Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Se situa al fons d'una vall entre el Montseny i les Guilleries, per on s'escola la riera d'Arbúcies. Antigament, els seus habitants estaven dedicats sobretot a l'aprofitament dels recursos naturals de l'entorn, on dominen els boscos d'alzina, surera, castanyer, roure i faig. En l'actualitat, el poble viu de les empreses carrosseres i del comerç.
Geografia física Llista de topònims d'Arbúcies (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Arbúcies està ubicada al mig de la vall d'Arbúcies, entre el Montseny i les Guilleries, per on passa la riera d'Arbúcies. Bona part del terme és del Parc Natural del Montseny. http://www.diba.cat/parcsn/parcs/municipis.asp?parc=3&m=30 Municipis del Parc El punt més alt d'Arbúcies és la muntanya de les Agudes.Catalunya versió Beta
Flora i fauna Arreu d'Arbúcies neixen sobretot suros i algunes alzines, tot i que fa anys que hi ha plantacions de faig, castanyer i roure i per això es poden trobar llocs on el pi i el castanyer s'han escampat sense ajuda humana. A part d'aquestes espècies, n'hi ha moltes més a causa del desnivell del municipi.
A Arbúcies també han arribat els porcs senglars, http://ichn.iec.cat/Bages/alzinar/Sus%20scrofa.htm Porc senglar que són els mamífers més característics. Hi ha molta varietat d'ocells i de peixos, entre els quals destaquen les truites. També s'hi poden trobar serps, entre d'altres l'escurçó, que és l'única serp verinosa http://ichn.iec.cat/bages/roques/Imatges%20grans/Vipera.htm que es troba a prop.
Llista de muntanyes i serres Les serres més destacables d'Arbúcies són: Nom Cota màxima Coordenades del cim Muntanya de Can Fonoll 579,6 41° 49′ 35.09″ N, 2° 30′ 18.62″ E Serra d'en Canaleta 669,0 41° 51′ 28.28″ N, 2° 32′ 58.26″ E Carena de la Nespla 1.127,9 41° 48′ 39.41″ N, 2° 26′ 18.88″ E Serra de Fogueres 497,2 41° 49′ 46.27″ N, 2° 31′ 5.267″ E Serra de Malhivern 608,1 41° 48′ 50.36″ N, 2° 32′ 57.14″ E Serra d'en Pere Bord 631,5 41° 50′ 15.49″ N, 2° 32′ 47.43″ E El Vilà 841,1 41° 48′ 8.031″ N, 2° 28′ 52.31″ E
Llista de les muntanyes més destacables d'Arbúcies: Nom Cota màxima Serralada Coordenades del cim Les Agudes 1.705,5 Massís del Montseny 41° 47′ 22.03″ N, 2° 26′ 38.09″ E Puig Arboç 934,7 Massís del Montseny 41° 49′ 5.569″ N, 2° 25′ 31.17″ E Turó d'Arenys 1.115,8 Massís del Montseny 41° 47′ 47.67″ N, 2° 28′ 32.83″ E Turó de la Brolla 778,4 Massís del Montseny 41° 49′ 52.06″ N, 2° 26′ 46.71″ E Els Castellets 1.412,3 Massís del Montseny 41° 47′ 49.81″ N, 2° 26′ 36.03″ E Turó dels Ginebrons 1.207,6 Massís del Montseny 41° 48′ 14.47″ N, 2° 25′ 42.38″ E Turó de Mas Coll 824,7 Guilleries 41° 51′ 11.73″ N, 2° 28′ 20.81″ E Turó de Montcortal 652,5 Guilleries 41° 49′ 45.94″ N, 2° 28′ 52.65″ E Turó de Montfort 735,3 Massís del Montseny 41° 47′ 35.40″ N, 2° 30′ 36.71″ E Turó de Montsoriu 633,7 Massís del Montseny 41° 46′ 58.58″ N, 2° 32′ 24.78″ E Roca d'en Pla 903,7 Guilleries 41° 52′ 13.16″ N, 2° 31′ 35.29″ E Turó d'en Puig 916,2 Guilleries 41° 51′ 37.15″ N, 2° 37′ 51.56″ E Serrat de la Roquera 900,6 Massís del Montseny 41° 50′ 56.36″ N, 2° 25′ 56.24″ E Turó del Tàvec 807,4 Guilleries 41° 51′ 37.33″ N, 2° 31′ 19.61″ E Roca del Tintorer 652,4 Massís del Montseny 41° 49′ 58.69″ N, 2° 27′ 28.76″ E Turó de la Tremoleda 1.160,8 Massís del Montseny 41° 49′ 53.28″ N, 2° 24′ 42.34″ E Turó dels Tudons 1.160,8 Guilleries 41° 50′ 37.84″ N, 2° 30′ 18.40″ E Turó de Vilanova 1.080,8 Massís del Montseny 41° 48′ 6.735″ N, 2° 28′ 3.271″ E Turó de Vilarmau 1.074,3 Massís del Montseny 41° 50′ 1.636″ N, 2° 25′ 26.93″ E Turó del Villaró 713,9 Massís del Montseny 41° 49′ 29.96″ N, 2° 26′ 30.12″ E
Hidrologia miniatura|Mapa dels rius més importants que passen per Arbúcies Per Arbúcies hi passa la riera d'Arbúcies i hi ha un estany característic, la Bassa de la Farga.
Riera d'Arbúcies Article principal: Riera d'Arbúcies
La Riera d'Arbúcies, un afluent del riu Tordera, travessa el poble. Aquest riu neix al Coll de Sant Marçal i rep les aigües de la riera Xica, la riera de la Pineda i de la riera de les truites. En el riu s'hi poden trobar una vintena d'ànecs situats entre el Pont del Carrer del Pont i el Pont Vermell a la part central del poble. El riu Tordera i la riera d'Arbúcies s'ajunten a Hostalric. Poc abans d'arribar al poble hi ha el Passeig Santiago Rusiñol, que és paral·lel a la riera i hi ha bancs per asseure's a l'ombra de la vegetació fluvial.
La bassa de la Farga Article principal: Bassa de la Farga
La Bassa de la Farga és un estany natural modificat lleugerament pels humans. Tot i que no hi ha una hipòtesi segura, es creu que es diu "de la Farga" perquè al costat hi ha una ferreteria. A l'altre costat de la bassa hi ha un parc anomenat Parc dels arboços perquè antigament hi havia alguns arboços a part dels pins que encara es conserven.
La Farga del Roquer va ser una ferreteria de farga d'aram construïda entre 1846 i 1848 estigué en funcionament fins a l'any 1873, quan la inestabilitat provocada per la III Guerra Carlina impossibilità la continuació de les seves activitats. S'hi conserva una turbina del 1934 que feia funcionar a tots els mecanismes gràcies a l'aigua de la bassa. Encara que al principi era una farga d'aram la seva funció va canviar amb el temps a adoberia de pell, torneria i, finalment, un espai vinculat a la indústria carrossera.
L'edifici ha estat objecte d'una recent restauració, segons un projecte del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, que ha comportat la recuperació d'algunes de les seves estructures.
Al 30 de juliol de 2011 es va inaugurar un museu satèl·lit del Museu Etnològic del Montseny anomenat La Farga del Roquer-Centre d'Interpretació de la Riera d'Arbúcies on es pot veure tot el funcionament de l'antiga farga. També es projecta La memòria de l'aigua que Lluís Soler interpreta Santiago Rusiñol ensenyant els usos passats de l'aigua a la Vall d'Arbúcies.
Clima El clima és de transició entre el mediterrani i el de muntanya, amb estius suaus i hiverns freds, amb precipitacions escasses i humitat alta. Les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor. A l'hivern pot haver-hi dies amb precipitacions en forma de neu.
L'any 2010 les temperatures mitjanes van ser: + Temperatures mitjanes a Arbúcies l'any 2010 http://www.holidaycheck.es/climate-wetter_Arbucies-ebene_oid-id_15172.html Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual Temperatures mitjanes (ºС) 1 2,5 6 10 14 18 20 19 16,5 10,5 5,5 2 10,5 miniatura|500px|centre|Temperatures mitjanes d'Arbúcies el 2010
Límits Arbúcies es troba al límit de la comarca de la Selva, per això es troba al costat de pobles d'altres comarques (Osona i Vallès Oriental). Al nord-oest (Espinelves) i a l'oest (Viladrau) amb Osona i al sud-oest (Montseny) amb el Vallès Oriental, la resta amb la Selva: nord amb Sant Hilari Sacalm, nord-est amb Santa Coloma de Farners, est amb Sant Feliu de Buixalleu i sud amb Riells i Viabrea.
Els límits del poble coincideixen amb els límits de la vall d'Arbúcies fent que llocs quedin dividits entre pobles com el Castell de Montsoriu (amb Sant Feliu de Buixalleu), les Agudes (amb Montseny i Fogars de Montclús) i la Petja de Sant Salvi (amb Santa Coloma de Farners).
Etimologia El nom d’Arbúcies ve del nom del fruit arboç, molt freqüent en els boscos de la vila; l'arbocer i els seus fruits vermells són part de l’escut de la ciutat.
Llocs d'interès Vegeu també: Llista de monuments d'Arbúcies Joanet Joanet és una entitat de població d'Arbúcies. És un lloc d'interès per l'església i la part antiga. Té 60 habitants en època de vacances d'estiu, però durant l'hivern ronda els 20. Té grans plantacions de diferents conreus i boscos, i s'hi fan rutes amb quads, motocicletes i bicis.
Sant Marçal de Montseny Article principal: Sant Marçal de Montsenyminiatura|Sant Marçal de Montseny Ermita romànica entre el municipi de Montseny al Vallès Oriental i Arbúcies a la Selva. Es troba a 1093 metres d'altitud, entre les Agudes i el Matagalls i prop de la font de la Tordera. Està en el punt de confrontació de les Comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva.
Castell de Montsoriu
miniatura|Castell de Montsoriu El castell de Montsoriu està situat entre les poblacions d'Arbúcies, i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva i s'alça al damunt d'un turó de 650 metres d'altitud, actualment dins del Parc Natural del Montseny.
Museu Etnològic del Montseny La Gabella http://www.museuetnologicmontseny.org/ca/el-museu Pàgina oficial de La Gabella Article principal: Museu Etnològic del Montseny La GabellaEl Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) és un Museu d'Arbúcies. Està situat en l'edifici anomenat La Gabella. El nom prové de la denominació donada a un antic impost que es cobrava sobre certs articles de primera necessitat i, per extensió, sembla que s'utilitzava per designar els magatzems on es guardaven aquests productes.
Altres Sant Cristòfol de Cerdans http://www.turisme-montseny.com/arbucies.htm Sant Pere Desplà Santa Maria de Lliors Centre Cultural Can Jornet Jardí Dendrològic del Roquer Arbre de la llibertat La Feixa Llarga Can Pons El Vilar Església de Sant Quirze i Santa Julita El Molí de les Pipes La Corbadora El Regàs Granja Royal Casa de Vicenç Bosch Taula dels Tres Bisbes Pont del Molí de les Pipes El Congost
Galeria
Història Arbúcies va ser poblada pels ibers i més tard pels romans. A l'edat mitjana es va instaurar el feudalisme, on el Castell de Montsoriu i els vescomtes de Cabrera van ser molt importants.
miniatura|Fusellers disparant durant la recreació del 2014 del combat d'Arbúcies.
El combat d'Arbúcies es donà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans, entre els sometents de la rodalia, partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, i forces valones del duc d'Anjou. L'enfrontament tingué lloc prop de la riera d'Arbúcies, davant d'un molí del . Les tropes borbòniques, provinents d'Hostalric i en ruta cap a Vic, foren totalment derrotades i perderen sis banderes. La llegenda popular diu: Gent d'Arbúcies, gent d'astúcies, mata valons a cop de bastons!La vila d'Arbúcies fou completament cremada en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli.
Des de l'edat mitjana fins a mitjan a Arbúcies l'economia estava basada únicament en l'agricultura, ramaderia i silvicultura des dels masos. Llavors comença un abandonament dels masos que acaba el 1980 i s'acaben les activitats definides com a tradicionals.
Llavors comença un procés d'industrialització on destaquen la carrosseria, el tèxtil i la torneria de fusta. En aquesta època la fusta és la matèria primera i l'aigua la font més gran d'energia.
Geografia humana Demografia A continuació es mostren una taula amb l'evolució demogràfica a Arbúcies i dos gràfics: el primer, sobre el creixement de la població a la vila des de 1990 i el segon, una piràmide de la població segons el sexe l'any 2007. 700px|miniatura|center|Evolució de la població des de 1990 700px|miniatura|center|Piràmide de població d'Arbúcies el 2007
Entitats de població
Economia L'aprofitament forestal dona feina a força gent. Al camp, que ha reduït molt la seva superfície, dominen els farratges per a l'alimentació de vaques de llet, i les patates. Molts camps abandonats han estat plantats de pins i avets, alguns destinats a arbres ornamentals de Nadal.
Arbúcies és coneguda per la indústria de les carrosseries, hereva de la indústria artesanal de carruatges de tragina i de passatges (berlines, tartanes). Ara es fan carrosseries d'autocars, camions i automòbils. També hi ha indústria tèxtil i de la confecció. Hi ha plantes envasadores d'aigua mineral.
També hi ha hagut estiueig a la manera tradicional, i encara és el lloc preferit per molts estiuejants. És un poble turístic, molt visitat els caps de setmana i festes.
Política Eleccions municipals