Edmond Locard era un criminòleg i un pèrit de la policia francesa (nascut a Saint-Chamond (França) el 13 de desembre de 1877 i mort a Lió, el 4 de maig de 1966). Va desenvolupar entre altres l'estudi de les empremtes dactilars i va ser un dels primers que va dirigir un laboratori de policia científica.
Biografia És el fill d'Arnould Locard, un naturalista i malacòleg i de Marie Gibert de Sennevières, de la qual té l'interès per al teatre i la música. Del costat paternal surt d'una família escocesa del nom Lockheart emigrada vers França al .
Primer va estudiar el dret i després la medicina que va acabar el 1902 per una tesi amb el títol La médecine légale sous le grand roy. Això va ser l'inici del seu interès per a les recerques policials científiques. Junt amb Alexandre Lacassagne i Rodolphe Archibald Reiss va ser un dels capdavanters a la Universitat de Lausana. A la policia de Lió va crear un primer laboratori al qual va resoldre un primer crim gràcies a la tècnica del reconeixement d'empremtes dactilars. Aviat s'afegira la balística, la toxicologia i la identificació grafològica. Tot i això, el 1945 una dona va ser condemnada de manera erroneada en virtut d'un seu peritatge grafològic, un cas que només va ser rectificat el 1956.Jean-Marc Berlière, Le Monde des polices en France aux XIXe et XXe siècles, Brussel·les, Editorial Complexe, 1996, pàgina 123 (en català: El món de les policies franceses als segles XIX i XX)
La seva obra mestra és el Traité de Police Scientifique (en català: Tractat de policia científica) que va esdevenir un clàssic de la formació policial que tot arreu el món és considerat com un fonament de les ciències forenses modernes.A. Levy, La police scientifique, París, Editorial Hachette, 2008, pàgines 24-25 Tenia altres interessos: va ser crític d'òpera, era un aficionat al teatre de guinyol i va escriure un manual de filatèlia. Fora de la policia, la seva obra va inspirar el novel·lista belga Georges Simenon.
A Lió, el carrer Rue Docteur Edmond Locard li està dedicat. El 2011 el canal públic de televisió France 2 realitzà una sèrie inspirada de la seva vida: Empreintes criminelles.
Bibliografia
La Criminalistique à l'usage des gens du monde et des auteurs de romans policiers, Lío, Desvignes et Cie, 1937 Traité de criminalistique (tom I et II), Les Empreintes et les traces dans l'enquête criminelle, 1931 Traité de criminalistique (tom III et IV), Les Preuves de l'identité, 1932 Traité de criminalistique (tom V et VI), L'Expertise des documents écrits, 1935 L'Enquête criminelle et les méthodes scientifiques, 1920 La Malle sanglante de Millery, 1935 Contes apaches (Souvenirs d'un policier), 1933 Émilienne, (estudi psicològic) Note sur l'identification des suspects, Revue Internationale de criminalistique, 1935 La police. Ce qu'elle est, ce qu'elle devrait être, París, Editorial Payot, 1919 La défense contre le crime, París, Payot, 1951
Referències
Categoria:Metges francesos Categoria:Criminòlegs Categoria:Alumnes de la Universitat de Lió Categoria:Persones del Loira Categoria:Científics d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Morts a la metròpoli de Lió