La Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO) representa a una sèrie d'associacions federades que defensen que les modalitats lingüístiques de les seves localitats i comarques respectives són una llengua diferenciada del català. Aquest punt de vista s'oposa a l'opinió generalitzada entre els lingüistes (vegeu la secció Reconeixement de l'aragonès oriental com llengua), que les llengües de Franja de Ponent són dialectes del català.

Orígens Al principi la federació es va dir Coordinadora d'Associacions Culturals de les Comarques de l'Aragó Oriental, i va néixer a partir de l'agrupació de diferents associacions per a presentar davant la Comissió Especial de les llengües minoritàries d'Aragó de les Corts d'Aragó les seves posicions respecte al patrimoni lingüístic aragonès, a l'octubre de 1996. La Coordinadora es va compondre a partir de les següents associacions les quals compartien l'ideal comú que les modalitats lingüístiques de les seves respectives localitats i comarques no eren de filiació catalana sinó aragonesa. Associació/revista cultural Municipi (Comarca) ProvínciaAmícs de Fraga Fraga (Baix Cinca) OscaFoncense Fonts (Cinca Medio) Osca El Palistroc Sanui i Alins (Llitera) OscaLa Voz de Llitera Tamarit de Llitera (Llitera) OscaLo Timó El Torricó (Llitera) OscaJóvenes Ribagorçanos de Bellestar Graus (Ribagorça) OscaLiga Ribagorçana Graus (Ribagorça) OscaLa Aurora Estadella (Somontano) OscaBaish Aragó Vall-de-roures (Matarranya) TerolPalau Beseit (Matarranya) Terol Valderrobrense Vall-de-roures (Matarranya) TerolBaix Matarranya Faió (Bajo Aragón-Caspe) SaragossaMatarranya Maella (Bajo Aragón-Caspe) Saragossa La Coordinadora va presentar davant la Comissió de les Corts d'Aragó un manifest deixant constància de la seva postura i les seves aspiracions. A l'any següent la Coordinadora es va consolidar com a Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental inscrivint-se en el registre d'Associacions Civils d'Aragó amb la seva nova denominació.

Tesis lingüístiques, culturals i històriques Tesis soci-lingüístiques A Aragó ni es parla un suposat aragonès en alguns municipis altaragonesos ni el català a les comarques orientals, sinó modalitats lingüístiques aragoneses que deriven de l'antic romanç aragonès. La proposta actual d'una llengua aragonesa suposa un idioma artificial creat com a instrument polític al servei del nacionalisme aragonès i que exclou a tot l'Aragó oriental. El català és aliè a l'Aragó oriental, i el seu reconeixement oficial suposaria posar en risc la supervivència de les modalitats aragoneses d'aquesta àrea, a les quals FACAO denomina en el seu conjunt "aragonès oriental". Les modalitats lingüístiques de l'est de l'Aragó són equiparables i tan aragoneses com les pirinenques (cheso, chistabino, patués, etc.). El 1995, la Universitat de Saragossa per encàrrec del Govern d'Aragó va dur a terme un Estudi sociolingüístic de la Franja Oriental d'Aragó a la pregunta "Del nom del parlar de la seva localitat" el 47% va respondre chapurreau, el 32% conforme al gentilici de la seva localitat, l'11% va utilitzar altres denominacions (patuès, aragonès, valencià, ...) i un 10% el va denominar català. En l'anterior estudi també es va preguntar sobre la cooficialitat del català a la Franja de Ponent, a la qual el 75% es va manifestar el seu rebuig.

Tesis històriques FACAO parteix de la tesi que a l'edat mitjana es parlaven distintes llengües romanços similars a la Corona d'Aragó, durant els segles esdevenidors tant el valencià com el català esdevindrien en llengües cultes, situació que no es donaria en Aragó a causa de la difusió i consolidació del castellà com llengua culta i pública. En mancar les modalitats aragoneses de gramàtica, sintaxi, ortografia, etc., pròpies per a instituir-se com a llengua culta, a les modalitats de l'est d'Aragó se'ls pretendria assimilar a la norma culta catalana, la qual cosa podria provocar un lingüicidi, si bé aquestes modalitats el que necessiten no és una norma aliena sinó una pròpia.

Asociaciones culturales defienden sus tesis sobre el origen del aragonés (Diario del Altoaragón) Àmbit territorial L'àmbit lingüístic que proposa FACAO per a l'aragonès oriental no es limita al comprès pels dialectes del català en la zona oriental d'Aragó, també inclou el ribagorçà, generalment considerat com un conjunt de parles de transició.

Proposta d'ortografia Ortografia de l'Aragonès Oriental

Concursos literaris Amb l'objectiu de crear el primer precedent de tradició escrita en "aragonès oriental" segons les recents normes creades per FACAO, aquesta creà un concurs literari per a relats escrits en les modalitats lingüístiques de l'Aragó Oriental. Al concurs se li va donar el nom de "Roberto G. Bayod Pallarés", jurista i historiador, defensor de les tesis lingüístiques de l'aragonès oriental. També va ser alcalde de Belmonte de San José (província de Terol). Actualment el concurs ja ha arribat a la seva cinquena edició, a continuació es detalla en una taula qui han estat els premiats i amb quins relats: Concurs Literari en Aragonés Oriental "Roberto G. Bayod" (Concúrs Lliterari n'Aragonés Oriental "Roberto G. Bayod")

Edició(data) Indret I Premi II Premi III Premi V edició(16-12-2006) Vall-de-roures Obra: "Lo destino d'un ome"Autor: Luis Borrás Dolz(El Torricó) Obra: "Furta-Peras"Autor: Luisón de Fierro (Graus) Obra: "Un canto a mi amor"Autora: Concha Rodes Roché(Mequinensa) IV edició(03-12-2005) El Torricó Obra: "Detrás d'un espill crebat"Autor: Luis Borrás Dolz(El Torricó) Obra: Julio, lo incorrechibleAutor: Raúl Vallés Labanda(La Canyada de Beric) Obra: Corrén cam a trabés per La Llitera. ¡Anem a Fondols! Autor: Julián Naval Fuster(Tamarit de Llitera) III edició(27-11-2004) Vall-de-roures Obra: Sopa de lletresAutor: Jorge Borrás Frago(El Torricó) Obra: Lo radé biacheAutor: Raúl Vallés Labanda(La Canyada de Beric) Obra: Relatos Autor: Julián Naval Fuster(Tamarit de Llitera) II edició(24-04-2003) Sant Esteve de Llitera Obra:Autor: Raúl Vallés Labanda(La Cañada de Verich) Obra:Autor: Antonio Rius(Albelda) Obra:Autor: Jorge Borrás Frago(El Torricó) I edició(2002)

Participació en esdeveniments lingüístics i culturals FACAO ha participat en diferents esdeveniments de caràcter lingüístic i cultural, principalment en els vinculats al secessionisme lingüístic valencià. En un àmbit més reduït ha participat en diferents esdeveniments aragonesos, i sobretot, d'àmbit local. II Congrés de Llengua Valenciana -en qualitat de convidats- (26,27 i 28 de novembre de 2003) XII Fira del Llibre Aragonès (galeria d'imatges) (Montsó -Osca-, 8, 9 i 10 de desembre de 2006)

Reconeixement de l'aragonès oriental com llengua Segons les institucions acadèmiques Dinou acadèmics de les acadèmies de la Història i de la Llengua Espanyola van signar un document a títol personal, no aprovat pels plens d'ambdues acadèmies, en el qual s'esmenta el català de la Franja, però no delimita en quines poblacions es parla el català:

Els acadèmics consideren que a la Franja de Ponent es parla català, però no delimiten en quines localitats. En obres individuals d'aquests acadèmics es llegeix que el parla oriental de la zona aragonesa és una parla de frontera, fronterera entre Aragó i Catalunya i la majoria d'ells han escrit en les seves aportacions científiques que és una parla fronterera, de transició entre la llengua aragonesa i la llengua catalana (vegeu els manuals de Rafael Lapesar Melgar, Historia de la Lengua Española, Alonso Zamora Vicente, Dialectología Española, i Manuel Alvar López, El dialecto aragonés i Estudios sobre el dialecto aragonés)

La Promotora Española de LingüísticaFitxa del català a PROEL considera català (varietat nord-occidental) les parles de la Franja de Ponent. Ethnologue, encara que no indica que es parli català a Aragó,Fitxa del català a ethnologue a l'hora de llistar els municipis d'Aragó on es parla aragonès, no inclou els de la Franja.Fitxa de l'aragonès a ethnologue

Segons les institucions públiques D'altra banda tant en l'anterior com actual Estatut d'Aragó no es fa cap esment al català però tampoc a llengua aragonesa ni a l'aragonès oriental, es limita a parlar de llengües i modalitats sense citar ni concretar-les. A l'article 7 de l'estatut es diu:Estatut d'Aragó (LO 8/1982, de 10 d'Agost)

En 2001, el govern de coalició PSOE-PAR va promoure la Llei de llengües d'Aragó. Aquesta llei era conseqüència del dictamen d'una comissió especial d'estudi de les Corts d'Aragó sobre la política lingüística a Aragó, que va oferir les seves conclusions al novembre de 1997.Dictamen de la Comissió especial d'estudi sobre la política lingüística a Aragó. En les seves conclusions, s'al·ludia explícitament a l'existència a Aragó de tres llengües: el castellà, l'aragonès i el català ("empleat en forma de varietats locals diverses com a instrument habitual de comunicació eminentment oral a les zones limítrofes amb Catalunya, zona compacta constituïda per la Ribargorça, La Llitera, el Baix Cinca i part del baix Aragó saragossà i turolenc")

La llei no va ser finalment tramitada, però en el seu annex II es llisten els municipis que es declaren d'utilització predominant del català normalitzat: miniatura|En color lila, l'Aragó catalanòfon segons l'Avantprojecte de la Llei de llengües. Província d'Osca: Albelda, El Campell, El Torricó, Areny de Noguera, Sanui i Alins, Baells, Valldellou, Benavarri, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castellonroi, Estopanyà, Fraga, Isàvena, Lascuarre, Les Paüls, Monesma i Queixigar, Montanui, Peralta i Calassanç, El Pont de Montanyana, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Tor-la-ribera, Torrent de Cinca, Vilella de Cinca, Vensilló, Beranui, Viacamp i Lliterà i Saidí. Província de Terol: Aiguaviva de Bergantes, Arenys de Lledó, Beseit, Bellmunt de Mesquí, Calaceit, La Canyada de Beric, La Sorollera, La Codonyera, Cretes, Fórnols de Matarranya, La Freixneda, Fondespatla, La Ginebrosa, Lledó d'Algars, Massalió, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, La Portellada, Ràfels, Torredarques, La Torre del Comte, Torrevelilla, Vall-de-roures, La Vall de Tormo i Valljunquera. Província de Saragossa: Favara, Faió, Maella, Mequinensa i Nonasp.

Partidaris Associacions culturals El fet que en altres comunitats autònomes espanyoles es doni una guerra de la llengua de naturalesa semblant ha provocat que els detractors de la unitat de la llengua catalana actuïn plegats i estiguin coordinats, per això, FACAO rep suport i reconeixement dels seus treballs i tesis lingüístiques, culturals i històriques per part d'agrupacions, associacions, etc. sorgides a partir del conflicte lingüístic valencià, encara que cal matisar que el debat lingüístic a l'Aragó Oriental no arriba a les mateixes dimensions que en la Comunitat Valenciana. Associació Cultural Cardona Vives (Castelló de la Plana) Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano Federacio Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia Plataforma en Defensa de Sa Llengo Balear Acadèmi de sa Llengo Baléà

Moviments socio-polítics i partits polítics També reben el suport i reconeixement de partits polítics minoritaris principalment provinents del regionalisme i nacionalisme aragonès i el blaverisme valencià, en la seva majoria sense representació parlamentària, encara que algun d'ells tenen regidors en diferents municipis dels seus respectives comunitats autònomes: Federació d'Independents d'Aragó La Voz Independiente de Aragón Unió d'es Poble Baléà Unió Valenciana Coalició Valenciana CDL CDS Partit Aragonès, respecte al projecte de llei de llengües ha mostrat reticències per a evitar tensions en alguns sectors del partit Partit Popular, oposat a la llei de llengües

Vegeu també No Hablamos Catalán

Referències

Enllaços externs FACAO Federació d'Asociaciones Culturals de l'Aragó Oriental Carta de Roberto G. Bayod Pallarés al Consejero Javier Callizo (23-05-2001)