La 6a SS Divisió de Muntanya Nord (alemany: 6. SS-Gebirgs-Division Nord) va ser una divisió d'infanteria de muntanya de la Segona Guerra Mundial de les Waffen-SS, l'ala militar del Partit Nazi alemany, formada principalment per alemanys ètnics juntament amb alguns voluntaris noruecs i suïssos. Va ser l'única divisió de les Waffen-SS que va operar al Cercle Polar Àrtic. Va prendre part especialment en combats al Front Oriental.

Va ser fundada a principis de 1941 com el Grup de Batalla SS Nord (en alemany: SS-Kampfgruppe Nord) al sud de Noruega abans de ser millorada i rebatejada com a Divisió SS Nord com a preparació per a l'Operació Barbarroja. El seu personal original provenia d'unitats paramilitars de l'Allgemeine-SS i tenia una baixa efectivitat en combat. A la segona meitat de 1941, la divisió va ser destruïda per l'Exèrcit Roig durant l'Operació Guineu de l'Àrtic, quan va avançar cap a territori soviètic juntament amb l'exèrcit finlandès i la Wehrmacht. Després de patir pèrdues massives en la seva primera operació, la Divisió Nord va ser completament reconstruïda a partir de finals de 1941.

La Divisió Nord de les SS va romandre a Finlàndia i al nord de Rússia, on la major part del seu personal va ser substituït durant el transcurs de 1942 i 1943. A partir d'aquell moment, estaven formats per veterans de combat i graduats de l'escola de guerra de muntanya de les Waffen-SS. Amb la millora de la seva capacitat de combat, la divisió va lluitar contra múltiples atacs soviètics. També va ser rebatejada de nou com a 6a Divisió Nord de Muntanya de les SS. Després que Finlàndia signés un armistici amb la Unió Soviètica el 1944, la Divisió Nord va trencar les línies de tropes soviètiques i finlandeses en una retirada de combat cap a Noruega. Després va ser redestinada al Front Occidental contra la invasió aliada occidental d'Alemanya.

Elements de la 6a Divisió de Muntanya SS van participar en l'Operació Nordwind el gener de 1945 al llarg de la frontera francoalemanya, on van patir grans pèrdues en diversos intents fallits de trencar el Setè Exèrcit dels Estats Units a les muntanyes dels Vosges per arribar a Alsàcia. Posteriorment, la divisió va ser reforçada per reclutes mal entrenats i nous reclutes, tot i que va seguir sent una de les divisions alemanyes més capaces que quedaven al Grup d'Exèrcits G, defensant Renània. El març de 1945 va lluitar prop de Trier i Coblença abans de retirar-se a l'oest del Rin, i va ser encerclada per les divisions d'infanteria 5a i 71a dels Estats Units prop de Büdingen. Després de diversos dies de lluita, la Divisió Nord va deixar d'existir efectivament el 4 d'abril de 1945.

Història Antecedents i formació Després que Alemanya envaís Polònia el 1939, es va prendre la decisió d'ampliar les Waffen-SS, el braç de combat de primera línia de les SS, que havien de reclutar de països estrangers a causa de les limitacions imposades a Alemanya per la Wehrmacht. Els escandinaus van ser els primers a ser reclutats per les SS, ja que eren considerats aris i germànics. Poc després de la invasió alemanya de Noruega, es van utilitzar voluntaris noruecs per formar unitats policials i de seguretat de l'Allgemeine-SS, la branca de servei general de la milícia del Partit Nazi, que va passar a ser coneguda com a Norges-SS.

El 24 de febrer de 1941, dos regiments d'infanteria de les SS al sud de Noruega ocupat pels alemanys, el 6è i el 7è SS-Totenkopf-Standarten, van rebre l'ordre de formar un Kampfgruppe (grup de batalla) abans de la prevista invasió alemanya de la Unió Soviètica, l'Operació Barbarroja. Aquests regiments estaven formats per alemanys ètnics de la Txecoslovàquia annexionada que tenien entrenament d'infanteria i eren utilitzats en funcions paramilitars per l'Allgemeine-SS als Sudets. Incloïen membres de l'SS-Totenkopfverbände (guàrdies dels camps de concentració). Els dos regiments van ser transferits de l'Allgemeine-SS a la Waffen-SS per formar el Kampfgruppe Nord.

Sota el comandament del SS-Brigadeführer Richard Herrmann, el Kampfgruppe va rebre un quarter general complet, que incloïa una secció cartogràfica, dues companyies pioneres (d'enginyers de combat), un batalló de reconeixement i altres unitats de suport el març de 1941. A l'abril i al maig, el Kampfgruppe Nord es va traslladar a la regió de Kirkenes, al nord de Noruega. Allà se'ls va unir el 9è Regiment d'Infanteria SS. La unitat encara no tenia formació i no podia lluitar eficaçment amb armes combinades.

El 17 de juny de 1941, Herrmann va ser substituït pel SS-Brigadeführer Karl-Maria Demelhuber i el Kampfgruppe Nord va ser rebatejat com a SS Division Nord (en alemany: SS-Division Nord), convertint-se en una divisió motoritzada. La insígnia de la divisió era la runa Hagal, que formava part del sistema de runes inventat per Guido von List. Després que Finlàndia arribés a un acord amb l'Alemanya nazi per participar en l'Operació Barbarroja contra la Unió Soviètica, la nova divisió SS es va traslladar al nord-est de Finlàndia, davant de la regió finlandesa de Salla, ocupada pels soviètics. La divisió formava part del XXXVI Armeekorps. El 18 de juny van completar el seu desplegament a les posicions per a la invasió prop de Salla. Demelhuber va assenyalar que la divisió no estava preparada per al combat, perquè la majoria de les tropes no tenien experiència en combat i els seus vehicles tenien problemes de manteniment.

Operació Barbarroja miniatura| El pla germanofinlandès per a l'Operació Guineu de l'Àrtic. Quan va començar l'Operació Barbarroja el 22 de juny de 1941, Finlàndia inicialment va optar per no atacar la Unió Soviètica tret que fos provocada, i per tant la invasió germano-finlandesa de Carèlia i la península de Kola no va començar fins a una setmana després. Els avions soviètics van bombardejar el costat finlandès de la frontera poc després de l'inici de l'Operació Barbarroja, cosa que va provocar que Finlàndia entrés a la guerra el 25 de juny. El Front Oriental al llarg de la frontera soviètica amb Finlàndia i la Noruega controlada per Alemanya constava de dues meitats, amb la part sud de la frontera finlandesa responsabilitat de les forces armades finlandeses, mentre que les parts nord finlandesa i noruega estaven supervisades per l'Alt Comandament de l'Exèrcit Alemany de Noruega. Al nord, les forces alemanyes i finlandeses tenien l'objectiu de capturar Múrmansk i tallar el ferrocarril de Múrmansk que connectava el vital port marítim àrtic amb la Rússia central.

La Divisió Nord de les SS va atacar la frontera soviètica al centre de Finlàndia (com a part de l'Operació Guineu de l'Àrtic) l'1 de juliol de 1941, juntament amb la resta del XXXVI Armeekorps, que incloïa la 169a Divisió d'Infanteria. Un dels regiments d'infanteria de la Divisió Nord, el 9è, va ser enviat al sector més septentrional, prop de la costa de l'oceà Àrtic, on formava part del Cos de Muntanya de Noruega. El gruix de la divisió que es trobava a la regió central va passar pels densos boscos i pantans de Salla per atacar posicions soviètiques. Durant la primera setmana de combats, els dos regiments de la Divisió Nord van patir pèrdues massives (700 morts en dos dies en l'atac contra la ciutat de Salla). Van llançar tres atacs per obligar l'Exèrcit Roig a abandonar les seves posicions, però tots van fracassar. Els soviètics van llançar llavors un contraatac blindat que va fer retrocedir les tropes de les SS restants, que van abandonar les seves posicions i van fugir en pànic. Això va durar fins al 8 de juliol, quan la 169a Divisió d'Infanteria va atacar des del nord i la 6a Divisió finlandesa des del sud, amenaçant l'Exèrcit Roig amb un doble embolcall. L'avanç reeixit dels finlandesos i de la Wehrmacht va obligar els soviètics a retirar-se de Salla, tot i que no van arribar al seu objectiu, el ferrocarril de Múrmansk. A finals d'agost de 1941, la Divisió Nord de les SS havia patit 1.085 morts.

La terrible actuació va danyar la reputació de la Divisió Nord entre els líders de la Wehrmacht i les SS, incloent-hi el Reichsführer-SS Heinrich Himmler i el cap del Comandament de l'Exèrcit de Noruega, Nikolaus von Falkenhorst. Després d'això, la Divisió Nord va ser dividida temporalment entre altres unitats. El 6è Regiment d'Infanteria SS i el Regiment d'Artilleria van ser enviats a la 169a Divisió d'Infanteria, el 7è Regiment d'Infanteria SS va anar al III Cos finlandès, i el 9è Regiment va estar amb el Cos de Muntanya de Noruega patrullant prop del Mar Àrtic. Ara subordinat al III Cos, hi havia tensió entre l'estat major de la Divisió Nord de les SS i els finlandesos, ja que els primers veien la situació com una humiliació. Malgrat això, les tropes de la Divisió Nord van aprendre tàctiques dels finlandesos i de les altres unitats a les quals estaven adscrites en els combats continuats. A finals d'agost i principis de setembre, el Comandament de l'Exèrcit de Noruega va enviar totes les tropes de les SS restants al III Cos, recreant la divisió com una formació unificada. La Divisió Nord també va ser reforçada amb l'arribada de 700 soldats de les Waffen-SS, que eren infants entrenats, a diferència dels antics membres paramilitars de l'Allgemeine-SS. A més, va rebre tres batallons d'artilleria al setembre. D'octubre a novembre, lSS-Standartenführer Franz Schreiber va assumir breument el comandament en lloc de Demelhuber.

La Divisió Nord va tenir un paper en l'ofensiva final de l'Operació Gineu de l'Àrtic, durant les dues primeres setmanes de novembre de 1941. El III Cos finlandès i la Divisió Nord van avançar junts al districte de Loukhsky en un últim intent de tallar la via fèrria de Múrmansk. Tot i que van fer progressos i van infligir pèrdues a l'Exèrcit Roig, les SS i les tropes finlandeses també van patir baixes a causa de la forta resistència soviètica. L'atac va ser cancel•lat per Finlàndia el 17 de novembre. La Divisió Nord va dur a terme operacions de neteja i patrulles antipartisanes als boscos de Carèlia durant la resta de novembre i desembre de 1941.

Nord de Rússia i Finlàndia 1942–1943 miniatura| Tropes de la Divisió Nord de Muntanya SS amb esquís a principis de 1943. Les elevades baixes durant l'Operació Barbarroja van portar a gairebé tots els membres originals de la Divisió Nord a ser substituïts per nous reforços el gener de 1942, inclosos alemanys de la Volksdeutsche d'Hongria i Romania. El 20 d'abril de 1942, la divisió va rebre un nou comandant, el SS-Brigadeführer Matthias Kleinheisterkamp, després que Franz Schreiber assumís breument el comandament interí des de l'1 d'abril fins a la seva arribada. La divisió es va utilitzar per protegir les mines de níquel a Finlàndia i més tard es va planejar participar en una altra ofensiva alemanya cap a la via fèrria. Abans que això pogués passar, el 24 d'abril de 1942 els soviètics van llançar un atac al sector on es trobava la Divisió Nord de les SS. La 23a Divisió de Fusellers de la Guàrdia, la 8a Brigada d'Esquí i la 80a Brigada Independent van fer alguns avenços inicials abans que les tropes de les SS contraataquessin. L'ofensiva soviètica va ser rebutjada i la línia del front va romandre estàtica durant la resta de 1942.