Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010. Des d'aquesta data governà sobre la Geòrgia unificada.
Joventut Va néixer vers el 960 probablement a la Geòrgia oriental.segons Vakhuxt Bagration, Bagrat va arribar a l'edat de regnar als anys 980 És l'únic fill conegut de Gurguèn I d'Ibèria, rei dels kartvels (rei titular de Kartli o Ibèria) i de Gurandukht, filla del rei Jordi II d'Abkhàzia. Bagrat era així l'hereu de la família Bagrationi, una branca dels Bagratuní d'Armènia qui havia arribar a Geòrgia al .Vardan Areveltsi, Histoire universelle Encara jove el príncep hereu d'Ibèria fou designat hereu pel cosí del seu pare, David el curopalata, duc de Tao o Tayk i curopalata des de 966, que havia educat al jove príncep a la seva cort. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947
En aquesta època el nucli d'Ibèria estava sota domini d'Abkhàzia, el nucli de la qual al seu torn eren els territoris a l'oest de la moderna Geòrgia. El 970 Abkhàzia que havia escapat gairebé indemne a les invasions àrabs, es va emancipar de la sobirania romana d'Orient i es va constituir en regne, augmentant el seu poder i esdevenint el major poder a la regió. El 916 l'estat abkhazi al seu zenit, va envair Ibèria de la que es va apoderar i va amenaçar Armènia. El 975 regnava Teodosi III d'Abkhàzia el Cec, que era oncle matern de Bagrat, però part de la noblesa li era hostil i va esclatar la guerra civil. Ciríac II de Kakhètia (939-976) va aprofitar el moment per atacar Ibèria i desfer la potència del rei abkhazi; en poc temps es va fer amo de la Geòrgia central.Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie de l'Antiquité au XIXe siècle, Sant Petersburg, 1848-58 Llavors l'eristavi de Kartli, Joan Maruxisdze es va revoltar contra Ciríac II i va demanar ajuda al pare adoptiu del jove Bagrat, David el Curopalata. El 976 aquest va arribar a Ibèria central i va vèncer els kakhs (kakhetis) que van haver d'evacuar el país.Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 292. David, alliberador d'Ibèria va ser reconegut rei per la noblesa però va oferir el regne, alliberat de tots els sobirans anteriors, al seu protegit Bagrat que encara era jove i va quedar sota regència del seu pare.
Primers anys de regnat dels kartvels La primera part del regnat de Bagrat III el regne dels kartvels és mal coneguda. Se sap que després d'arribar al tron els nobles van aprofitar la mala situació econòmica i social del pañis per recuperar privilegis i aviat es van començar a revoltar. El 978 els Nakurdevelians (feudals del Kurdis-Khevi) i els Baratians es van unir i es van aliar al nou corbisbe (rei) de Kakhètia, David. Aquest es va apoderar de la fortalesa d'Uplistsikhe i va agafar com a ostatge al jove Bagrat III i als seus parents. Assabentat, David el Curopalata, va fer una expedició contra Kakhètia i David, després de negociacions, va retornar Ibèria a la família reialMarie-Félicité Brosset, op. cit., p. 295 però va conservar la possessió de les fortaleses de Gruvi i Tsirkvali,a l'actual província separatista d'Ossètia del Sud. A partir d'aquell moment, la regència la va començar a exercir la reina Gurandukht, mare de Bagrat III
Rei d'Abkhàzia En aquest temps la feblesa del rei Teodosi a Abkhàzia enfront dels nobles, havia afeblit el paíos. Aprofitant això Joan Maruchisdze, que ja havia posat a Bagrat al tron dels kartvels, va intentar posar-lo també al d'Abkhàzia. L'únic hereu del rei Teodosi III el Cec era de fet el seu nebot, Bagrat. L'eristavi Joan es va aliar amb la noblesa d'Ibèria i Abkhàzia i tots van estar d'acord que un nou rei, jove i poderós, unificant les dues parts del país, seria bo per Abkhàzia. Així Teodosi III va abdicar el 978 (i fou enviat a un exili daurat a Taoklardjètia, en un monestir) i Bagrat III fou coronat quan ja havia arribat a una edat en que podia regnar. Cal notar que aquest esdeveniment se situa generalment el 978 però alguns historiadors pensen que va poder ser el 980.
Ja rei d'Abkhàzia, va haver de retornar urgentment a Kartli on la seva mare i regent Gurandukht, es volia fer independent. Els nobles de Kartli, qui feien costat a la reina regent, refusaren reconèixer Bagrat i van posar al tron a un tal Kavtar TbeliMarie-Félicité Brosset, op. cit., p. 296 11. Els nobles van agafar posicions defensives per tota la Geòrgia central, però el rei Bagrat els va derrotar en una batalla decisiva a Moghri.La població només és citada per par Vakhuxt Bagration. Bagrat entra al seu regne o captura Uplistsikhe a la seva mare. La rebel·lió va quedar desactivada, i va retornar a Abkhàzia on va deixar a la seva mare sota vigilància. Bagrat III va començar llavors a posar ordre als afers abkhazis. Va calmar als nobles i es va presentar com a monarca lleial i honest.Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 296.
Guerra familiar Unas anys desprésabans del 994, data de la mort de Bagrat II d'Ibérie un noble d'Ibèria, de nom Rat, fill de Liparit,Marie-Félicité Brosset el fa parent de la famille Orbeliani de la que porte com el seu pare un dels noms tradicionals duc de Kldekarni, apareix com un potent noble en la part oriental del regne de Bagrat III. Aviat entra en possessió de la senyoria d'Atenes,la fortalesa de « Atenes », al sud del Kartli, és esmentada com Ateni per Brosset i de la part sud del Kartli (al sud del Mtkvari), de la regió de Trialètia, de la vall de Manglissi i de la Scorètia, i aviat refusa a obeir a Bagrat III11. Aquest va marxar contra ell amb un exèrcit reforçat per la milícia del seu pare Gurguèn. Però per por de veure a Bagrat més poderos que ell, el seu pare adoptiu David es va aliar amb Bagrat Regouen, el mateix pare de Gurguèn, i amb els reis armenis Simbaci II d'Armènia i Abas de Kars, a fi i efecte d'aturar la intervenció de Bagrat
Una primera batalla es va lliurar a la plana de Gardatkhinlni, a l'entrada de la Txavtxètia. L'exèrcit de Gurguèn fou derrotat i el príncep es va haver de refugiar a la fortalesa de Tsepta. El rei Bagrat III, qui havia suspès la seva campanya contre Rat, va saber amb tristesa que no tenia prou força per afrontar als exèrcits de David el Curopalata i de Bagrat Reguen i va iniciar negociacions amb el camp enèmic. Finalement, es va acordar la pau en termes equilibrats i es va acabar la guerra dita « familiar ».
Bagrat III va tornar a Abkhàzia i hi va regnar en pau deixant a Rat, el noble revoltat, tornar als seus dominis. L'estratègia reial de deixar retornar a Rat al Kartli per fer-li creure que el conflicte havia acabat va funcionar; a l'hivern Bagrat va reunir forces i sobtadament va assetjar Kldekarni, abans de vèncer el duc Rat. Aquest fou perdonat i nomenat duc d'Argvètia, a Geòrgia occidental
Unificació El 31 de març de 1000 va morir el pare adoptiu de Bagrat i el seu protector, David el Curopalata,Va morir ja vell, el dia de la gran festa vivificadora de Pasqua, el 449 de l'era armènia (21 març 1000 - 20 març 1001 de l'era cristiana): Açogh’ig, Hist. univ., III, chap. XLIII. Pasqua va caure aquest ant el 31 de març probablement assassinat.Mateu d'Edesa, Ia part, cap. XXIV, p. 33, i Aristakès de Lastiver, cap. I, p. 9, (Grousset 1947, pàg. 531) La Crònica georgiana de Vakhuxt Bagration precisa que a la mort del rei de Tao, el país es va sumir en la desolació. Llavors l'emperador romà d'Orient Basili II, dit Bulgaròcton, a qui David havia hagut de llegar el Tao a causa del seu papoer en la revolta de Bardes Focas,Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Privat, Toulouse, 2007 (), p. 254. va decidir recuperar per la força el territori. No obstant, l'emperador tornnava d'una campanya a Síria contra el califa fatimita, i que esperava una campanya difícil, es va trobar enfront d'uns nobles comprensius que es reconeixien els seus subjectes i refusaven l'autoritat de Bagrat III.Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 297. En pocs mesos va acabar la conquesta de la Taoklarjètia, abans d'acordar el títol de «mestre» a Gourgen, pare de Bagrat, i el de «curopalata» al rei mateix.Grousset 1947, p. 532. Intentava així posar al fill contra el pareGrousset 1947, p. 534. però no va esclatar cap conflicte, perquè Gurguèn era considerat com un home i un pare franc i just. Així Bagrat III, a més del seu títol de Rei d'Abkhàzia, va esdevenir curopalata d'Ibèria, unificant la Geòrgia occidental, però perdent una gran part de la seva herència familiar.
El 1008,Grousset 1947, p. 537 va rebre el títol hereditari de « Rei dels Georgians » (rei dels kartvels), i el ducat unificat del Baix Tao-Javakhètia, a la mort del seu pare Gurguèn I d'Ibèria. Esdevingut així amo de totes les terres dirigides per membres de la dinastia dels Bagrationi, Bagrat III va decidir llavors intervenir a Transcaucàsia oriental. Va començar per reclamar a David, corbisbe de Kakhètia,Del grec Χωρεπίσκοπος (khôrepiskopos). Títol religiós qui implique que el sobirà de Kakhètia es considerava al principi com el bisbe auxiliar de les zones rurals tenint per funció ajudar els bisbes de les ciutats episcopals dels qui era el subordinat per l'administració de les poblacions rurals les terres que havia annexionat després de la seva inicial victòria en la guerra de Kartli del 978. Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 298. David refusa i anuncia que està disposat a fer la guerra. Bagrat irritat, va marxar a Kakhètia, va travessar Kartli, i va devastar l'Herècia, una província oriental del principat de Kakhètia. Va instal·lar a un tal Aboulal com mthavari (« comte ») de la regió, però aquest fou enderrocat per la noblesa local que va prendre el control del país i va decidir unir-se a Kakhètia.
Assabentat Bagrat de la revolta d'Herècia recent annexionada, va decidir mobilitzar les tropes i tornar a la conquesta. En poc temps va poder annexionar Herècia, va sotmetre a la noblesa local d'Imerècia (Geòrgia occidental),Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 299. i va posar les reliquies de la primera reina ortodoxa del país prop d'aquests nobles.Aquesta reina se suposa que fou Dinar d'Herècia, una princesa georgiana de la família dels Bagrationi que, pel seu matrimoni amb el reietó local, va fer convertir tota la regió a l'ortodoxia al El 1008, Bagrat III va iniciar la conquesta de la Kakhètia que va acabar el 1010, sense trobar una oposició molt forta.Alexandre Manvelichvili, Histoire de la Géorgie, Paris, Nouvelles Éditions de la Toison d'Or, 1951, 476 p., p. 147 Va deixar la fortalesa de Bodxorma al príncep Ciríac III de Kakhètia, fill del corbisbe David, però després li va prendre i va annexionar completament el país. Al final d'aquesta guerra, Bagrat III es va trobar com amo absolut de tots els països georgians. Va acabar doncs la unificació del país i ara era « Rei dels Abkhazis, dels Kartvels, dels Rans i dels Kakhs »Herècia, també Rani, era el país dels rans
Guerra contra Fadl de Gandja