Shikoku (四国, en català: "quatre províncies"), també coneguda com a regió de Shikoku (四国地方, Shikoku-chihō) és una de les quatre illes principals del Japó, així com també una regió que comprén les prefectures de Tokushima, Kagawa, Ehime i Kochi. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0062493.xml Shikoku és la quarta illa més gran del Japó després de Honshu, Hokkaido i Kyushu. L'illa es troba al sud de Honshu i al nord-est de Kyushu. L'illa de Shikoku té una superfície de 18.297,78 quilòmetres quadrats i de 18.803,41 quilòmetres amb altres illes de la mar interior de Seto que formen part de la regió. El punt més alt de l'illa és el mont Ishizuchi d'Ehime amb 1.982 metres d'alçada. A data de juliol de 2020, la població total de la regió era de 3.695.619 dividida en quatre prefectures, sent Ehime la més poblada i Kôchi la que menys. El seu municipi més populós és la ciutat de Matsuyama, a la prefectura d'Ehime. Alguns dels noms històrics de l'illa han estat Iyo-no-futana-shima (伊予之二名島), Iyo-shima (伊予島) i Futana-shima (二名島); l'actual nom de Shikoku, fa referència a les antigues províncies que ocupaven l'illa: la d'Awa (actual Tokushima), la de Tosa (actual Kochi), la de Sanuki (actual Kagawa) i la d'Iyo (actual Ehime).
Geografia esquerra|miniatura|220x220px| La regió de Chūgoku i Shikoku vistes des de l'Estació Espacial Internacional L'illa de Shikoku, que inclou Shikoku i els illots que l'envolten, cobreix uns 18800 km² i consta de quatre prefectures: Ehime, Kagawa, Kōchi i Tokushima. A l'altra banda del Mar Interior de Seto es troben les prefectures de Wakayama, Osaka, Hyōgo, Okayama, Hiroshima i Yamaguchi a Honshu. A l'oest es troben les prefectures d'Ōita i Miyazaki a Kyūshū.
esquerra|miniatura|Mapa de geocaracterístiques de Shikoku Shikoku és la 50a illa més gran del món per àrea. A més, està classificada com la 23a illa més poblada del món, amb una densitat de població de 193 habitants per quilòmetre quadrat (500/m²).
Les muntanyes que corren cap a l'est i l'oest divideixen Shikoku en una estreta subregió del nord, davant del mar Interior de Seto, i una part del sud davant de l'oceà Pacífic. En aquestes serralades es pot trobar l'espècie Hydrangea hirta. La majoria dels 3.8 milions d'habitants viuen al nord, i s'hi troben totes, menys una, de les poques ciutats més grans de l'illa. Mont Ishizuchi () a Ehime a 1982 m és la muntanya més alta de l'illa. La indústria està moderadament ben desenvolupada i inclou el processament de minerals de la important mina de coure Besshi. La terra s'utilitza de manera intensiva. Àmplies zones al·luvials, especialment a la part oriental de la zona, són plantades amb arròs i posteriorment es fan doble cultiu amb blat d'hivern i ordi. La fruita es conrea a tota la zona del nord en gran varietat, incloent cítrics, caquis, préssecs i raïm. A causa de la producció de blat, Sanuki udon () es va convertir en una part important de la dieta a la prefectura de Kagawa (antiga província de Sanuki) durant el període Edo.
La zona més gran del sud de Shikoku és muntanyosa i poc poblada. L'única terra baixa significativa és una petita plana al·luvial a Kōchi, la capital de la prefectura. Els hiverns suaus de la zona van estimular alguns cultius de verdures fora de temporada sota coberta de plàstic. Es poden conrear dos cultius d'arròs anualment a la zona sud. La indústria de la pasta i el paper va aprofitar els abundants boscos i l'energia hidroelèctrica.
El riu principal de Shikoku és el riu Yoshino. Corre 196 km des del seu naixement a prop del mont Ishizuchi, que flueix bàsicament d'oest a est a través dels límits nord de les prefectures de Kōchi i Tokushima, arribant al mar a la ciutat de Tokushima. El Yoshino és famós pel millor ràfting d'aigües braves del Japó, amb excursions per les seccions del riu Oboke Koboke.
Shikoku té quatre ciutats importants: Gamōda a Anan, Tokushima al punt més oriental de l'illa, Sada a Ikata, Ehime al punt més occidental. Muroto a Muroto, Kōchi i Ashizuri, l'extrem sud de Shikoku, a Tosashimizu, Kōchi, sobresurten a l'oceà Pacífic. El punt més al nord de l'illa es troba a Takamatsu.
A diferència de les altres tres illes principals del Japó, Shikoku no té volcans actius, i és la més gran de les illes del Japó que no en té. Però Shikoku sí que va experimentar activitat volcànica en el passat prehistòric llunyà; una caldera volcànica important a la zona del mont Ishizuchi va estar activa durant el Miocè cap al 14 fa milions d'anys.
Prefectures La regió de Shikoku comprèn les prefectures de: + Prefectures de la regió de Shikoku Prefectura Nombremun. Població(hab) Superfície(km²) Densitat(hab/km²) 1 Tokushima 24 723.096 4.146,80 174 2 Kagawa 17 950.799 1.876,77 507 3 Ehime 20 1.330.122 5.676,23 234 4 Kōchi 34 691.602 7.103,86 97,4 SHIKOKU 92 3.695.619 18.803,41 196,5 Municipis més poblats
Municipis per poblacióborde|105pxMatsuyamaborde|105pxTakamatsuborde|105pxKōchi N. Municipi Prefectura Població N. Municipi Prefectura Poblacióborde|105pxTokushimaborde|105pxImabariborde|105pxNiihama 1 Matsuyama Ehime 11 Anan Tokushima 2 Takamatsu Kagawa 12 Mitoyo Kagawa 3 Kōchi Kochi 13 Kanonji Kagawa 4 Tokushima Tokushima 14 Naruto Tokushima 5 Imabari Ehime 15 Sakaide Kagawa 6 Niihama Ehime 16 Sanuki Kagawa 7 Marugame Kagawa 17 Nankoku Kochi 8 Saijō Ehime 18 Ōzu Ehime 9 Shikokuchūō Ehime 19 Yoshinogawa Tokushima 10 Uwajima Ehime 20 Komatsushima Tokushima Font: Kunitori.jp (2020)
Història Història antiga Shikoku va ser una zona on la civilització japonesa es va desenvolupar de manera primerenca. A la Prefectura d'Ehime, a la Prefectura de Kōchi i a la Prefectura de Tokushima s'hi han trobat restes del Paleolític. Les ruïnes de Kamikuroiwa-Iwain són unes de les més famoses de principis de l'era Jōmon a Shikoku, on es calcula que els humans hi van habitar durant uns 10 000 anys.
El nivell de civilització humana a Shikoku es va desenvolupar encara més a finals del període Jōmon, amb l'aparició de Heijō Kaizuka, de Sugamo Kaizuka i altres jaciments Kaizuka. Després del període Yayoi, el conreu de l'arròs i l'ús d'eines metàl·liques es van estendre a gran escala a Shikoku, i la població es va incrementar de manera significativa. Les ruïnes representatives del període Yayoi a Shikoku inclouen les Ruïnes de Yano a la ciutat de Tokushima, i el grup de ruïnes de Tamura a la ciutat de Minamikuni.
A Shikoku s'hi han trobat nombroses tombes antigues, especialment a la Prefectura de Kagawa. Entre els majors cementiris de túmuls amb fosses anteriors i posteriors hi ha el Cementiri de Chasusan de Toyota i els túmuls antics a la prefectura de Kagawa, i el Cementiri Antic Shibano Maruyama a la prefectura de Tokushima. La tomba rectangular més gran de Shikoku es troba al Cementiri Antic d’Uma Mukoyama, a la prefectura d'Ehime.
Després dels períodes Hatori i Nara, es van construir kokubunji i oficines governamentals a Shikoku amb la implantació del sistema de lleis ritsuryō. Actualment se n’han localitzat restes arqueològiques. El monjo del període Heian Kūkai va néixer a Sanuki. Va construir el canal d'irrigació més gran del Japó, el Manoike, a Sanuki, cosa que va contribuir molt al desenvolupament de l'agricultura de la regió, i també és l'origen de la ruta de peregrinació dels 88 temples de Shikoku. La batalla de Yashima, una de les principals batalles finals de la Guerra de Genpei, també es va lliurar a Shikoku.
El western del Japó, incloent-hi Shikoku, era originàriament una regió on la cort imperial tenia més poder, però després de la Rebel·lió Seikyū, el shogunat Kamakura en va reforçar el control. Al període Muromachi, el clan Hosokawa era el més poderós a Shikoku, controlant gran part de Tosa, Awa i Sanuki, mentre que Iyo-kuni destacava juntament amb el clan Konoe.
Del període Sengoku al període Edo miniatura|esquerra|Els avantpassats de Chōsokabe Motochika eren els senyors supremes dels quatre països durant el període dels Estats Combatents. Al període dels Estats Combatents, les forces més poderoses als quatre països eren el clan Miyoshi, que controlava Awa fins a la regió de Kinai; el clan Tosa-jō, al sud de Tosa; el clan Kōno, a Iyo; i el clan Kagawa, a Sanuki. Finalment, però, va emergir el senyor suprem únic, Chōsokabe Motochika. Un dels «Set herois de Tosa» és el clan Nagamune.Agència de Promoció Turística de Shikoku, 2017-05-02 L'any 1575 (tercer any de Tenshō), Nagamune i la seva família van prendre el control d'Awa i Sanuki després d'unificar Tosa, i, aprofitant el caos posterior a l'Incident de Honnō-ji, van unificar pràcticament tot el territori de Shikoku. El 1585 (any 13 de Tenshō), Hashiba Hideyoshi va iniciar la conquesta dels quatre països i, tot i la resistència de Chōsokabe, finalment es va rendir.
Després del període Edo, els antics noms dels quatre països van ser substituïts per dominis governats per vassalls de confiança del shogunat Tokugawa. Durant l'Edo, el domini de Tokushima (equivalent a Awa i Awaji) i el domini de Tosa (equivalent a Tosa) estaven governats pels clans Hachisuka i Yamauchi, respectivament. Iyo i Sanuki es van dividir en diversos dominis més petits, sent els més grans els dominis de Takamatsu, Iyo-Matsuyama i Uwajima.Hiroshi Morikawa, Shigenori Shinohara, Takashi Okuno. Topografia del Japó, volum 9: Xina i Shikoku. Tòquio: Asakura Shoten, 2005. ISBN 4-254-16769-5
Política i govern Governadors PrefecturaGovernadorInici del mandatFi del mandatPartit Tokushima Kamon Iizumi 18-05-2003 17-05-2023 IndAmb el suport del PLD i Kōmeitō Kagawa Keizō Hamada 05-09-2010 04-09-2022 Ind Ehime Tokihiro Nakamura 01-12-2010 30-11-2022 PDIndependent de iure Kōchi Seiji Hamada 07-12-2019 06-12-2023 Ind Demografia Shikoku té una població total de 3.630.320 el 2022. La ciutat més gran és Matsuyama (població: 507.137) i és la capital de la prefectura d'Ehime. Shikoku és l'illa principal amb la tercera densitat de població més gran, amb 193 hab./km².
Llista de les 20 ciutats principals de Shikoku Classificació Ciutats Prefectura Població Classificació Ciutats Prefectura Poblacióvora|25x25px Matsuyama 507.137 11vora|25x25px Anan 67.891vora|25x25px Takamatsu 414.363 12vora|25x25px Mitoyo 60.106vora|25x25px Kochi 321.910 13vora|25x25px Kan'onji 56.258vora|25x25px Tokushima 250.150 14vora|25x25px Naruto 53.368vora|25x25px Imabari 147.334 15vora|25x25px Sakaide 49.487vora|25x25px Niihama 113.755 16vora|25x25px Sanuki 45.763vora|25x25px Marugame 108.744 17vora|25x25px Nankoku 46.176vora|25x25px Saijō 102.830 18vora|25x25px Ōzu 39.352vora|25x25px Shikokuchūō 80.952 19vora|25x25px Yoshinogawa 37.707vora|25x25px Uwajima 68.213 20vora|25x25px Komatsushima 35.288
Segons dades del cens japonès, i, la població màxima de la regió de Shikoku va ser el 1950 i ha tingut un creixement negatiu de la població des del 1950 fins al 1970 i el 1990 en endavant.
Transport miniatura|Castell de Kōchi miniatura|Anraku-ji a Kamiita, Tokushima Carreteres Shikoku està connectat amb Honshu per tres autopistes, que juntes formen el projecte del pont Honshū-Shikoku.
Autopista Kobe-Awaji-Naruto (Shikoku oriental)
Autopista Seto-Chūō (Shikoku central)
Autopista de Nishiseto (Shikoku occidental)
La porta d'entrada oriental a Shikoku, Naruto, a la prefectura de Tokushima, està enllaçada amb l'autopista Kobe-Awaji-Naruto des de 1998. Aquesta línia connecta Shikoku amb la zona de Kansai que té una gran població, incloses les grans conurbacions d'Osaka, Kyoto i Kobe. Per tant, l'autopista Kobe-Awaji-Naruto té un gran volum de trànsit. Molts autobusos d'autopista funcionen entre Kansai i la prefectura de Tokushima.
La part central de Shikoku està connectada amb Honshu per ferri, aire i, des de 1988, per la xarxa del gran pont de Seto. Fins a la finalització dels ponts, la regió estava aïllada de la resta del Japó. S'esperava que el moviment més lliure entre Honshu i Shikoku promogués el desenvolupament econòmic a banda i banda dels ponts, que encara no s'ha materialitzat.