Lalfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrop Maixtots. Des del , l'armeni clàssic va ser la llengua literària. Des de llavors, l'alfabet armeni és usat per a escriure els dos dialectes moderns en tots els camps (o sigui, no només literàriament): l'armeni oriental i l'armeni occidental.

La paraula armènia per dir "alfabet" és այբուբեն (aibuben), a partir del nom de les dues primeres lletres d'aquest alfabet.

L'alfabet originalment tenia 36 lletres amb formes majúscules i minúscules. Durant l'edat mitjana se'n van afegir dues més fins a les 38, i amb el començament de l'època soviètica es va fer una reforma ortogràfica que va convertir dos dígrafs en lletres de l'alfabet i va eliminar-ne una d'obsoleta, arribant a les 39. Les lletres de l'alfabet armeni s'escriuren horitzontalment, d'esquerra a dreta.

L'alfabet Lletra Nom Valor fonètic Transliteració Valornumèric Ortografiatradicional Ortografiareformada Pronunciació Armeniclàssic Armenioriental Armenioccidental Armeni clàssic(ISO 9985) Armeniclàssic Armenioriental ArmenioccidentalԱ ա այբ a 1Բ բ բեն b 2Գ գ գիմ g 3Դ դ դա d 4Ե ե եչ , en posició inicial Excepte en les conjugacions de present del verb ésser. Per exemple: «sóc» եմ [em]. e 5Զ զ զա z 6Է է է ē 7Ը ը ըթ ë 8Թ թ թո t‘ 9Ժ ժ ժէ ժե ž 10Ի ի ինի i 20Լ լ լիւն լյուն l 30Խ խ խէ խե x 40Ծ ծ ծա ç 50Կ կ կեն k 60Հ հ հո h 70Ձ ձ ձա j 80Ղ ղ ղատ , o ġ 90Ճ ճ ճէ ճե č̣ 100Մ մ մեն m 200Յ յ յի հի , Només té el so [h] en ortografia tradicional a principi de paraula o lexema. y 300Ն ն նու n 400Շ շ շա š 500Ո ո ո , en posició inicial Excepte als mots «qui» ով [ov] i «aquells» ովքեր [ovkʰer] o 600Չ չ չա č 700Պ պ պէ պե p 800Ջ ջ ջէ ջե 900Ռ ռ ռա 1000Ս ս սէ սե s 2000Վ վ վեւ վեվ v 3000Տ տ տիւն տյուն t 4000Ր ր րէ րե En alguns dialectes es pronuncia [ɹ] a la manera clàssica. r 5000Ց ց ցո c‘ 6000Ւ ւ հիւն -A l'ortografia reformada, la lletra ւ no existeix sinó que és un component de ու. Excepte als dígrafs ու [u] i իւ [ju]. w 7000Փ փ փիւր փյուր p‘ 8000Ք ք քէ քե k‘ 9000 Lletres afegides al Օ օ օ ò -Ֆ ֆ ֆէ ֆե f - Dígrafs convertits en lletres per l'ortografia reformada ու - ու - - u - ևCom que և és una lligadura, en majúscules s'escriu separadament Եւ (ortografia clàssica) o Եվ (reformada). - և - - , en posició inicial ew - Lletra Ortografiatradicional Ortografiareformada Armeniclàssic Armenioriental Armenioccidental Armeniclàssic Armenioriental Armenioccidental Armeni clàssic(ISO 9985) Valornumèric Pronunciació Nom Valor fonètic Transliteració

Notes

Puntuació miniatura|La paraula Աստուած «Déu» abreviada. S'escriuen la primera lletra i l'última amb el signe d'abreviació ՟.

Els signes de puntuació per a l'alfabet armeni són els següents:

Les cometes utilitzades són les baixes. Les cometes altes (") no s'utilitzen mai perquè es poden confondre amb altres signes. La coma funciona igual que en català. Per a pauses més llargues que la coma (l'equivalent al punt i coma català) s'empra aquest apòstrof revers. El punt s'utilitza en els casos en què el català empra els dos punts, és a dir, per a introduir una llista o per a introduir una frase que depèn de l'anterior. Els dos punts s'utilitzen per a indicar el final d'oració, és a dir, igual que el punt en català. Aquest és el signe corresponent al guionet en l'alfabet armeni. Actualment és habitual usar el caràcter llatí (-) amb un aspecte molt semblant. El signe d'abreviació damunt d'unes lletres indica que estan abreujant una paraula. Actualment ja no s'usa. Aquest apòstrof s'empra en armeni occidental per a indicar l'elisió d'una vocal, habitualment [ə].

Els signes següents se situen damunt d'una vocal o lleugerament a la seva dreta per a indicar la seva entonació: Aquest accent indica que una vocal és tònica i marca èmfasi a una paraula. Aquesta titlla ascendent indica entonació exclamativa, i per tant, s'empra com el signe d'admiració en català però col·locat a la vocal tònica d'una paraula, en comptes del final d'una frase. Aquest signe indica entonació interrogativa, i per tant, s'empra com l'interrogant en català però col·locat a la vocal tònica d'una paraula en comptes del final d'una frase.

Vegeu també Calendari armeni Numeració armènia Ortografia armènia clàssica Ortografia armènia reformada Transliteració de l'armeni

Enllaços externs

Escriptura i pronúncia de les lletres armènies Conversor automàtic entre les ortografies clàssiques i reformades

Armeni