Els jardins de Mossèn Costa i Llobera es troben al vessant sud-est de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, entre la carretera de Miramar i el passeig de Josep Carner. Es tracta d'un jardí botànic de 3,16 hectàrees d'extensió, especialitzat en cactus i plantes suculentes tropicals, afavorit per un microclima especial, arrecerat del vent i a la solana.
Història Creat el 1970, va ser un projecte conjunt entre l'arquitecte Joaquim Maria Casamor i d'Espona i el mestre de l'escola de jardineria, tècnic i especialista en plantes crasses Joan Pañella i Bonastre. Va ser dedicat al poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera, autor del poema Lo Pi de Formentor. Juntament amb els de Mossèn Cinto Verdaguer i els de Joan Maragall és un dels tres jardins de Montjuïc que es dedicaren durant aquella dècada a poetes catalans.
El gener del 1985, Barcelona va enregistrar temperatures de -6 ºC de manera sostinguda durant prop d'una setmana, el que va suposar la mort d'un 40% de les espècies del jardí. El 1987 es va repetir l'episodi de gebrada, matant sobtadament les plantes que s'havien reposat. Va estar tancat per obres del 2006 al 2010 a causa de despreniments de terra, que segons Parcs i Jardins de Barcelona eren deguts a una fuita d'aigua en una canonada, però segons els sindicats va ser motivat per la construcció del túnel de Miramar, que va provocar un canvi en les aigües subterrànies. També va estar tancat per obres de reforma del juny del 2019 al juny del 2020,
Col·leccions miniatura|esquerra||Cactus i atzavares al jardí botànic miniatura|esquerra|La Puntaire, Josep Viladomat
S'hi cultiven 800 espècies de cactus i plantes crasses i suculentes procedents d'arreu del món, especialment d'Àfrica, Amèrica i Austràlia. També acull espècies d'arbres de regions mediterrànies i tropicals, una dotzena d'espècies de palmeres, la col·lecció Pallanca (Bordighera, Itàlia), i la col·lecció del cactòfil Joan Pañella i Bonastre. Amb tot conforma un dels jardins dedicats a col·leccions de suculentes més importants del món, equiparable al Jardí Exòtic de Mònaco. Algunes espècies singulars de suculentes que s'hi poden trobar són els cactus dels gèneres Ferocactus (Cactus barril), Echinopsis, Echinocactus, Astrophytum i Mammillaria.
Altres exemplars de suculentes no cactàcies són individus dels gèneres Aloe, Opuntia, Cylindropuntia, Euphorbia, Agave o Jamacaru. Pel que fa a la col·lecció d'arbres, podem esmentar la presència de garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), arbres ampolla (Brachychiton populneus), roures australians (Grevillea robusta) i potes de vaca (Bauhinia grandiflora).
Entre els exemplars exhibits hi destaca un Oreocereus neocelsianus vell de 200 anys.
Escampades entre les plantes es troben diverses escultures d'artistes catalans, entre les quals destaquen: La Puntaire de Josep Viladomat, del 1972, situada en un sortint de la muntanya, que resulta un magnífic mirador; A Joan Pañella de Meritxell Duran, del 1991, dedicada al cactòfil Joan Pañella; L'au dels temporals, el pi de Formentor de Joaquim Ros i Bofarull, dedicada al poema de Miquel Costa i Llobera.
Referències
Vegeu també
Parcs i jardins de Barcelona
Mossèn Categoria:Parcs de Sants-Montjuïc Categoria:Montjuïc