El joc de la botifarra és un joc de cartes, concretament un joc de bases molt popular a Catalunya així com a algunes comarques del nord del País Valencià i a les Illes Pitiüses. És un joc per a quatre jugadors (en la modalitat normal), que van en parelles. És l'evolució d'un altre joc català de cartes practicat a Catalunya anomenat manilla, al qual va substituir en popularitat.
Característiques del joc Jugadors El joc es juga entre quatre jugadors que, formant parella, seuran l'un al davant de l'altre.
Cartes S'utilitza una baralla de 48 cartes formada per quatre colls (oros, copes, espases i bastos) amb 12 cartes cadascun.
Objectiu de la partida L'objectiu de la partida és arribar als 101 punts abans que la parella contrària.
Puntuació El valor de cadascuna de les cartes és: Manilla (9), 5 punts As (1), 4 punts Rei (12), 3 punts Cavall (11), 2 punts Sota (10), 1 punt Les cartes del 2 al 8 no tenen cap punt.
Dins d'un mateix coll, l'ordre de les cartes de més alta a més baixa és el següent: 9, 1, 12, 11, 10, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.
Per cada basa guanyada es compta un punt. Això vol dir que en cada mà o dat hi ha 72 punts a repartir entre les dues parelles.
La parella guanyadora de cada mà, s'apuntarà la quantitat de punts que passi de 36. Cal tenir en compte que aquesta quantitat s'haurà de multiplicar per dos, quatre o vuit si hi ha hagut un contro, recontro o Sant Vicenç. Aquest resultat s'haurà de doblar si el trumfo és botifarra.
Mecànica de joc upright=1|miniatura|Mà a la Botifarra Abans de començar a jugar una partida, cal establir quin jugador ha de ser el primer a repartir les cartes i triar trumfo o botifarra. Per això un dels quatre jugadors atribueix un coll a cada jugador i aleatòriament gira una carta de la baralla. Aquell jugador que tenia atribuït el coll de la carta girada serà el primer a repartir les cartes.
Alternativament, i utilitzat a Lleida, dona les cartes qui primer tingui la baralla a les mans però comença cantant qui tingui el 5 d'espases. Aquest mètode té l'inconvenient de revelar una carta als contraris.
Abans de repartir les cartes El jugador situat a l'esquerra del que triarà el trumfo barrejarà les cartes. Quan ho hagi fet les deixarà a la taula de cara avall perquè el seu company les talli o escapci.
Repartir les cartes El jugador que ha de triar el trumfo agafarà les cartes i les repartirà sense mirar-les ni mostrar-les als altres jugadors, de quatre en quatre successivament a cada jugador començant pel que té situat a la seva dreta fins a repartir les 48 cartes. En conseqüència, en total donarà tres voltes senceres en sentit antihorari, repartirà en total 12 cartes a cada jugador i el jugador que reparteix es quedarà les últimes quatre cartes.
Escollir el trumfo Un cop repartides les cartes i abans de començar a jugar, cal escollir trumfo. El jugador a qui correspongui escollir trumfo (el mateix que ha repartit), i a la vista de les cartes que té a la mà, haurà d'escollir ell el trumfo, o delegar al company.
Per tal d'indicar el trumfo que s'ha escollit, cal dir en veu alta el coll corresponent: oros, copes, espases o bastos. El coll que s'hagi escollit és el que mana en la mà. També hi ha l'opció de dir "botifarra". En aquest cas no hi ha cap coll que mani sobre els altres. En cas de passar el torn al company, aquest es veu obligat a fer trumfo escollint una de les opcions anteriors (Oros, Copes, Espases, Bastos o Botifarra). Si s'escull botifarra, la quantitat de punts que s'apuntarà la parella guanyadora de la mà serà doble.
Contro, recontro, Sant Vicenç i barraca Hi ha diverses maneres d'augmentar els punts en joc, (Veure mès endavant l'apartat "estratègies" per entendre els moments en què convè aplicar cada una d'aquestes possibilitats.)
Un cop s'ha escollit trumfo la parella contrària pot contrar. Contrar, vol dir que la parella que guanyi aquesta mà, sumarà el doble de punts, o el quàdruple si s'ha fet botifarra.
Per contrar, s'ha de dir clarament: "contro". Si no es vol contrar, es donarà un cop amb la mà sobre la taula.
Pot contrar qualsevol dels jugadors de la parella que no ha fet trumfo. Només es pot contrar un cop a cada mà, és a dir, si un jugador ha contrat, el seu company ja no ho podrà fer.
Un cop la mà està contrada, els components de la parella a qui ha tocat repartir i fer trumfo, poden recontrar. Recontrar vol dir que la parella que guanyi sumarà els punts de la mà multiplicats per 4, o per 8 si és botifarra. Per recontrar, s'ha de dir clarament: "recontro". Si no es vol recontrar, es donarà un cop amb la mà sobre la taula.
Podrà recontrar qualsevol dels jugadors de la parella que no ha contrat. Només es pot recontrar un cop a cada mà. Només si la mà està recontrada i no és botifarra, qualsevol dels jugadors de la parella que ha contrat podrà dir "Sant Vicenç", en aquest cas els punts es multiplicaran per 8. Si no es vol fer Sant Vicenç, es donarà un cop amb la mà sobre la taula.
En alguns indrets de Lleida s'accepta que la parella que ha recontrat digui “barraca” i multipliqui els punts per 16.
Jugar les cartes Un cop escollit el trumfo i contrat, recontrat o Sant Vicenç, ja podem començar a jugar les cartes. El primer jugador a tirar una carta és el que seu a la dreta de qui ha repartit. Per a això, n'escollirà una de les que té a la mà i la deixarà davant seu sobre la taula de cara enlaire.
A continuació, la resta de jugadors aniran jugant per ordre contrari al de les busques del rellotge, fins a completar la basa. La parella que hagi guanyat la basa, recollirà les cartes i les guardarà cara avall en un pilot. El jugador que guanyi la basa començarà la següent, i així fins a jugar totes les cartes.
Les cartes ja jugades i dipositades al pilot de cada parella, no es podran consultar, a excepció de l'última basa afegida a cada pilot.
Recompte de punts i continuació de la partida Un cop jugades totes les cartes es comptaran els punts que ha fet cada parella, la parella que hagi guanyat la mà s'anotarà els punts corresponents.
A continuació, el jugador que ha repartit i escollit trumfo a la mà anterior serà l'encarregat de barrejar les cartes, el seu company de tallar la baralla, i el de la seva dreta de repartir i escollir trumfo, i així successivament fins al final de la partida.
Final de la partida La partida s'acaba quan una de les parelles ha aconseguit superar els 100 punts.
Començament d'una nova partida Si un cop acabada una partida se'n vol començar una altra (i si els jugadors i les parelles són els mateixos) es continuarà el mateix procediment de barrejar l'últim que ha fet trumfo, i repartirà i farà trumfo el jugador de la seva dreta.
Reglament Com a resum es pot destacar que un jugador només està obligats a matar les cartes dels contraris, no les del company i que sempre ha de tirar cartes del coll de sortida, si en té. Les normes per a jugar les cartes a la botifarra són lleugerament diferents en diferents indrets del territori. Es distingeixen dues grans variants.
Variant Obligada És la variant més utilitzada a les comarques gironines i de la Catalunya Central. Rep el nom del fet que quan no es pot superar una basa el reglament és molt restrictiu i obliga a jugar la carta més petita.
Les normes són les següents: El primer jugador a jugar la basa pot jugar qualsevol carta. El coll d'aquesta carta és el que anomenarem coll de sortida. Per la resta de jugadors les normes són les següents: Si la basa va del company (la carta del company és la que està guanyant la basa): Si el jugador té cartes del coll de sortida haurà de jugar obligatòriament una carta d'aquest coll que serà una carta amb punts (10, 11, 12, 1 o 9) o bé la més petita del coll. Si el jugador no té cartes del coll de sortida pot jugar una carta amb punts o bé la més petita d'un coll. Si la basa no va del company (la carta guanyadora és d'un dels jugadors de la parella contrària): Si el jugador té cartes del coll de sortida... ...i pot superar la basa, haurà de jugar una carta d'aquest coll que superi la basa. ...però no pot superar la basa, haurà de jugar la carta més petita d'aquest coll. Si el jugador no té cap carta del coll de sortida però en té d'altres que guanyen la basa (trumfo) haurà de jugar una carta que guanyi la basa. Si el jugador no té ni cap carta del coll de sortida ni cap carta que guanyi la basa, pot jugar la carta més petita d'un coll.
Variant lliure És la variant més utilitzada a les comarques lleidatanes. Rep el nom del fet que com que no s'està obligat a tirar la carta petita d'un coll, el jugador pot enganyar a la parella contrària i fer-li creure que ja no té més cartes d'un determinat coll. Per exemple, si el primer jugador tira el 4 de copes i el següent jugador tira el 3 de copes, en aquesta variant el segon jugador encara pot tenir el 2 de copes i, per tant, enganyar. En la variant de jugar la petita això no és possible, perquè de tenir-lo hauria hagut de jugar el 2 de copes, en lloc del 3.
Les normes són les següents: El primer jugador a jugar la basa pot jugar qualsevol carta. El coll d'aquesta carta és el que anomenarem coll de sortida. Per la resta de jugadors les normes són les següents: Si la basa va del company (la carta del company és la que està guanyant la basa): Si el jugador té cartes del coll de sortida haurà de jugar obligatòriament una d'aquestes sense necessitat de superar-la. Si el jugador no té cartes del coll de sortida pot jugar qualsevol carta. Si la basa no va del company (la carta guanyadora és d'un dels jugadors de la parella contrària): Si el jugador té cartes del coll de sortida haurà de jugar-ne una d'aquest coll i sempre que pugui haurà de matar-la. Si el jugador no té cap carta del coll de sortida però en té d'altres que guanyen la basa (trumfo) haurà de jugar una carta que guanyi la basa. Si el jugador no té ni cap carta del coll de sortida ni cap carta que guanyi la basa, podrà jugar la carta que vulgui.
Variant intermèdia La variant de jugar la petita és molt restrictiva i es pot donar el cas que un jugador es vegi obligat a donar punts a la parella contrària pel fet de no superar una basa i ha de jugar la carta més petita d'un coll tot i saber que la basa l'acabarà guanyant el seu company. Altrament hauria pogut tirar una carta amb punts i així no perdre'ls posteriorment. Per evitar aquesta situació hi ha una variant que permet aquest fet. Cal acordar al principi de la partida si s'ha d'avisar o no de quan es fa aquesta jugada dient: Carrego
La variant de jugar la petita és molt més restrictiva i, per tant, el joc i possibilitats de les cartes que tenen els jugadors és molt més controlat. La variant de jugar a enganyar és molt més incerta i les possibilitats de les cartes que tenen els jugadors són més àmplies. No hi ha una variant millor que l'altra, sinó que és una qüestió de preferències. És per això que a vegades es fa difícil jugar una partida entre jugadors acostumats a variants diferents. La variant intermèdia sol ser una bona solució per a disputes d'aquesta mena.
Incompliment de les normes L'incompliment de qualsevol norma suposa per la parella infractora una sanció que representarà la pèrdua dels punts en joc. És a dir, l'altra parella anotarà 36 punts si és una mà normal, 72 si el trumfo és botifarra o va contrat, etc.
Donar malament les cartes, suposa començar una nova mà. No es penalitzarà amb cap punt, però repartirà i farà trumfo el jugador situat a la dreta del que s'ha equivocat i, per tant, es perdrà l'opció a escollir trumfo.
Altres variants menors El fet que la botifarra sigui un joc molt popular ha comportat que cada àrea geogràfica acabi adoptant normes més locals. Les variants són moltes però no tant significatives com per suposar un nou reglament. Aquí hi ha un llistat d'aquestes altres variants.
Del nombre de jugadors De quatre jugadors individuals