La bandera de Letònia es compon d'un camp vermell carmí travessat al centre per una franja horitzontal blanca més estreta, en relació 2:1:2. Fou adoptada oficialment el 15 de juny de 1921 i reinstaurada el 27 de febrer de 1990 amb l'assoliment de la independència.
Tot i que va ser adoptada oficialment el 1921, la bandera letona es va utilitzar ja al segle XIII, segons la Crònica rimada de Livònia. : «Von Wenden was zû Rîge komen / zûr lantwer, als ich hân vernomen,/ ein brûder und wol hundert man:/ den wart daß mêre kunt getân./ die quâmen hovelîchen dar / mit einer banier rôtgevar,/ daß was mit wîße durch gesniten / hûte nâch wendischen siten./ Wenden ist ein burc genant,/ von den die banier wart bekant,/ und ist in Letten lant gelegen,/ dâ die vrowen rîtens pflegen / nâch den siten, als die man./ vor wâr ich ûch daß sagen kan,/ die banier der Letten ist.» (9219–9233) Aquest símbol fou reprès segles més tard per les associacions d'estudiants letons que es reunien per nacionalitats a la Universitat de Tartu a Estònia i durant un festival de música a Riga el 1873. Aquesta bandera fou adoptada en la independència de 1918. Fou prohibida per l'URSS a partir de 1940 i només s'autoritzà de nou el 1988 i oficial amb la independència el 1990.
Disseny Les proporcions i colors de la bandera estan establerts per llei. El color carmí (un vermell fosc amb magenta) de vegades és anomenat vermell letó. Les proporcions de la franja blanca són la meitat d'ampla que les dues vermelles (2:1:2) i la relació d'alçada i ample s'estableix en 1:2 miniatura|esquerra|top|upright=2|Plantilla de construcció de la bandera.
L'11 d'abril de 1995, la Comissió Heràldica Estatal va escollir el Pantone 1807 C per al color vermell, que posteriorment va ser substituït pel Pantone 201 C el 21 d'abril de 2009. L'1 de maig de 2010, el Gabinet de Ministres va publicar els Procediments per a l'Aplicació de la Llei de la Bandera Nacional, que van estandarditzar el Pantone 19-1629 TPX o 19-1629 TC per al camp vermell; una esmena feta el 27 de novembre de 2018, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2019, establia que les banderes no de tela, així com les representacions produïdes mitjançant altres tècniques (incloses les representacions digitals), utilitzarien el Pantone 201 C, mentre que les banderes físiques continuarien utilitzant el 19-1629 TPX/TC.
Colors miniatura|Comparació del color carmí en les versions tèxtil i digital de la bandera. El granat representa els teixits pintats de móra, vestits pels guerrers letons al . Model de color Blanc Carmí Carmí (roba) Pantone Blanc 201 C 19-1629 TPX o 19-1629 TC CMYK 0-0-0-0 0-78-66-38 37-83-63-36 RGB 255, 255, 255 157, 34, 53 119, 53, 61 HTML #FFFFFF #9D2235 #77353D
Història La bandera letona vermella-blanca-vermella s'esmenta per primera vegada a la Crònica rimada de Livònia (en alemany Livländische Reimchronik) de finals de l'Edat Mitjana, que cobreix el període comprès entre el 1180 i el 1343, i per tant és una de les banderes més antigues del món. La crònica explica una batalla que va tenir lloc al voltant del 1279, en què les antigues tribus latgàlides de Cēsis (en alemany Wenden), una ciutat al nord de l'actual Letònia, van anar a la guerra portant una "bandera vermella amb una franja blanca".
Una altra llegenda popular explica la història d'un cap latgalià ferit de mort que havia estat embolicat en un llençol blanc. La part del llençol on jeia va romandre blanca, i les dues vores van ser tenyides per la seva sang. Durant la següent batalla, el llençol tacat de sang es va utilitzar com a bandera. Segons la llegenda, aquesta vegada els guerrers latgalians van tenir èxit i van foragitar l'enemic. Des de llavors, les tribus latgàlides han estat utilitzant aquests colors com a símbol.
Inspirats per aquests registres històrics, el nacionalisme letó va començar a utilitzar aquestes banderes de nou al segle XIX. La primera bandera amb el concepte de camp vermell i franja blanca estreta va ser feta per la professora de l'Escola de Comerç de Valmiera, Marianna Strautmane a la segona meitat de 1916, segons un esbós fet pel seu col·lega, el periodista i activista per als refugiats Jānis Lapiņš. Aquesta bandera vermella brillant presentava un sol groc a la cantonada superior esquerra de la bandera, i més tard va onejar sobre l'edifici de la Societat Letona de Valmiera durant la Reunió de la Terra de Vidzeme el març de 1917. Conservada per la família Lapiņš durant l'ocupació soviètica de Letònia el 1940 i a l'exili a Occident després de 1944, finalment va ser donada al Museu de Cēsis el 1997, on avui s'exhibeix al castell de Cēsis.
El 1917, es va utilitzar una bandera vermella-blanca-vermella en diversos esdeveniments centrats en la unió de les regions letones, així com de les formacions militars letones (per exemple, en unitats del fusellers letons, institucions de l'Iskolat), i es va plantejar el debat sobre l'aspecte visual de la bandera. Al maig, durant una reunió de l'Associació de Promoció de l'Art letó, es van revisar diverses propostes i, finalment, es va acceptar el disseny de l'artista Ansis Cīrulis. El disseny de Cīrulis també es va popularitzar en postals impreses pel fotògraf Jānis Rieksts.
Durant la Guerra d'Independència de Letònia, la bandera va ser utilitzada cada cop més per les Forces Armades Letones, les institucions governamentals (per exemple, va onejar des del castell de Riga abans i durant la Batalla de Riga el 1919) i per la població. La bandera nacional letona, juntament amb l'escut nacional, va ser afirmada oficialment en aquest format per un decret de l'Assemblea Constitucional de Letònia aprovat el 15 de juny de 1921
Ocupació soviètica miniatura|Variant de la bandea vista en manifestacions antisoviètiques. Durant l'ocupació per part de la Unió Soviètica (i breument durant l'ocupació per part del Tercer Reich alemany), la bandera letona vermella-blanca-vermella va quedar prohibida del 1940 al 1941 i del 1944 al 1991. Qualsevol producció o exhibició pública de la bandera nacional letona es considerava un delicte antiestatal i punible per llei. La primera bandera de la Letònia soviètica va ser una bandera vermella amb la falç i el martell d'or a la cantonada superior esquerra, amb els caràcters llatins "LPSR" (per Latvijas Padomju Sociālistiskā Republika) a sobre i en el mateix color. El 17 de gener de 1953, es va adoptar la versió final de la bandera, formada per un camp vermell amb la falç i el martell d'or a la cantonada superior esquerra i sobre seu, un estel vermell fimbriat d'or, i a la part inferior quatre franges ondades alternes de blanc i blau.
Restitució Les autoritats letones van restituir l'estatus de la bandera vermella-blanca-vermella com a bandera nacional de Letònia el 15 de febrer de 1990, un any i mig abans del reconeixement formal de la independència de Letònia per part de la Unió Soviètica el 6 de setembre de 1991.
Dia de la bandera 25 de març (en dol) — En memòria de les víctimes del genocidi comunista 1 de maig — Dia de la Constitució, Dia del Treball 4 de maig — Restauració de la independència (1990) 14 de juny (en dol) — En memòria de les víctimes del genocidi comunista 17 de juny (en dol) — Inici de l'ocupació soviètica a Letònia 4 de juliol (en dol) — En memòria de les víctimes de l'Holocaust a Letònia 11 de novembre — Dia de Lāčplēsis 18 de novembre — Dia de la Independència (1918) Primer diumenge de desembre (en dol) — En memòria de les víctimes del genocidi comunista
Referències
Vegeu també Llista de banderes de Letònia
Letònia Categoria:Letònia