miniatura|Serra de fuster tradicional. Vegeu el torçor, petita palanca per a tensar i fixar la corda tensora. "Tarabilla" en castellà. Una serra és una eina manual utilitzada per tallar materials relativament tous mitjançant una fulla dentada d'un material més dur suportada per un bastidor.
L'acció de serrar suposa un moviment de vaivé de la serra contra el material, aplicant una certa força perpendicular al moviment de la fulla. Hi ha diversos tipus de serres en funció dels materials que hem de tallar. Les principals són les serres per a la fusta i les serres per a metalls. Per a tallar materials ceràmics (pedra, marbre, formigó…) hi ha serres sense dents, amb un cable, filferro o perfil metàl·lic amb partícules abrasives incrustades.
Història miniatura|Serres romanes de Vindonissa aprox. del al Les serres van ser al principi de materials dentats com el sílex, l'obsidiana, les petxines marines i les dents de tauró. A l'antic Egipte, les serres obertes (sense marc) fetes de coure estan documentades ja en el Període Arcaic, al voltant del 3.100-2.686 aCWalter B. Emery Excavaciones en Saqqara, La Tumba de Hemaka y Hor-Aha, El Cairo, Government Press, Bulâq, 1938 (2 vols) A la tomba núm. 3471 es van trobar moltes serres de coure que daten del regnat de Djer al Les tombes de la primera dinastia de Saqqara a Egipte per John Watson Les serres s'han utilitzat per tallar una varietat de materials, inclosos els humans (mort per serrada). S'han trobat models de serres en molts contextos al llarg de la història egípcia. Són especialment útils les il·lustracions de les parets de les tombes dels fusters treballant que mostren les mides i l'ús dels diferents tipus. Al principi, les serres egípcies eren dentades, de coure endurit, que tallaven tant en llençar com en empènyer. A mesura que la serra es va anar desenvolupant, les dents es van retallar per tallar només empenyent i amb les dents sobresortint només per una banda, en lloc de la moda moderna amb un joc alternat. Les serres també es feien de bronze i més tard de ferro. En l'Edat de Ferro, es van desenvolupar les serres de bastidor que sostenien les fines fulles en tensió. La serradora més antiga que es coneix és la serradora romana de Hieràpolis del i era per a serrar pedra.miniatura|Fulla de serra de l'Edat de Bronze d'Akrotiri, període ciclàdic tardà c. segle XVII aC
Segons la llegenda xinesa, la serra va ser inventada per Lu Ban.Lu Ban y La invención de la sierra Anècdota històrica al lloc web de Cultural Xina A la mitologia grega, tal com la relata Ovidi,Ovidi VIII:236-259: La mort de Talos Traducció d'A. S. Kline, Centre de Textos Electrònics de la Biblioteca de la Universitat de Virgínia Talos, el nebot de Dèdal, va inventar la serra. En la realitat arqueològica, les serres es remunten a la prehistòria i molt probablement van evolucionar a partir de eines d'os o pedra al Neolític. "Les identitats de la destral, l'aixa, el cisell i la serra van quedar clarament establertes fa més de 4.000 anys".Richard S. Hartenberg, Joseph A. McGeough Neolithic Hand Tools en Encyclopædia Britannica Online
Fabricació de serres a mà Quan la humanitat va aprendre a utilitzar el ferro, aquest es va convertir en el material preferit per a les fulles de serra de tota mena; algunes cultures van aprendre a endurir la superfície ("cimentació" o "vorejat"), perllongant la vida útil de la fulla i el seu esmolat. L'acer, fet de ferro amb un contingut moderat de carboni i endurit mitjançant el refredament de l'acer calent en aigua, s'utilitzava ja l'any 1200 aC.Jones & Simons, Story of the Saw, p15 A finals del segle XX la fabricació europea se centrava a Alemanya, (el Bergisches Land) a Londres, i a les Midlands d'Anglaterra. La majoria de les fulles es fabricaven en acer (ferro carbonitzat i forjat per diferents mètodes).Moxon, J: Mechanick Exercises, p95-99 A mitjan es va començar a fabricar a Sheffield, Anglaterra, una forma superior d'acer completament fos ("crucible cast"), que es va convertir ràpidament en el material preferit, a causa de la seva duresa, ductilitat, elasticitat i capacitat per rebre un polit fi.Barley, Simon, British Saws and Saw Makers from c1660, p7 Una petita indústria de serres va sobreviure a Londres i Birmingham, però a la dècada de 1820 la indústria estava creixent ràpidament i es concentrava cada vegada més a Sheffield, que seguia sent el centre més gran de producció, amb més del 50% dels fabricants de serres del país.Barley, Simon, British Saws and Saw Makers from c1660, p42 La indústria nord-americana va començar a superar-la en les últimes dècades del segle, a causa d'una mecanització superior, una millor comercialització, un gran mercat intern i la imposició d'alts aranzels a les importacions.Tweedale, G., Sheffield Steel and America, cap. 11 Les indústries altament productives van continuar a Alemanya i França. miniatura|Manufactura de serres a Sheffield, 1860 Les primeres serres europees es fabricaven a partir d'una làmina de ferro o acer escalfada, produïda per l'aplanament realitzat per diversos homes que martellejaven simultàniament sobre una enclusa.Barley, Simon, British Saws and Saw Makers from c1660, p 11. Després del refredament, les dents es perforaven d'un en un amb un encuny, la mida del qual variava en funció de la mida de la serra. Les dents s'esmolaven amb una llima triangular de mida adequada, i es fixaven amb un martell o una lluita. A mitjan el laminat del metall era habitual, l'energia per als rodets se subministrava primer amb aigua, i cada vegada més a principis del amb màquines de vapor. La indústria va anar mecanitzant gradualment tots els processos, inclòs l'important esmolat de la placa de la serra "fina fins al fons" en una fracció de polzada, cosa que ajudava la serra a passar pel tall sense embussar-se.Moxon, J: Mechanick Exercises, p 95. L'ús de l'acer va afegir la necessitat d'endurir i temperar la placa de la serra, de rectificar-la, de forjar-la mitjançant martelleig manual i d'assegurar l'elasticitat i la resistència a la deformació per flexió, i finalment de polir-la.Barley, Simon, British Saws and Saw Makers from c1660, p. 5-22. La majoria de les serres de mà es fabriquen avui dia completament sense intervenció humana, amb la placa d'acer subministrada llesta per ser laminada fins al gruix i tensada abans de ser tallada a la forma per làser. Les dents s'emmotllen i s'esmolen per mitjà de la mòlta i s'endureixen amb flama per evitar (i fins i tot prevenir) l'esmolat una vegada que s'han desafilat. Els escassos fabricants especialitzats que reprodueixen els dissenys del segueixen acomplint una gran tasca d'acabat manual a les serres de qualitat.
Serra de fossat miniatura|Dos homes serrant un tronc utilitzant una serra de fossat, el tronc està recolzat sobre una estructura de troncs en comptes de sobre un fossat de tall. Una serra de fossat era una serra de gran port de tall vertical accionada per dos homes. En algunes parts de l'Amèrica del Nord colonial, era una de les principals eines utilitzades a les drassanes i altres indústries en què no es disposava de serradores accionades per aigua. S'anomenava així perquè normalment s'utilitzava sobre un fossat de serra, bé a nivell del terra o sobre cavallets pels quals passaven els troncs que es tallarien en taules. La serra de fossat era "una forta planxa de tall d'acer, de gran amplada, amb grans dents, molt polida i minuciosament forjada, d'uns vuit o deu peus de longitud"Charles W. Upham Salem Witchcraft with an account of Salem Village and a History of Opinions on Witchcraft and Kindred Subjects. Frederick Unger, Nueva York, 1978 (Reimpresión), 2 vols., vol. 1, p 191 amb un mànec a cada extrem o amb una serra de carcassa.Glossary of Tools al lloc web del Museu Pilgrim Hall (americà) Es necessitaven de 2 a 4 persones per operar-la. Un "home de la fossa" se situava a la fossa, un "home de dalt" se situava fora de la fossa, i treballaven junts per fer els talls, guiar la serra i aixecar-la.Massingham, H. J., i Thomas Hennell. Country relics; an account of some old tools and properties once belonging to English craftsmen and husbandmen saved from destruction and now described with their users and their stories. Cambridge, Eng: University Press, 1939.reimpressió 2011 books.google.cat/books?id=6_auYCccqoQC&pg Els treballadors de les serres de fossat es trobaven entre els treballadors millor pagats de la Nord-amèrica colonial primerenca.
Les serres de fuster Els fusters, ebenistes i lutiers disposen de dos tipus tradicionals de serres de bastidor: la serra normal i la serra de vogir
La serra de bastidor tradicional en fusteria té la fulla disposada en un bastidor en forma de lletra H aplanada. La fulla va muntada en la banda inferior entre els dos braços mitjançant uns suports. En els altres extrems dels braços hi ha una corda formant una baga tancada i cargolada que permet tensar la fulla i fixar-la en la posició adequada per l'acció d'un petit llistó (anomenat torçor) inserit al mig de la corda per un cap i reposant sobre la part central del bastidor (Vegeu la figura, a dalt i a la dreta). Els suports de la fulla, amb la serra destensada, es poden girar per a ajustar l'angle de la fulla en realció amb el marc. Amb la serra tensada queden fixats.
La fulla té les dents de forma triangular i inclinades cap al davant. L'acció de serrar es produeix quan l'operari empeny la serra.
La serra de vogir és molt semblant a la tradicional de bastidor, però té la fulla molt prima i una guia més gran (les dents més entrescades) per a permetre tallar en corba.
Serra de llargs miniatura|Dos serradors de fil serrant xapes primes amb una serra de llargs La serra de llargs té la fulla en posició central, disposada simètricament en el bastidor. En èpoques en que no hi havia màquines, l'empraven els serradors de fil per a treballs fins. Tallant planxes primes al llarg del tronc. Bàsicament és igual que la serra de trepar de bastidor
Altres serres miniatura|Serra de trepar o xerrac de dues mans. De serres de trepar n'hi ha de dues menes. La serra de trepar de bastidor i la serra de trepar amb la fulla a l'aire.
La serra de trepar de bastidor és de grans dimensions i el seu ús exigia dos operaris. Tenia dos agafadors segons diversos dissenys i les dents tallaven en els dos sentits. S'emprava per a fer taulons de grans dimensions serrant els troncs manualment en sentit longitudinal. La serra de trepar amb la fulla a l'aire (també anomenada xerrac de dues mans) consta d'una fulla que permet tallar en ambdós sentits i té dos mànecs. Per serrar, un operari es posa a cada punta i van estirant successivament de forma coordinada. S'usava per serrar arbres amb la fulla horitzontal o per serrar troncs horitzontals disposats sobre cavallets, amb la fulla vertical.
En agricultura i jardineria són populars unes serres amb bastidor metàl·lic que s'anomenen serra d'arc. El bastidor és en forma de lletra C. S'usen per esporgar i tallar branques de diàmetres petits o mitjans. S'assemblen al de les serres per a metalls anomenades serres d'arquet, que existeixen també amb fulles d'acers inoxidables martensítics per a ús quirúrgics. La tensió de la fulla es fa amb un sistema de palanca.
miniatura|Serra d'arquet de petites dimensions
Xerracs miniatura|Xerrac de fulla miniatura|Xerrac de punta o de vogir. Els xerracs Serra de fuster tradicional, de bastidor. Serra de fuster tradicional, de bastidor. són una mena particular de serres, sense bastidor però amb una fulla ampla i més rígida que la de les serres de bastidor. Hi ha tres tipus bàsics de xerracs: el xerrac de fulla el xerrac de beina o de costella el xerrac de punta o de vogir.
Els xerracs japonesos i els xerracs d'esporgar tallen en estirar, contràriament als xerracs occidentals.
Característiques de la fulla miniatura|Les dents trescades determinen la guia.