LErmita de la Mare de Déu de l'Horta està situada a la vora del riu Túria baixant cap al barri de "El Molino", a la part baixa de la vila d'Ademús, al Racó d'Ademús.
Història Destacada joia del patrimoni artístic valencià. Segons la tradició, va ser Jaume I el Conqueridor qui va erigir aquesta ermita al , després de la conquesta del territori, i a la qual donà el seu estendard amb la imatge de la Mare de Déu.
La seva situació privilegiada, entre el riu i el Camí Reial d'Aragó, va fer d'aquest santuari un lloc molt popular. Al llarg dels segles, doncs, va ser ampliat el seu espai, fins al , amb la Capella de Sant Antoni de Pádua.
Antigament tenia l'antic Fossar de l'Horta y l'ermita era seu d'una de les confraries més antigues del Racó, la Confraria de la Mare de Déu de l'Horta, fundada al .Font: Raúl Eslava Blasco, Los usos mortuorios en el Rincón de Ademuz durante los siglos XVII y XVIII, a la revista ABABOL, nº 27, any 2001
Descripció Destaquen a l'interior les tres naus amb arcades gòtiques, les dues capelles laterals de la capçalera (panteons familiars de dues famílies importants al segle XVI: els Visiedo i els Fernández de Árguedas), la capella major, amb cúpula sobre petxines i esgrafiats, resultant d'una ampliació a la segona meitat del i la capella de sant Antoni de Pàdua del . Del és la pintura mural de Maria Magdalena, recentment descoberta i restaurada.Font: Raúl Eslava Blasco, La pintura mural de María Magdalena en la ermita de la Huerta de Ademuz, a la revista ABABOL, nº 47, any 2006
Al portal d'entrada hi ha una inscripció moderna en hebreu que es pot transliterar com:
Mes jo, per l'abundància de la teva gràcia, entraré a casa teva, em postraré en el teu Temple Sant, en el teu amorSegons la Casa de Jacob de Toledo
Patrimoni moble El ric patrimoni moble del passat avui ha desaparegut, com ara el retaule de Sant Joan Baptiste obra de finals del , de l'escola del Mestre Perea.Font: Raúl Eslava Blasco, El retablo de san Juan Bautista de la ermita de la Virgen de la Huerta de Ademuz, a la revista ABABOL, nº 25, any 2001 L'única resta antiga és la taula de gòtic flamenc anomenada Mare de Déu de la Llet amb donant,Font: Raúl Eslava Blasco, La Virgen de la Leche con donante de Bertomeu Baró de Ademuz, a la revista ABABOL, nº 19, any 1999 pintada per Bertomeu Baró cap a l'any 1460; actualment es troba a la sagristia de l'arxiprestal. També es conserva una talla d'Esteve Edo.
Referències
Bibliografia : Una mirada al patrimoni (Vol. I): “El Racó d'Ademús”. Pp. 50-79. . València, 2016. En La Diputació Provincial de València i el patrimoni cultural. Quinze anys d'història (1999-2014). Edició de la Diputació de València y la Cátedra UNESCO Forum Universitat i Patrimoni de la Universitat Politècnica de València. Dos volums. València, 2016. : Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007 : "La ermita de la Virgen de la Huerta de Ademuz y su evolución a través del tiempo" , a la revista ABABOL, nº 5. Pp. 18-24. Ademús, 1996
Categoria:Edificis d'Ademús Categoria:Ermites del Racó d'Ademús Mare De Deu De L'Horta D'Ademus Mare De Deu De L'Horta D'Ademus Categoria:Monuments d'interès local del Racó d'Ademús