Pere Navarro i Morera (Terrassa, Vallès Occidental, 23 de desembre de 1959) és un polític català que fou primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 17 de desembre de 2011 fins a l'11 de juny de 2014. Llicenciat en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i militant del PSC des de 1977, Navarro fou alcalde de la seva ciutat natal entre el 2002 i el 2012. El juliol de 2018 fou nomenat delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
Inicis a la política local Militant del PSC des del 1977, començà la seva militància a l'Institut Arraona i la continuà a la universitat. És un dels fundadors de la Joventut Socialista de Catalunya a Terrassa . El 1982 fou el responsable de la campanya per a les eleccions de l'any següent, i el 1983, integrà les llistes del PSC a les eleccions generals. El 1987 entrà com a regidor a l'Ajuntament de Terrassa i l'abril del 2002 accedí a l'alcaldia en substitució de Manel Royes.
A les eleccions municipals del 2003, ja com a cap de llista, obtingué 13 dels 27 regidors de l'Ajuntament. i fou investit alcalde gràcies a un pacte amb ICV-EUiA i ERC, un resultat que repetí el 27 de maig de l'any 2007. Quatre anys després, a les eleccions municipals de 2011, encapçalà de nou la llista socialista. Tot i obtenir 11 regidors, revalidà l'alcaldia en assolir la majoria absoluta en el ple de constitució de l'11 de juny per al mandat 2011-2015.
El 2012 fou guardonat, juntament amb l'alcalde de Bilbao Iñaki Azkuna com a millor alcalde del món als premis World Mayor de la fundació britànica City Mayors, essent els dos únics representants de ciutats de l'Estat Espanyol.
Primer Secretari del PSC El 2011, després dels mals resultats del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a les eleccions generals espanyoles, es presentà com a candidat per a dirigir el PSC. El 17 de desembre del 2011, durant el 12è congrés del partit celebrat al Palau de Congressos de Catalunya, fou elegit primer secretari amb el 73,06% dels vots. Anteriorment, ja havia estat membre de la Comissió Executiva del PSC —com a secretari d'Universitats i Recerca— i del Comitè Federal del PSOE.
A principis de setembre de 2012, liderà la reforma del grup parlamentari socialista amb l'objectiu de dur a terme «una àmplia agenda de renovació interna i externa, així com de reconnexió amb la societat i amb els anhels dels catalans i les catalanes». Aquesta reestructuració suposà rellevar Xavier Sabaté per Joaquim Nadal a la presidència del grup, mentre que Rocío Martínez-Sampere i Eva Granados substituïren Laia Bonet Rull com a portaveus adjuntes.
El 30 de setembre de 2012 fou proclamat candidat a la presidència de la Generalitat per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Per «compromís» i «coherència»,Article del diari El País el desembre d'aquell any deixà l'alcaldia de Terrassa, on el succeí Jordi Ballart amb els vots del PSC i d'ICV-EUiA. Tot i obtenir 25.000 vots més que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el PSC passà a ser la tercera força de la cambra amb 20 escons, un menys que ERC.Notícia al web del 3/24, 26 de novembre de 2012 Com a conseqüència, Navarro esdevingué diputat i primer secretari del grup parlamentari. Després dels comicis, rebutjà qualsevol pacte amb Convergència i Unió (CiU) i acusà Artur Mas de ser «el responsable de tot el que està passant» per haver «tensat tant les coses que ha trencat tots els ponts».Article del diari Ara, el 27 de novembre de 2012
Navarro es va oposar fermament al procés independentista català. Dies abans de la Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», afirmà que l'acte no seria una marxa purament independentista,Article al diari Ara, el 9 de setembre de 2012 i demanà als socialistes espanyols «un discurs valent» pel federalisme, tot argumentant que molts ciutadans hi assistirien per expressar el seu malestar amb el Govern central o per rebutjar les retallades.Article al diari La Vanguardia, el 9 de setembre de 2012 Passada la mobilització, criticà l'executiu de CiU afirmant que, des que governaven, «Catalunya no és rica ni plena com diu el seu himne, sinó trista i pobra»."3/24" 17 de setembre de 2012
En l'àmbit doctrinal, Navarro va impulsar la via federal encarregant a la Fundació Rafael Campalans —presidida llavors per Miquel Iceta— l'elaboració del document «Per una reforma constitucional federal». Aquest text va servir de base per a les negociacions amb el PSOE que van culminar en la Declaració de Granada, aprovada pel consell territorial de la formació estatal el 6 de juliol de 2013.
L'11 de juny de 2014 anuncià la seva renúncia com a primer secretari del PSC a causa dels mals resultats del partit a les eleccions europees d'aquell any. http://www.ara.cat/politica/Navarro-millor-solucio-PSC-direccio_0_1154884752.html Posteriorment, fou designat secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya, càrrec que exercí fins al final de la desena legislatura de la Catalunya autonòmica.
Després de la política El juliol de 2018, Pere Navarro fou nomenat, pel govern de Pedro Sánchez, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), càrrec que des de llavors compagina amb la presidència del comitè executiu de l'entitat.
Referències
Categoria:Alcaldes de Terrassa Categoria:Secretaris del Parlament de Catalunya Categoria:Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya pel PSC Categoria:Diputats provincials de Barcelona de la corporació 2011-2015 Categoria:Diputats de la desena legislatura del Parlament de Catalunya Categoria:Alcaldes del Partit dels Socialistes de Catalunya Categoria:Militants de la Joventut Socialista de Catalunya Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX