Els germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).
L'èxit massiu els arribà gràcies a les obres I'll Say She Is (1923-1925), The Cocoanuts (1925-1928) i Animal Crackers (1928-1929).
Infantesa Nascuts a la ciutat de Nova York, els germans Marx eren fills d'immigrants jueus provinents d'Alemanya. La mare, Minnie Schönberg, havia nascut a Dornum (Frísia oriental) i el pare, Simon Marrix, que després es canvià el nom pel de Sam Marx, era nadiu d'Alsàcia (França) i sastre de professió. La família vivia al barri de Yorkville, el qual està situat a l'Upper East Side i en aquella època era força pobra.
Els inicis El talent musical dels germans era degut a la seva pertinença a una família de tradició artística. Harpo estava especialment dotat, de manera que podia tocar pràcticament qualsevol instrument, encara que la seva especialitat era l'arpa, d'on prové, segons una teoria, el seu nom artístic. Podem veure'l tocant l'arpa en diverses pel·lícules. Chico fou un excel·lent i histriònic pianista, i Groucho tocava la guitarra, el banjo i l'harmònica en ocasions puntuals.
Els seus inicis foren en espectacles de vodevil. Groucho debutà el 1905, bàsicament com a cantant. El 1907 ell i Gummo van cantar junts, i amb Mabel O'Donnell van formar Els tres rossinyols. L'any següent, Harpo es va convertir en el quart rossinyol.
El 1910 el grup es va ampliar, i van participar-hi la mare i la tia Hannah. Van canviar el nom pel de Les sis mascotes. Durant una actuació a l'Opera House de Nacogdoches (Texas), hi va haver una interrupció a causa d'uns forts cops produïts a l'exterior, a la carretera. L'audiència es va precipitar fora per veure què passava i, quan va tornar, Groucho va començar a insultar el públic dient "Nacogdoches és ple d'escarabats", i altres floretes contra aquest poble i l'estat de Texas. Però en comptes d'empipar-se, el públic va esclatar en riallades, per la qual cosa la família va començar a estudiar la possibilitat d'explotar les facultats còmiques del grup.
A poc a poc les actuacions van evolucionar i, juntament amb les cançons, apareixien alguns números còmics, generalment petites comèdies musicals, com aquella d'una escola en la qual Groucho encarnava un professor amb marcat accent alemany i els alumnes eren Harpo, Gummo i, des de 1912, Chico. L'última versió del número de l'escola, anomenat De nou a casa, va ser escrita per Al Shean. En aquesta època, Gummo es va veure obligat a deixar el grup per lluitar en la Primera Guerra Mundial. Zeppo el va reemplaçar en els últims anys d'espectacles de vodevil, i es va incorporar a la nova etapa a Broadway i a les pel·lícules que van venir a continuació.
Durant la Primera Guerra mundial, als Estats Units va créixer el sentiment antigermànic, i per això la família va intentar ocultar el seu origen alemany. Harpo va canviar el seu autèntic nom de pila, Adolph, per Arthur, i Groucho va deixar de fer papers de personatges alemanys.
Per aquell temps els germans, ara coneguts com Els quatre germans Marx, van començar a desenvolupar el seu estil únic de comèdia, i a especialitzar-se cadascun en un personatge característic. Tant Groucho com Harpo reconeixen en les seves memòries que els ara famosíssims personatges que encarnaven van ser creats per Al Shean. Groucho es va començar a pintar un gruixut bigoti amb betum, i va adoptar una extravagant manera de caminar amb grans passes; Harpo es va posar una perruca vermella, tocava una botzina i va simular ser mut; Chico va començar a parlar amb un fals accent italià (que copiava d'uns veïns), i Zeppo va adoptar els posats juvenils d'un gentil galant.
Es diu que les personalitats artístiques de Groucho, Chico i Harpo es basaven en l'autèntica personalitat de cadascú (encara que, per descomptat, Harpo podia parlar perfectament). Zeppo, per altra banda, era el més graciós dels germans fora de l'escenari, malgrat que els seus papers artístics eren seriosos i poc lluïts. Era el més jove de tots, i va créixer sota la supervisió dels seus germans. Va aprendre a imitar-los a la perfecció, de manera que en cas de necessitat podia reemplaçar-los. "Va fer tan bé de capità Spaulding en Animal Crackers, que li hauria deixat seguir fent aquest paper de manera indefinida, sempre que m'haguessin permès fumar en escena", va dir Groucho.
Durant els anys vint, els germans Marx es van convertir en un grup favorit del teatre nord-americà. Amb el seu dur i estrany sentit de l'humor, van fer agudes sàtires de l'alta societat i la hipocresia humana. També es va fer famosa la seva capacitat de lliure improvisació en escena. Posem un cèlebre exemple: en una ocasió, Harpo va demanar a una noia del cor que creués l'escenari mentre ell mateix la perseguia, per veure si Groucho, que sortia en aquesta escena, quedava desconcertat. Tot i així, Groucho només va dir mirant el rellotge: "Caram, és la primera vegada que veig un taxi perseguint un passatger", i quan Harpo va canviar de direcció durant la persecució de la noia va afegir: "Pots posar el teu rellotge a l'hora, a les nou i vint".
Sota la direcció de Chico i Groucho, el vodevil dels germans aconseguí tant d'èxit que els va convertir en les estrelles del teatre musical de Broadway, primer amb la revista I'll Say She Is (1924-1925), i després amb dues comèdies musicals: The Cocoanuts (1925–1926) i Animal Crackers (1928-1929). El llibretista George S. Kaufman va treballar en aquests dos últims espectacles, i va ajudar a millorar la definició dels personatges dels germans Marx.
Origen dels noms artístics La llegenda explica que un monologuista anomenat Art Fisher va crear els noms dels germans en el transcurs d'una partida de pòquer, però cap historiador o biògraf ha descobert mai la més mínima pista d'aquest Art Fisher. Una altra teoria, difosa per Groucho, és que els noms es van agafar d'una famosa tira còmica que es deia Sherlocko the Monk ('El monjo Sherlocko'). Dissortadament, aquesta tira només va sortir de 1911 a 1913, i els noms dels germans no van aparèixer fins a 1919. Més enllà de les evidències (Harpo - arpa), cal atribuir-los al costum de l'època d'acabar els noms en -o per fer-los còmics. I la paternitat ha de ser atribuïda gairebé amb seguretat a Alexander Woollcott. Les raons per les quals Chico, Harpo i Gummo es van anomenar així són clares, però en els casos de Groucho i Zeppo no ho són tant. Arthur es va dir Harpo perquè tocava l'arpa (harp en anglès), i Leonard va ser Chico perquè anava darrere de les noies (chiks en anglès col·loquial). En la seva autobiografia Harpo parla! (1985), Harpo explica que Milton va prendre el nom de Gummo en al·lusió a la goma, ja que havia interpretat en el teatre diversos detectius, amb el seu típic calçat de goma. Però, segons altres fonts, Gummo era l'hipocondríac de la família, i durant la seva infantesa sovint estava malalt, i duia sempre unes botes de goma per protegir-se de la humitat. En tot cas, i sigui quina sigui la veritable història, es tracta sempre d'una al·lusió a la goma del calçat.
La raó per la qual Julius es va fer dir Groucho sol ser la més discutida. Hi ha tres explicacions possibles:
El caràcter de Julius. Maxine, filla de Chico i, per tant, neboda de Groucho, diu en el documental Els desconeguts germans Marx que fou per la senzilla raó que estava rondinant tota l'estona (grouchy en anglès significa rondinaire). Robert B. Weide, un director conegut per la seva Història dels germans Marx, un documental inclòs com a material extra en el DVD dUna nit a l'òpera, opina que aquesta és l'explicació més plausible.
La bossa salvavides (grouch bag en anglès). Aquesta explicació apareix en la biografia de Harpo, i va ser també esmentada per Chico en un programa de televisió. Una bossa salvavides és una petita butxaca que es penja del coll i generalment s'usa per guardar els diners durant els viatges i perquè no te'ls puguin robar. Molts amics de Groucho afirmaven que aquest era extremadament gasiu, especialment després de perdre els diners en el crac borsari de 1929, per la qual cosa aquesta teoria era molt apropiada. Referent a això, en el capítol sisè de la seva autobiografia, Groucho i jo, afirma: "Guardo els meus diners en un grouch bag ('bossa salvavides'). Aquesta és una encantadora bosseta que els actors ens posem al coll per evitar que altres actors puguin fotre'ns la pasta. Naturalment, vostès creuran que aquesta paraula i el meu nom artístic tenen el mateix origen. Però no és així. Molts pits van lluir una grouch bag molt abans que hi hagués cap Groucho.
L'explicació de Groucho. Comprensiblement descontent de ser descrit com a rondinaire perpetu i excessivament gasiu, Groucho sempre va insistir que el seu nom coincidia amb un personatge de la historieta Sherlocko the Monk, que tenia la mania de presentar personatges els noms dels quals sempre acabava en -o. I, de fet, hi havia un personatge d'aquesta historieta que es deia Groucho. Però ell era l'únic germà Marx que defensava aquesta teoria, i tenint en compte que la seva opinió no era imparcial, pocs biògrafs la tenen en consideració.
El nom artístic de Herbert. Com en el cas de Groucho, hi ha tres explicacions sobre el motiu pel qual s'anomenava Zeppo:
Explicació de Harpo. Segons diu Harpo en Harpo parla!, els germans més grans van decidir que es diria Zippo a causa d'un ximpanzé que participava en alguns números de vodevil. Quan Herbert es va unir al grup, va estar en total desacord amb aquest nom i es va plantar, de manera que els seus germans van accedir a canviar-lo per Zeppo.
Explicació de Chico. Chico no va escriure mai la seva autobiografia, i va concedir menys entrevistes que els seus germans, però la seva filla, Maxine, en Els desconeguts germans Marx conta que, quan els germans Marx vivien a Chicago, hi havia un estil d'humor popular anomenat Zeke i Zeb, en el qual es parodiava l'accent de l'oest mitjà. Un dia, quan Chico va arribar a casa, Herbert estava assegut a la tanca de fora i el va saludar dient "Hola, Zeke". Chico va contestar "Hola, Zeb", i des de llavors els germans van anomenar-lo Zeb. Quan es va unir a l'espectacle van sospesar el nom de Zebbo, però finalment es van decidir per Zeppo.
Explicació de Groucho. En una entrevista gravada en cinta i inclosa més endavant en Els desconeguts germans Marx, Groucho va dir que van triar aquest nom perquè va néixer quan els primers zèppelins van creuar l'atlàntic. El primer zèppelin va volar el juliol de 1900, mentre que Herbert va néixer set mesos després, el febrer de 1901. El primer zèppelin que va creuar l'Atlàntic no ho va fer fins al 1924, quan Herbert ja era un jove.
Hollywood