miniatura|Una nena. Un nen (també infant o mainatge) és un ésser humà durant un període comprès entre el naiximent i l'adolescència. La Convenció sobre els drets de l'infant, en vigor des del 2 de setembre del 1990, assenyala que "s'entén per nen o nena tot ésser humà menor de divuit anys, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans la majoria d'edat Les edats considerades fluctuen segons el context, encara que el terme nen o nena sol emprar-se per a designar als menors d'entre 12 a 14 anys, anomenant-se joves o adolescents als quals han superat aquestes edats.
La idea d'infant com el concepte d'infància, varia considerablement al llarg de la història i en les diverses societats i cultures.
Definició El concepte de nen, pot definir-se des de diversos punts de vista: Legal: Període que abasta des del naixement fins a complir 18 anys o l'emancipació. La Convenció sobre els drets de l'infant, en vigor des del 2 de setembre de 1990, indica que s'entén per nen tot ésser humà de menys de divuit anys de creixement humà, llevat que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit abans la majoria d'edat". Aquesta convenció recull els principals drets de nens i nenes arreu del món. Des de levolució psicoafectiva: S'entén per nen o nena aquella persona que encara no ha assolit un grau de maduresa suficient per tenir autonomia. Desenvolupament físic: És la denominació utilitzada per referir-se a qualsevol ésser humà que no hagi assolit la pubertat. Sociocultural: Segons les condicions econòmiques, els costums i les creences de cada cultura, el concepte d'infància pot variar, així com la forma d'aprendre o viure.
La definició de nen/nena també ha variat considerablement al llarg de la història i a les diverses societats i cultures.
La infància és una etapa de la vida especialment vulnerable en la que els humans mostren gran dependència, motiu pel qual requereixen especial protecció.
El Dia Universal del Nen se celebra tots els anys el 20 de novembre, encara que en alguns països pot variar. La infantesa és el primer període de la vida humana i acaba amb l'adolescència, tot i que els hàbits culturals moderns, que allarguen la joventut, han fet sorgir una sub-etapa anomenada preadolescència. Els límits cronològics són variables però acostuma a considerar-se que dura fins als 12 anys.
És una etapa on la persona ha de gaudir d'especial protecció, com es reflecteix a la Convenció sobre els drets de l'infant però aquesta concepció no és universal ni ha existit sempre a la història, com prova el fet del treball infantil, la manca de referències al desenvolupament i especificitat dels nens i nenes a l'antiguitat. De fet, la paraula "infant" (el que no parla) és una prova evident del caràcter que se li atribuïa, una persona que no era adulta, que estava a mig fer.
A la infantesa la persona forja les bases de la seva personalitat i desenvolupa les capacitats intel·lectuals bàsiques, per això és fonamental que l'infant compti amb un entorn que li garanteixi afecte, cura física i una bona educació (al sistema formal aquesta és proporcionada pel preescolar i l'educació primària).
Desenvolupament del nen miniatura|Un nounat miniatura|Nens jugant
El desenvolupament de la infància és l'estudi dels processos i els mecanismes que acompanyen el desenvolupament físic i mental d'un infant fins que assoleix la maduresa.
La pediatria és la branca de la medicina referent a la cura de nens de la infància, l'adolescència i, a vegades fins i tot d'adults joves (edats 0-19 anys).
Aquestes escales d'edat són aproximades i poden diferir de cultura a cultura. La llista següent reflecteix el concepte del desenvolupament del nen al .
En general, s'entén que la infància comença amb el naixement, tot i que existeixen postures divergents al respecte. Abans del naixement, la formació del nen passa per les següents fases: Zigot, el punt de la concepció, fertilització. En aquest moment el ser és unicel·lular. Embrió; és el període des que l'ésser encara no té la forma humana (és irrecognoscible a simple vista). Fetus; és l'última fase o preparació del naixement, en aquesta fase es reconeix a simple vista que l'ésser és humà. Infància: Lactant (bebè), és el primer mes fora de l'úter fins a completar l'any. Infància (infant), edats 1 - 5 anys. Infància (nen), edat de l'escola primària (edats 6 - 11 anys). Preadolescència (preadolescent), edats 11 - 13 anys, aproximadament. Posterior a la infància: Adolescència (adolescent), edats 14 - 20 anys, aproximadament. Edat adulta, edats 20 - 38 anys (adult jove) i edats 38 - 60 anys (adult o adult madur). Vellesa (ancià), edats > 65 anys
Etapes de Desenvolupament Naixement i primers mesos Una vegada han passat nou mesos de gestació, i si l'embaràs ha resultat normal, l'embrió humà ja és prou desenvolupat com per a sobreviure per si sòl, en aquest moment es produeix el part i el naixement de la criatura. Un part normal es desenvolupa en tres etapes: el treball de part, amb una durada d'entre dues i divuit hores aproximadament; el part pròpiament dit, que dura d'entre quinze minuts a dues hores, i l'expulsió de les secundines (placenta), que té una durada d'uns vint minuts.
En aquest moment el nounat s'independitza de la seva mare i aquest ha de ser capaç de dur a terme una gran adaptació al nou entorn ràpidament. Les funcions que exercia la mare per a ell (Respiratòria, circulatòria, digestiva i de regulació de la temperatura) les ha de fer el nadó.
Als primers segons de néixer el nadó ja ha de respirar pel seu compte, fet que provoca un canvi fonamental en l'aparell circulatori : la sang ja no es desplaça cap a la placenta materna, sinó que ho fa cap als pulmons del nounat. Els nutrients a partir d'aquest moment arribaran a través de la llet, i l'aparell digestiu començarà a funcionar per primera vegada. El nadó ja no estarà sempre a una temperatura constant de trenta-sis graus i mig, sinó que haurà d'adaptar-se a l'ambient, per això serà necessari que el sistema de regulació de la temperatura es posi en marxa. Tots aquests canvis els realitza el nadó en els primers dies de vida.
Estats de Nadó En els primers dies de vida el nadó sol restar en els següents 6 estats Son irregular: estat en el qual el nadó dorm, però no és un son profund, ja que a vegades té els ulls mig oberts. Son regular, en aquest cas el nadó dorm profundament. Estat de somnolència, en el qual el nin està mig despert, mig adormit. Estat d'alerta inactiva: El nadó és absolutament despert, però resta molt quiet, sense cap tipus d'activitat. Estat d'alerta activa: El nadó està despert i manté una intensa activitat física: moviment de braços, cames, ulls, etc. Els plors: és sens dubte l'eina de comunicació del nadó amb l'entorn, aquest plora quan té algun problema o necessitat: té gana, s'ha fet pipí o caca, té algun tipus de mal, etc. Cadascuna d'aquestes situacions dona lloc a un tipus de plor diferent, si bé que aquests solen ser difícils de distingir.
D'aquests estats, el més habitual és el de son, ja sigui regular o no, i el menys habitual és el de plors.
El creixement Físic El creixement de l'embrió durant el tercer trimestre de gestació (quan es prepara per al naixement) s'accelera de forma molt notable. Aquest creixement continua a una gran velocitat durant els primers anys de vida, però especialment en el primer. Aquest creixement físic permetrà al nadó desenvolupar la motricitat, i per tant, l'exploració de l'ambient, la qual, per altra banda, és imprescindible per al desenvolupament cognitiu.
Aquest creixement físic està preprogramat genèticament i que en els gens d'una persona ja és present la informació que ens diu, aproximadament i dins uns marges, quines seran les característiques físiques de la persona com, per exemple, l'alçada d'aquesta. No obstant això, si l'ambient (l'alimentació, la higiene, les condicions sanitàries, les malalties de causa externa, etc.) no és adient, el creixement físic es pot restringir, mentre que si aquest és molt bo, pot augmentar.
El creixement i el desenvolupament psicomotor dels nadons ve determinat per dues lleis fonamentals: Llei proximodistal, el creixement i el control del cos s'assolirà seguint un ordre que va des d'un eix central imaginari, que divideix el cos en dues meitats longitudinalment, cap a la perifèria. És a dir, el nin dominarà i controlarà abans les articulacions de l'espatlla que les del canell. (el creixement dins l'úter matern també ha seguit aquest ordre) Llei cefalocaudal, El domini psicomotor i del creixement té lloc des del cap cap als peus, de tal forma que el nin serà capaç de controlar i dominar el cap abans de poder mantenir el tronc adreçat o de poder manipular objectes amb les mans. Des del punt de vista del creixement, aquesta és la causa per la qual el cap del nadó és molt més gros que la resta del cos (proporcionalment).
El desenvolupament del cervell El creixement del cervell està totalment relacionat amb l'evolució del nadó essent especialment ràpid i complex durant els dues primes anys de vida. En el moment de néixer el cervell té aproximadament un 25% de la mida i del pes del d'un adult, cap al primer any ja té, aproximadament, el 50 per cent, i als dos anys ja té el 75 per cent.
Temporalment la primera àrea del cervell que madura és l'àrea motriu, seguida per les sensorials (tot seguint el següent ordre): tacte, visió, oïda; posteriorment la maduració avança cap a àrees més específiques que permeten l'aparició de moltes funcions psicològiques més concretes, com per exemple, el llenguatge. La maduració del cervell s'inicia en les capes més internes anant-se expandint cap a les capes més externes (còrtex), durant els dos primers anys de vida, el còrtex es desenvolupa ràpidament, provocant que les conductes del nadó es comencin a tornar voluntàries a partir dels tres o quatre mesos de vida. Aquesta maduració i creixement permet que entre el primer i segon any de vida es comenci a dominar el llenguatge i les funcions simbòliques. Si bé, cal dir que tots aquest també estan relacionats amb l'experiència de l'infant.
A partir dels dos anys el desenvolupament cerebral continua tot centrant-se en l'establiment de connexions entre neurones i l'augment de la velocitat dels impulsos elèctrics, així com en integració de l'activitat cortical. Aquesta maduració permet que puguin aparèixer processos nous i conductes més complexes com, per exemple, l'atenció i un millor llenguatge i domini del cos. Tota aquesta maduració continua durant la infància i alguns aspectes fins a l'adolescència.
Desenvolupament físic i psicomotor fins als dos anys Després del naixement el creixement continua de forma ràpida durant els dos o tres primers anys de vida. Com a mitjana, un nadó fa uns 49 cm d'alçada (49 cm les nenes i 50 cm els nens, considerant-se dins la normalitat el rang comprés entre 45 cm i 53 cm, a l'any ha passat a fer-ne uns 74 cm, als dos anys, 84 cm, i als tres, 93 cm. En relació amb el pes, el nadó fa una mitjana de 3,5 kg (3,5 en el cas dels nens i 3,250 kg les nenes, tot i que el grau d'oscil·lació d'aquest es força ampli, considerant-se dins la normalitat el rang comprés entre 2.500 g i 4.000 g., a l'any fa uns 9,4 kg, als dos anys fa 12 kg, i als tres anys, 13,7 kg. A partir d'aquest moment l'augment de pes i d'alçada es torna molt més lent.