En la mitologia grega, Hermes () era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor. A la mitologia romana s'anomenava Mercuri. A l'himne homèric és invocat «de multiforme enginy (en grec polytropos), d'astuts pensaments, lladre, lladre de bous, amo dels somnis, espia nocturn, guardià de les portes.»Himne homèric a Hermes 13. La paraula πολύτροπον 'polytropos' s'empra també per descriure Odisseu a la primera línia de l'Odissea.
Hermes Trismegist, filòsof grec, comparant les religions grega i egípcia, identificava el déu Hermes amb l'egipci Tot. També deia que el coneixement derivava d'Hermes.
Papers miniatura|Hermes lligant-se la sandàlia, còpia romana en marbre d'un bronze de Lisip (Museu del Louvre). El tret principal en les tradicions sobre Hermes consisteix en el fet que feia d'herald dels déus, on apareix amb aquest paper fins i tot als poemes homèrics, compartint funció amb Iris. Un intèrpret que creua les fronteres amb estranys és un hermenus (en grec: έρμενευς). És d'Hermes, també, que prové la paraula 'hermenèutica' per descriure l'art d'interpretar els significats ocults. En grec una troballa afortunada, per exemple, s'anomena hermàion (έρμαιον).
El seu caràcter original de divinitat de la natura té lloc amb els pelasgs o entre els arcadis, i les seves llegendes van augmentant de mica en mica. Com a herald dels déus, té per habilitat l'ús de la paraula i l'eloqüència, ja que els heralds són oradors públics a les assemblees i a altres sessions.Homer, Ilíada I, 333, IV. 193, VII, 279, 385, VIII, 517, XI, 684; Himnes òrficsXXVII, 4; Elià, Sobre la natura dels animals X, 29; Horaci, Odes I, 10, 1. Com a destre orador, feia sobretot de missatger quan es necessitava eloqüència per aconseguir l'objectiu desitjat,Homer, L'Odissea I, 38; Ilíada XXIV, 390; Himne homèric a Ceres 335. per això també podia comprendre les llengües dels animals.Aristòfanes, La Pau 1062; Ateneu de Nàucratis. El sopar dels erudits I, pàg. 16 Com que els heralds i missatgers solien ésser homes prudents i circumspectes, Hermes era també el déu de la prudència i de l'habilitat en totes les relacions d'intercanvi social.Homer, Ilíada XX, 35; XXIV, 282; L'Odissea II, 38. Aquestes qualitats estaven combinades amb altres de semblants, com l'astúcia, tant en les paraules com en les accions, i també el frau, el perjuri i la inclinació al robatori. Els actes d'aquesta mena eren comesos per Hermes sempre amb certa habilitat, destresa i fins i tot elegància.Himne homèric a Hermes 66, 260, 383; Eustaci, Sobre Homer 1337; Homer, Ilíada V, 390; XXIV, 24; Biblioteca d'Apol·lodor I, 6, 3. Segons el prominent folklorista Meletinskii, Hermes és un trampós deïficat.Meletinskii (1993), Introduzione, p. 131. Concedia els poders que tenia als mortals i herois que gaudien del seu favor, així com a tots els que tenia sota la seva protecció o eren fills seus.Homer, L'Odissea X, 277, XV, 318, XIX, 397; Sòfocles, Filoctetes 133; Hesíode, Els treballs i els dies, 67; Eustaci, Sobre Homer pàg. 18, 1053.
Com a inventor del foc, a lhimne homèric, «deixà que se saciessin d'herba les vaques... reuní llenya en abundància i practicà l'art d'encendre el foc. Havent agafat un esplèndid ram de llorer, els va enretirar l'escorça i va fregar-lo amb el palmell de la mà; i s'aixecà en l'aire un càlid fum.»(línies 105, 108–110). Hermes és un paral·lel amb el tità Prometeu. A més de la siringa i de la lira, Hermes va inventar diversos tipus de curses i els esports de lluita, i per això va ser nomenat patró dels atletes.«El propi Mercuri [Hermes] ensenyà primer la lluita als mortals.» (Higí, Faules, 277
També actuava com a psicopomp o guia dels difunts, els ajudava a trobar el seu camí cap a l'inframon grec. En molts llocs de Grècia, Hermes era representat com l'únic déu, a més d'Hades i Persèfone, que podia entrar i sortir de l'inframon. A més d'escoltar els morts, el déu missatger podia ajudar els viatgers a tenir un viatge segur i sense obstacles; és per això que molts hel·lens li feien sacrificis abans de viatjar.Homer, L'Odissea XXIV, 1, 9; Himne homèric a Demèter 379; Eustaci, Sobre Homer 561; Diògenes Laerci. Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres VIII, 31; Higí, Faules, 251.
Els seus símbols eren el gall i la tortuga, i també se'l pot reconèixer pel portamonedes, les seves sandàlies alades, el Pètasos (barret d'ala ampla) i el bastó d'herald. Hermes era el déu dels lladres perquè era molt astut i perspicaç, i perquè ell mateix va ser un lladre des que va néixer, quan es va escapar de Maia i va fugir, per robar el ramat del seu germà gran Apol·lo.
A l'adaptació romana de la religió grega, Hermes va ser identificat com el déu romà Mercuri, qui, tot i que era herald a la mitologia etrusca, va desenvolupar moltes característiques semblants, com la de ser patró del comerç. A la interpretació grega dels déus egipcis, se l'identifica amb Tot, Déu de la saviesa.
Etimologia Des de la demostració de Karl Otfried Müller, s'ha cregut que el nom Hermes prové de la paraula grega 'herma' (ἕρμα), que fa al·lusió a un pilar quadrat o rectangular amb el cap d'Hermes (normalment amb la barba), ornant-ne l'extrem superior i amb genitals masculins fàl·lics a sota. Tanmateix, pel testimoni del déu al panteó micènic, com Hermes Araoia (el Marrà), a les inscripcions lineals B a Pilos i a la Cnossos micènica,Ventris i Chadwick. és més probable que la connexió es donés en el sentit contrari, des del déu fins a les representacions amb els pilars. De la subsegüent associació d'aquestes fites -que van ser emprades a Atenes per evitar el mal i també com a fites situades als camins i a les fronteres per tot Grècia- Hermes va adquirir el patronatge sobre els viatgers a la terra.
Epítets Argifont L'epítet d'Hermes era Argifont (, 'assassí d'Argos'), que recorda l'encàrrec que va encomanar-li Zeus de matar el gegant de cent ulls Argos, que vigilava la nimfa Io al santuari d'Hera.Biblioteca d'Apol·lodor, II, 1, 3 Lògios L'epítet de Lògios és la representació del déu en l'acte de declamar, com a orador, o com a déu de l'eloqüència. De fet, juntament amb Atena, era la representació divina estàndard de l'eloqüència a la Grècia clàssica. L'himne homèric que li és dedicat (probablement del , el descriu fent un reeixit discurs des del bressol per defensar-se de l'acusació d'haver robat un ramat. Més tard, el comentari de Procle sobre La República de Plató descriu Hermes com a déu de la persuasió. Encara més tard, els neoplatònics van veure Hermes Lògios més místicament com a origen d'una cadena hermètica de llum i radiació emanant de l'intel·lecte diví. Polítrop Del grec πολῠ́τροπος, literalment, 'versàtil'. Psicopomp Del grec ψῡχοπομπός, literalment, el conductor d'ànimes, en referència al paper de guia dels espectres dels difunts fins a l'Hades. Acacesi Del grec Ἀκακήσιος, en referència a seu criador Àcac. Agètor Del grec Ἀγήτωρ, literalment, 'guia', 'conductor'. Agoni Del grec ἀγώνιος: qui presideix els jocs. Agoreu Del grec Ἀγοραῖος, literalment, 'del mercat', de 'l'àgora'. Catèbata Del grec καταιβᾰ́της, literalment, 'el qui descendeix', en referència al descens cap a l'inframón en el seu paper de psicopomp. Ctesi Del grec κτήσιος, literalment, 'protector de la llar', 'de la propietat'. Cil·leni Del grec Κυλλήνιος, en referència al Mont Cil·lene, on va ser criat. Criòfor Del grec κρῑοφόρος, literalment, 'portador de l'ariet'. Oniropomp Del grec ὀνειροπομπός, literalment, 'conductor dels somnis'. Pemandra Del grec ποιμάνδρης, literalment, 'pastor d'homes'.
Adoració miniatura|Mercuri per Hendrick Goltzius, 1611 (Frans Halsmuseum, Haarlem). Tot i que hi havia temples dedicats a Hermes per tot Grècia, un centre principal del seu culte es trobava a Fèneos (Arcàdia), on les festes en honor seu s'anomenaven Hermees. Un mite assenyalava que Licàon, el fill de Pelasg, va ordenar construir-li el primer temple.Higí, Faules 225.
Com a guardià de fronteres, Hermes s'encarregava de dur les ànimes que acabaven de morir a l'Inframon, a l'Hades. A lhimne homèric a Demèter, Hermes guiava Persèfone per reunir-la amb la seva mare Demèter. També duia els somnis als mortals que encara eren vius.
Una altra funció important del déu era el seu paper com a patró de tots els jocs gimnàstics dels grecs. Aquesta idea sembla d'origen tardà, ja que als poemes homèrics no n'hi ha cap indici i l'aparença del déu, tal com hi és descrita, és força diferent del que es podria esperar de l'art gimnàstic. Les seves imatges, però, van ser erigides a tants llocs, com a l'entrada dels gimnasos, que el resultat natural va ser que, com Hèracles i els Dioscurs, fos considerat protector dels joves i dels exercicis i concursos esportius, i que en una època posterior els artistes grecs derivessin el seu ideal del déu des del gimnàs, i el representessin com un jove ben fornit i bellament desenvolupat. Atenes sembla que va ser el primer lloc on el van adorar amb aquest paper.Píndar, Pítiques II, 10; Ístmiques I, 60; Aristòfanes, Plutus 1161.
La idea d'Hermes com a herald i missatger diví, dels seus viatges d'un lloc a un altre i decidint tractes, implicava necessàriament la noció de que era el promotor de l'intercanvi social i el comerç entre els homes, i que era amistós envers ells.Homer, L'Odissea XIX, 135; Ilíada XXIV, 333. En aquest paper era considerat el mantenidor de la pau, i com a déu dels camins, que protegia els viatgers i castigava els que rebutjaven ajudar els que s'equivocaven de camí.Homer, Ilíada, VII, 277; Teòcrit. Epigrames, XXV, 5; Aristòfanes, Plutus 1159. Per això els generals atenesos, en preparar una expedició, oferien sacrificis a Hermes, amb l'epítet d'Hegemoni o Agètor, i es van erigir tot d'estàtues del déu als camins i a les portes, circumstància per la qual va rebre diversos epítets. Com a déu del comerç era anomenat amb els epítets grecs διέμπορος, ἐμπολαἳος, παλιγκάπηλος, κερδέμπορος, ἀγοραἳος...Aristòfanes, Plutus 1155; Juli Pòl·lux. Onomasticon, VII, 15; Himnes òrfics XXVII, 6; Pausànies, Descripció de Grècia I, 15, 1; II, 9, 7; III, 11, 8. i com que el comerç és l'origen de la riquesa, Hermes és també el déu dels beneficis, de les riqueses, i especialment de les que són sobtades i inesperades, com les que s'adquireixen mitjançant el comerç. Com a donador de riquesa i bona sort (en grec: πλουτοδότης), també presidia el joc dels daus, i qui hi jugava llançava una fulla d'olivera sobre els daus perquè els donés sort.Homer, Ilíada, VII, 183; Aristòfanes, La pau 365; Eustaci, Sobre Homer, 675. Com que també era considerat l'inventor dels sacrificis i, per tant, no només actuava com un herald en els sacrificis,Aristòfanes, La pau 433. sinó que era també protector dels animals sacrificials, es creia que incrementava la fertilitat de les ovelles.Himne homèric a Hermes 567; Homer, Ilíada, XIV, 490, XVI, 180; Hesíode, Teogonia 444. Per aquesta raó era adorat especialment pels pastors, i se'l menciona sovint en relació amb Pan i amb les nimfes.Homer, L'Odissea, XIV, 435; Eustaci, Sobre Homer 1766; Aristòfanes, Les tesmofòries 977; Pausànies, Descripció de Grècia VIII, 16, 1; IX, 34, 2; Escoli sobre Filoctetes de Sòfocles 14, 59. Aquesta faceta de la personalitat d'Hermes és una resta de l'antiga religió arcàdia, on era el déu fertilitzador de la terra, que conferia les seves benediccions als homes, i alguns altres trets d'aquest caràcter apareixen als poemes homèrics.Homer, Ilíada, XXIV, 360; L'Odissea, VIII, 335, XVI, 185; Himne homèric a Hermes 27.