El Paso és la capital del comtat d'El Paso a l'estat de Texas, al sud-oest americà. Segons el cens del 2011, compta una població de 649.121 habitants; és la sisena ciutat més gran de Texas i la 19a més gran dels Estats Units d'Amèrica, així com la setena ciutat que ha crescut més durant els anys 2000-2006. L'any 1913 es va fundar la universitat University of Texas.
La seva àrea metropolitana cobreix tot el comtat, una part del comtat de Hudspeth i Dona Ana, aquest últim, de Nou Mèxic. La població d'aquesta àrea és de 736.310 habitants.
Història miniatura|Imatge de El Paso l'any 1886 Època antiga S'han trobat vestigis arqueològics a les zones de Keyston Wetlands i Hueco Tanks que indiquen que fa milers d'anys va haver-hi assentaments humans a la regió d'El Paso (vegeu: Cultura Mogollon). Els pobles indis Manso, Suma i Junamo van ser vistos pels primers Conquistadors castellans; aquests pobles van acabar assimilant-se, formant part de la cultura mestissa, cultura predominant a Mèxic; uns altres es van integrar diferents grups mescalero apatxe.
Arribada dels castellans El Paso del Norte (l'actual Ciudad Juárez) va ser fundat a la riba meridional del Rio Grande l'any 1659 pels conquistadors castellans. Aquesta zona va tenir un ús agrícola amb vinyers i fruiters. La corona espanyola i les autoritats locals d'El Paso del Norte van fer moltes concessions de terrenys per producció agrícola a la riba nord del riu a l'actual El Paso. Tot i així, el riu era una bona frontera natural i els colons no van assentar-se al nord, ja que hi eren els apatxes.
El 1680 després d'una revolta que culminà amb èxit, la Revolta Pueblo, que havia reduït la població de les colònies del Nord de Nou Mèxic, El Paso esdevingué la base pel govern espanyol pel territori nou-mexicà. Des de la ciutat, els espanyols liderats per Diego de Vargas s'agruparen de nou per recolonitzar el territori de Santa Fe, estenent-se cap a Socorro, incloent-hi Taos.
La primera empresa agrícola que tingué èxit, i de la qual es té memòria, fou el ranxo Ponce de León. El terreny es concedí l'any 1825.
Independència mexicana L'assentament més important del Rio Grande, El Paso, es trobava a la zona austral de la Provincia de Nuevo Mexico, el modern estat de Nou Mèxic i estava comunicada amb Santa Fe i Ciutat de Mèxic per la carretera reial. Tardaven 6 mesos les caravanes de Ciutat de Mèxic per a arribar a El Paso. Malgrat els espies americans, comerciants i caçadors de pells havien visitat la zona des del 1804 (sobretot Zebulon Pike) i molts colons americans de bona fe van assentar-se, en quantitats significatives, després de la Intervenció Nord-americana l'any 1849.
Tot i que no hi hagué combats a la regió durant la independència mexicana, El Paso del Norte va sofrir diversos efectes negatius, car en el comerç dels seus vins i productes mantenien viva la ciutat. També va sofrir un desgavell més important que el que conegueren les ciutats d'Ysleta, San Elizaro i Socorro a l'altre costat del Rio Grande.
La primera constitució mexicana (1824) va donar el domini que els comerciants de Chihuahua tenien a Nou Mèxic, fent que Paso del Norte formés part de l'Estat de Chihuahua, després d'haver format part de Nou Mèxic per 200 anys; la ciutat trià el seu primer govern local el 1825 i el 1829, obria la seva primera escola.
La revolució de Texas (1836) no va tenir cap efecte a la regió. De fet, mai no es va considerar texana fins al 1848. Donades les reclamacions que la República de Texas, que volien un tros del comerç de Santa Fe, el Tractat de Guadalupe-Hidalgo, es van fer assentaments al banc nord del riu, separat de l'antic Old El Paso de Norte en el costat mexicà.
Un nombre d'esdeveniments importants durant els anys 1850 van anar donant-li caràcter a la zona nord del riu. Un assentament al ranxo Coon's anomenat Franklin es convertí en el nucli de El Paso; El Paso Country va ser establert el Març de 1850, amb San Elizaro com a capçalera. El Senat dels Estats Units fixa la frontera entre Texas i Nou Mèxic en el 32é paral·lel, fent cas omís a la topografia i a la història; un lloc militar anomenat El Post, davant de El Paso (al sentit contrari de El Paso Norte, a través del Rio Grande) fou establert el 1854 i el Butterfield Overland Mail arriba el 1858. Un any després el colon Anson Mills acabà la seva plataforma de la ciutat de El Paso, un nom que va donar molta confusió fins que la ciutat de l'altre costat del riu (zona de Mèxic), El Paso del Norte, canvia el nom a Ciudad Juárez l'any 1888.
En principi El Paso era conegut per Franklin; aquest fou incorporat el 1873 i aglutinaven les petites comunitats que s'havien anat desenvolupant al llarg del riu (Magoffinsville, Concordia, Hart's Mill).
El punt davant de El Paso començà amb 5 petits assentaments: Coon's Ranch, Hart's Mill, Concordia, Frontera i Ponce's ranch; ells van anar creixent fins a la ciutat que avui dia coneixem.
Els confederats Durant la Guerra Civil, Texas i altres estats del sud van crear els Estats Confederats d'Amèrica el 1861. Aquest mateix any va haver-hi una guerra entre els estats, ja que El Paso i els seus punts militars eren importants per defensar el clam dels Confederats al territori de Nou Mèxic; la confederació va ser rebuda amb un gran suport dels residents d'El Paso. Un cop acabada la guerra, la població de la ciutat va créixer.
Després de la guerra, gran part de la planificació de la ciutat va fer-se gràcies a Anson Mills, considerat el "Pare de El Paso" a causa del gran nombre de contribucions que ell va fer a la zona. Ell fou General de Brigada en la Union Army, surveyor (del·limita superfícies, mesura àrees i rectifica límits), constructor i inventor; es presentà en els primers plans per la ciutat d'El Paso. Segons l'Arlington National Cemetary, ell fou el responsable del canvi del nom de Franklin a El Paso.
El salvatge oest i Stoudenmire Amb l'arribada de la Southern Pacific Railway, Texas and Pacific Rairoad i la Atchison, Topeka and Santa Fe xarxes de ferrocarril l'any 1881, la població creix a 10.000 d'acord el cens del 1890. Una vall verda i un clima anual força estable, la ciutat va atreure a nous "ciutadans", com jugadors, pistolers, lladres, bandes de bandolers, assassins, sacerdots, treballors del ferrocarril xinesos, prostitutes i emprenedors.
Durant l'era del Salvatge Oest, d'acord amb el "The Portable Handbook of Texas", el Paso va ser coneguda com la "Six Shooter Capital", ja que era lluny i remota, i per ser una ciutat sense llei. El Paso va contractar a un mariscal amb una reputació de noi dur, Dallas Stoudenmire, conegut per "disparar primer i preguntar després Els "Four Dead in Five Secons Gunfight" va tenir lloc el 14 d'abril de 1881; aquesta va tenir lloc abans de la Gunfight (pistolers) en el OK Corral de Tombstone, Arizona.
El mariscal Stoudenmire, el 6è mariscal en 8 mesos, va ser contractat per "netejar" i civilitzar la violenta i salvatge ciutat. El mariscal va ser força efectiu a causa de la seva ferotge reputació i a la seva destresa en les pistoles. Ell esparverà i intimidà a una ciutat molt violenta, i usà la por que li tenien per controlar el Consell de la Ciutat. El 28 de maig de 1882 l'ajuntament anuncià que acomiadaven a Stoudenmire; quan aquest s'assabentà d'aquesta situació, va anar a les Cambres del Consell; un cop el van veure, es van terroritzar i van quedar-se quiets. El mariscal va fer un passeig amunt i avall de la cambra, al mateix temps que ell maleïa i amenaçava de disparar. En un cluc d'ulls, li va treure les pistoles i digué que podia carregar-se a qualsevol dels maleïts regidors d'aquest consell "I can straddle every God-damn aldermen on this council!". Immediatament, per unanimitat decideixen mantenir-lo. Stoudenmire va seguir-los mirant durant uns segons; després es calmà i guarà les pistoles. Coneixent la reputació del mariscal, l'alcalde va defugir de tensar la situació cridant-lo per un abrupte. Després d'aquesta situació, Stoudenmire sortí de la cambra.
El 1883 la capital del comtat es desplaçà de Ysleta, Texas a El Paso. Aquest canvi va ser decidit per una disputada elecció en la qual es van arribar a comptar els vots fins a 3 cops. Abans d'Ysleta, San Elizaro, Texas era la capital, que la va perdre l'any 1877 després de la San Elizaro Salt War.
La Prostitució i el joc cresqueren més i més fins a la Primera Guerra Mundial, quan el Department of the Army pressionà a les autoritats d'El Paso per trencar el vici. Moltes d'aquestes activitats es perllongaren a la ciutat veïna Ciudad Juárez, especialment durant la Prohibició, la qual cosa generà guanys substanciosos als saloons de la part mexicana.
La revolució mexicana La Revolució Mexicana (1910-1920) s'inicià el 1910 i Ciudad Juárez va ser objecte d'una lluita intensa; Ocasionalment, hi va haver foc creuat que va matar ciutadans d'El Paso. Aquesta ciutat es va convertir en un lloc de sospites a causa del gran nombre de líders exiliats, incloent-hi Victoriano Huerta i (durant un temps) Pancho Villa. El gener de 1914 el general John Hosep Pershing va ser ubicat al Fort Bliss, on va desenvolupar tasques de seguretat al llarg de la frontera i va armar la fallida Pancho Villa Expedition contra Pancho Villa després del fracàs de Columbus, Nou Mèxic el 9 de març de 1916.
Els anys 20 i la II Guerra Mundial Principi dels anys 20 i 30, El Paso va convertir-se en el lloc de naixement de moltes empreses locals i nacionals. El 1930 Conrad Hilton va obrir el seu primer hotel de luxe a la ciutat, l'actual Plaza Hotel; el Plaza Theatre obrí el 12 de setembre del 1930.
El 1934, Walter Varney i Louis Mueller estableixen l'aerolinea anomenada Varney Speed Lines a El Paso i operà en l'antic El Paso Municipal Airport (1934-36) i després a El Paso International Airport. Després que l'aerolinia fos adquirida el 1937 per Robert Six, ell ubicà la seu general a Denver, Colorado i li canvià el nom a Continental Airlines. Tot i que la seu era a Denver, El Paso va ser el major hub de l'aerolínia, situació que canvia a la darreria dels anys 1980.
Post-II Guerra Mundial miniatura|Imatge d'El Paso en l'actualitat. Després de la II Guerra Mundial, científics especialistes en coets com Wernher Von Braun i altres van ser contractats al Fort Bliss d'El Paso. La Margarita, una beguda popular és un altre invent provinent d'El Paso; la primera mescla d'aquesta va fer-se a l'àrea El Paso-Juárez el 4 de juliol de 1945 al Tommy's Place Bar; Francisco "Pancho" Morales (un mexicà que va passar-se a l'altre costat per convertir-se en un americà), fou qui va fer la mescla; la seva història va ser capturada l'Octubre del 1973 en l'article mensual de Brad Cooper "The Man Who Invented the Margarita". Morales apareix en la Texas Almanac's Sesquicentennial Edition (1857-2007, lletra M) Obituaries de famosos texans.
Des de la II Guerra fins als anys 1980, El Paso passa a ser una gran ciutat; l'expansió del Fort Bliss que passa a ser un centre militar de la Guerra Freda. L'economia industrial era dominada per la fonedora de coure, refineries de petroli i la proliferació d'indústries de baixos salaris (confecció en particular) que senyala a milers d'immigrants mexicans. Noves subdivisions de cases van ser construïdes, expandint El Paso cap a l'oest, nord-est i l'est del seu nucli originari.
El primer alcalde hispà d'El Paso fou Raymond Telles l'any 1957; amb ell la demanda de drets civils entre la població hispana va créixer, desencadenant disturbis, i convergint amb els moviments anti-guerra i drets civils dels Estats Units; es van aconseguir grans avanços en aquests camps, fet que es veurà en major intensitat durant els anys 1970.