El Müsavat és un partit polític de l'Azerbaidjan. El nom significa "Igualtat", i va jugar un rol crucial a la República Democràtica de l'Azerbaidjan del 1918-1921. És el partit polític més antic que existeix a l'Azerbaidjan. La seva història es pot dividir en tres períodes: el primer Musavat, el Musavat a l'exili i el nou Musavat.
El règim de Heydar Aliyev va prohibir al partit presentar-se a les eleccions parlamentàries de 1995 i 2000 a l'Azerbaidjan. En aquell moment, el partit era un dels principals partits de l'oposició del país.
Història El partit fou fundat a Bakú el 1911 fundat per Mehmet Emin Rasulzade (1884-1955), G. Sharifzadeh i A. Kiakimzade. Va ser fundat el 1911 a Bakú com una organització secreta per Mahammad Amin Rasulzade, Mahammad Ali Rasulzade (el seu cosí), Abbasgulu Kazimzade i Taghi Nagioglu. El seu nom inicial era Partit Democràtic Musulmà Musavat. Els primers membres van ser Veli Mikayiloghlu, Seyid Huseyn Sadig, Abdurrahim bey, Yusif Ziya bey i Seyid Musavi bey. Entre els primers membres de Musavat també hi havia el futur líder comunista de l'SSR de l'Azerbaidjan , Nariman Narimanov. Aquesta iniciativa provenia de Mahammad Amin Rasulzade, que aleshores vivia a l'exili a Istanbul .
La seva ideologia era de caràcter panislamista, panturànica i panàzeri, que edità la revista Istiklal (Independència), i que mantingué contactes amb el govern dels Joves Turcs i d'altres grups panturànics i tàtars, ja que, endemés de ser partidaris d'un Azerbaidjan independent i unit, no veien malament la unió amb Turquia sota protectorat. També criticaren els azeriyalar (defensors de l'àzeri escrit) i a Ferudin Bei Kotxarli, i proposaven la llengua turca unificada dels Joves Turcs. El 1914 els seus principals dirigents s'exiliaren cap a Turquia i des del 1915 pressionaren els turcs perquè recolzessin llurs reivindicacions. Posteriorment, el 1917 s'aliaren estratègicament amb el Daixnak armeni i amb els menxevics georgians quan es proclamà la Federació de Transcaucàsia, però el 1918 es va trencar i proclamaren la República Democràtica de l'Azerbaidjan.
En els seus primers anys abans de la Primera Guerra Mundial, Musavat era una organització clandestina relativament petita i secreta, molt semblant a les seves homòlogues de tot l'Orient Mitjà, que treballava per la prosperitat i la unitat política del món musulmà i de parla túrquica. Tot i que Musavat defensava la ideologia panislàmica i el seu fundador simpatitzava amb el moviment panturc, el partit va donar suport al règim tsarista durant la Primera Guerra Mundial. Els socialdemòcrates russos van percebre la fundació de Musavat en el que consideraven "termes imperials i orientalistes, governats per les categories ideològiques de llarga durada del retard musulmà, la traïció i el fanatisme religiós", com una traïció de proporcions històriques.
Al final d'abril de 1920 els comunistes prengueren el poder i s'hi va establir una República Soviètica, que finalment el 1922 ingressà, com a part de la República Federal Soviètica de Transcaucàsia, a la Unió Soviètica.
Els líders del Müsavat van fugir a Turquia i durant molts anys el partit només va actuar a l'exterior. Rasulzade es va establir a Romania i durant els anys 1930 passà de l'occidentalisme panturànic a les simpaties pel nacionalisme alemany. Mercès als oficis del baixkir Ahmed Zeki Velidi Togan exiliats àzeris i dirigents nazis s'entrevistaren a Tabriz el 1940. Així, quan el Tercer Reich envaí l'URSS el 1941, alguns exiliats formaren part de lAzerische Sondergruppe, dirigit pel coronel Abdurahman Fatalibeyli-Dudanginski. Aquest darrer va dirigir els principals resistents de Müsavat i altres grups a l'exili fins que fou assassinat el 1954.
A la fi dels anys vuitanta del el Müsavat es va integrar al Partit Front Popular de l'Azerbaidjan. La resurrecció de Musavat a l'Azerbaidjan va arribar el 1989, durant la segona independència de l'Azerbaidjan. Un grup d'intel·lectuals va crear el "Partit Nacional Democràtic Nou Musavat de l'Azerbaidjan". Més tard, aquest grup va formar el "Centre de Restauració del Partit Musavat" i va ser reconegut pel Musavat a l'exili. El 1992 fou reconegut com a partit polític i registrat l'any següent, amb una ideologia panturca, panislamista i nacionalista, si bé amb tendència a una major secularització en els següents anys. Fora del Front Popular, és actualment un partit d'oposició (2004) que porta el nom de Yeni Müsavat Partiyasi (Nou Partit de la Igualtat).
El 1992, delegats del Nou Musavat i del Musavat a l'exili es van reunir al "III Congrés de Musavat" i van restablir formalment el partit com a Partit Musavat. Un dels líders del Front Popular, Isa Gambar, va ser elegit president. Continua sent el seu líder a partir del 2013. Entre els primers membres del partit hi havia polítics i diplomàtics com Hikmet Hajizade, que va exercir com a ambaixador de l'Azerbaidjan a Rússia durant un temps. https://modern.az/az/medeniyyet/266022/onunla-birge-islemek-lezzet-idi-dostlarinin-hikmet-hacizade-ile-balixatireleri/ L'estructura del partit està formada per "Başqan" (Líder), "Divan" (Consell Executiu) i "Məclis" (Congrés).
Bandera 120px|miniatura|Bandera de Müsavat de 1917 La bandera del Müsavat, que era la bandera de l'Azerbaidjan blava, vermella i verda amb mitja lluna i estrella blanques, fou la utilitzada. Com que no estava regulada n'existien diversos models.
Referències
Categoria:Partits polítics de l'Azerbaidjan Categoria:Partits polítics liberals