fou un militar, ambaixador, i acadèmic espanyol. Germà del també militar Luis Díez-Alegría Gutiérrez i del sacerdot jesuïta José María Díez-Alegría Gutiérrez. Fill de Manuel Díez-Alegría García i de María Gutiérrez de la Gándara.
Biografia Va néixer al barri de Buelna, pertanyent a la Parròquia de Pendueles, municipi de Llanes, i va estudiar al Col·legi de la Immaculada (Gijón) -promoció de 1922-. Ingressà a l'Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares el 1923, graduant-se com a tinent el 1929. Va lluitar durant la guerra civil espanyola amb el rang de capità en la Primera Divisió de Navarra i en el Cos d'Exèrcit del Maestrat, i en acabar va ser ascendit a comandant.
Va estudiar dret i va impartir classes en diverses acadèmies militars, com la d'Enginyers, de la qual fou Director. També va dirigir l'Escola Superior de l'Exèrcit, el 1964. Va ascendir a General el 1961, i a Tinent General el 1967. El febrer de 1968 fou nomenat Director del Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN). Al juliol de 1970 fou designat cap de l'Alt Estat Major (AEM), però fou destituït després d'una polèmica entrevista a Bucarest (Romania) amb el també asturià, secretari general del Partit Comunista d'Espanya, Santiago Carrillo.Manuel Díez Alegría, necrològica a El País, 4 de febrer de 1987Tercer general asturiano para la historia, La Nueva España, 28 d'octubre de 2009
Diplomat d'Estat Major, va exercir diversos càrrecs en l'estranger, com l'agregaduria militar de l'ambaixada d'Espanya al Brasil, arribant a ser ambaixador d'Espanya al Caire (Egipte) de 1976 a 1978. Durant els darrers anys del franquisme fou objectiu de les ires del bunker en declarar-se partidari de mesures de gràcia contra els objectors de consciència i oposar-se als excessos de l'extrema dreta. Alhora es mostrà partidari de la subordinació de l'exèrcit a la societat civil.Manuel Díez Alegría. La cabeza de turco contra el reformismo militar democrático , a elespiadigital.com
Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, des de 1975, i de la Reial Acadèmia Espanyola, des de 1978.Fitxa de la RAH El 24 de setembre de 1980, va pronunciar la lliçó magistral en l'acte de constitució de la Fundació Príncep d'Astúries, celebrada en el Saló Covadonga de l'Hotel de la Reconquista, a Oviedo. Va morir en febrer de 1987 de càncer de pròstata.El general Díez-Alegría falleció ayer en Madrid de un cáncer de próstata, El Pais, 4 d'abril de 1987
Obres Ejército y sociedad (1973) Referències
Categoria:Militars asturians Categoria:Transició democràtica espanyola Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Persones de Llanes Categoria:Alumnes del Colegio de la Inmaculada Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Madrid Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica