aC, quan Claudi tenia només un any, Drus va morir sobtadament, potser de resultes d'una ferida; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ja des de la seva infantesa, Claudi va mostrar uns problemes de psicomotricitat i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feien semblar idiota; per això, ja des de petit, Claudi va patir el rebuig de la seva família: la seva mare l'anomenava monstre i el posava com a exemple de subnormalitat, mentre que Lívia evitava ser vista amb ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap altra missió que inculcar-li disciplina, ningú no esperava res de Claudi perquè tothom el considerava un inútil.
Tanmateix, quan va arribar a l'adolescència, les disfuncions psicomotrius de Claudi van semblar que remetien i la seva família va saber que el noi tenia interès pels estudis. Per això, l'any 7, l'historiador Titus Livi i Sulpici Flau van ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps amb Sulpici i amb el filòsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar meravellat per la claredat de l'oratòria de Claudi.
L'interès de Claudi per la història el va dur a escriure un llibre sobre les guerres civils que havia patit Roma al segle I aC; l'obra de Claudi va resultar massa realista i massa crítica amb August, cosa que alguns atribuïren al fet que, en realitat, Claudi fos net de Marc Antoni. La seva mare i la seva àvia li ordenaren deixar estar l'obra i la van considerar una prova de què Claudi no estava preparat per a una carrera política. Després, quan va reprendre la narració, Claudi va evitar el tema de les guerres civils del segon triumvirat, però el mal ja estava fet.
A la mort d'August, esdevinguda l'any 14, Claudi ja tenia vint-i-tres anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu oncle Tiberi, de poder ingressar al cursus honorum per poder començar d'aquesta manera la seva carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, però va rebutjar les seves peticions d'ocupar un càrrec. Aleshores, a Claudi no li va quedar més remei que retirar-se a la vida privada i dedicar-se als seus llibres d'història. D'ací que, a diferència dels altres membres de la família imperial, Claudi no arribés a ocupar mai cap càrrec ni polític ni militar.
Malgrat el menyspreu que rebia de la seva família, el públic en general respectava Claudi; així, a la mort d'August, els equites (cavallers) van elegir-lo per encapçalar la seva delegació. Quan casa seva va ser destruïda per un incendi, el senat va ordenar reconstruir-la a càrrec de l'erari públic, fins i tot va demanar que Claudi fos nomenat senador. Tanmateix, Tiberi va revocar aquestes dues mocions. Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren Claudi com un possible hereu; ara bé, com que aleshores el poder del pretorià Sejà estava al seu cim, Claudi va estimar-se més deixar de banda aquesta possibilitat per evitar així ser una més de les víctimes del terror de Sejà.
Després de mort Tiberi, el nou emperador, Calígula, va nomenar Claudi el seu col·lega de consolat l'any 37, per tal de venerar la memòria del seu pare, Germànic, germà de Claudi. Ara bé, aviat Calígula va començar a turmentar el seu oncle tot ridiculitzant-lo davant del senat, exigint-li grans quantitats de diners i escarnint-lo en les seves celebracions.
Accés al tron miniatura|Proclamació de Claudi emperador, obra de Lawrence Alma-Tadema, 1867 Després de quatre anys de regnat de terror i de mostrar símptomes clars de bogeria, l'emperador Calígula va ser assassinat l'any 41, a conseqüència d'una conspiració ordida pel cap dels pretorians Cassi Querea i bastants senadors.
Un cop es va difondre la notícia de la mort de Calígula, un grup de pretorians va trobar Claudi amagat en un racó del palau i se l'endugueren al campament dels pretorians, on el van proclamar emperador. Potser la proclamació de Claudi obeïa a un pla concebut pels conspiradors que havien assassinat Calígula, però, tot i així, no sembla gaire probable que Claudi mateix s'hagués implicat en la conxorxa. Per la seva banda, el senat havia començat a discutir sobre quin govern calia establir, mentre que uns quants, molt pocs, proposaven el restabliment de la República Romana, la majoria començà a proposar candidats a emperador. En saber la notícia de la proclamació de Claudi pels pretorians, els senadors demanaren que Claudi comparegués davant seu per decidir si l'aprovaven o no, ara bé, aquest, intuint el perill, va negar-s'hi.
Al final, però, el senat va haver de claudicar i acceptar Claudi com a emperador, el qual, en agraïment, va perdonar gairebé tots els assassins de Calígula, excepte Cassi Querea, a qui va fer executar segurament perquè a més d'haver mort Calígula també havia mort la seva dona i la seva filla de quatre anys.
Alguns historiadors, com ara Flavi Josep, afirmen que, en aquells moments, Claudi va actuar sempre sota el consell del rei de Judea Herodes Agripa I, tot i que, una altra versió posterior dels fets donada pel mateix Flavi Josep minva el protagonisme d'Herodes Agripa en aquells successos, per això, no hi ha manera de conèixer la seva participació en els fets.
Per tal de legitimar-se com a emperador davant de possibles rivals, Claudi va adoptar com a cognomen el nom de Cèsar, que encara resultava força atractiu entre el poble, i abandonà el cognom Neró, que havia pres en esdevenir el pater familias dels Claudii Nerones després que Germànic fos adoptat. Malgrat no haver estat adoptat mai per August, Claudi considerà que com a net d'Octàvia tenia dret al cognom Cèsar. També adoptà el nom August, tal com ho havien fet els dos anteriors emperadors en accedir al tron. Va mantenir el nom Germànic per remarcar la seva relació amb el seu germà, considerat un heroi de guerra, com també va deïficar Lívia, esposa d'August, divinitzat després de la seva mort. Sovint, Claudi usava el títol de fill de Drus per a beneficiar-se de la reputació del seu pare.
Expansió de l'imperi miniatura|Ruïnes romanes de Vindolanda, Anglaterra Sota Claudi, l'imperi va experimentar la primera expansió després de la fi del regnat d'August, ja que es va dur a terme l'annexió de les províncies de Tràcia, Mauritània, Nòric, Pamfília, Lícia i Judea. Ara bé, la principal conquesta de Claudi va ser Britànnia.
L'any 43, Claudi va enviar Aule Plauci amb quatre legions cap a Britànnia en resposta a la crida feta per un cabdill tribal aliat de Roma que havia estat deposat. Britànnia era un objectiu de conquesta tant per les seves riqueses en mines i esclaus com pel fet que resultava un refugi segur per als rebels del nord de la Gàl·lia.
Després de les primers accions, Claudi viatjà a Britànnia amb nous reforços, especialment un regiment d'elefants, que atemorí els britànics, amb el qual conquerí Camulodunum. Va marxar al cap de setze dies, però va passar-se una temporada a províncies. El senat li va concedir un triomf per la seva victòria, amb uns honors reservats als membres de la família imperial. A Claudi, li va ser concedit el sobrenom de Britànic, que acceptà només per al seu fill, però que ell no usà mai.
Quan el cabdill britànic Caratac va ser finalment capturat, l'any 50, Claudi li va atorgar clemència i, així, va poder passar la resta de la seva vida en una finca proporcionada per l'estat romà. Aquesta inusual clemència, segurament, va calmar l'oposició dels britànics a la conquesta romana.
Segons el cens ordenat per Claudi l'any 48, hi havia 5.984.072 de ciutadans romans; aquesta xifra representava un increment d'un milió de ciutadans d'ençà del cens dut a terme a la mort d'August, esdevinguda l'any 14. Aquest augment es devia a la política de Claudi de fundar colònies romanes, als habitants de les quals se'ls concedia la ciutadania. Aquestes colònies s'establien en antigues poblacions on hi havia unes elits favorables a Roma, com també en províncies noves o a les fronteres de l'imperi per tal de protegir les posicions romanes.
Les qüestions legislatives i judicials miniatura|Retrat de Claudi al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Claudi va jutjar personalment molts dels casos dels tribunals, de la qual cosa es van queixar alguns historiadors antics afirmant que, sent com era una persona fàcilment influenciable, els seus judicis eren variables i, a vegades, no seguien pas la llei.
Si més no, Claudi va preocupar-se de fer rutllar el sistema processal; va allargar el període de sessions d'estiu i d'hivern escurçant els temps de descans intermedis, com també promulgà una llei obligant els pledejaires a estar-se dins de la ciutat mentre es duia a terme el judici, així com havien de fer-ho també els acusats. Aquestes mesures van agilitzar la maquinària judicial. L'edat mínima dels jurats s'elevà a vint-i-cinc anys, per tal de garantir-ne la maduresa i experiència.
En el seu tractament dels conflictes de les províncies, Claudi va alliberar per pròpia voluntat l'illa de Rodes del domini romà. A principis del seu regnat, després que a Alexandria esclatessin enfrontaments entre grecs i jueus, totes dues comunitats li van enviar ambaixades; la resposta de l'emperador fou la Carta als alexandrins, en què reafirmava els drets dels jueus però els prohibia immigrar massivament a la ciutat. Segons Flavi Josep, aleshores Claudi va reconèixer els drets dels jueus a tot arreu de l'imperi.
Molts dels que a Trento es deien ciutadans romans en realitat no ho eren pas; Claudi va reconèixer-los la ciutadania des del moment que revocar-los-la hauria causat encara més problemes. Ara bé, en casos individuals, l'emperador considerava un delicte capital fer-se passar per ciutadà, igual com condemnava a l'esclavitud aquells individus lliures que es fessin passar per cavallers.
Els nombrosos edictes de Claudi cobrien tota classe de qüestions, des de medicina fins a moral; dels dedicats a temes mèdics, en destaquen dos, l'un proposant el suc de teix com a cura de mossegades de serp i l'altre promovent la flatulència pública com a senyal de bona salut.
Un dels més famosos edictes de Claudi es referia als esclaus malalts; els propietaris acostumaven a abandonar els esclaus malalts al temple d'Asclepi, on els deixaven morir, però després els reclamaven si sobrevivien. L'emperador va establir que els esclaus abandonats al temple que sobrevisquessin havien de ser alliberats. Per altra banda, si un amo matava un dels seus esclaus en comptes de dur-lo al temple, llavors era acusat d'assassinat.
Obres públiques miniatura|La porta Maggiore a Roma Claudi va impulsar moltes obres públiques tant a Roma com a les províncies. Va fer construir dos aqüeductes: l'Aqua Claudia, començat durant el regnat de Calígula, i l'Anio Novus, els quals arribaren a Roma l'any 52 i es trobaren a la porta Maggiore. També feu restaurar l'aqüeducte Aqua Virgo.