miniatura|Dos sense timoner miniatura El rem és un esport nàutic que té dues modalitats: banc fix i banc mòbil i consisteix en la propulsió d'una embarcació que es desplaça utilitzant com a palanca els rems que es recolzen sempre en un bot. miniatura Els clubs de rem tenen diverses modalitats i categories (Alevins, Infantil, Cadet, Juvenil, Sènior i Veterans) i s'aglutinen i s'organitzen regates coordinadament amb les federacions esportives de cada àmbit esportiu.
El Banc Mòbil és la modalitat en el qual el remer està assegut sobre un carretó que es desplaça a proa i a popa per a aprofitar la força de les cames, mentre que el banc fix el remer té els peus fixats i va assegut en un banc que no es mou, amb el qual gairebé no pot aprofitar la força de les cames.
Nomenclatura bàsica Proa: part davantera de l'embarcació. Popa: part de darrere de l'embarcació. Estribord: mirant el sentit de la barca (cap a proa) la dreta de l'embarcació. Babord: mirant el sentit de la barca, l'esquerra de l'embarcació. Escàlem: element del llagut on amarrem el rem. Escalamera: peça que protegeix el llagut del fregament del rem. El banc mòbil és la peça on es fica i colla el rem. Estrop: baga de corda que serveix per lligar el rem a l'escàlem. Timó: peça de fusta que serveix per fer girar bot a babord o estribord mitjançant l'arjau o canya del timó. El banc mòbil és accionat mitjançant cordes o cables. En els bots sense timoner el timó és accionat per un dels remers movent la pedalina Rem: instrument de fusta o fibres sintètiques que serveix per propulsar el llagut. Les seves parts: pala, canya, coll, guió i puny. En el banc mòbil hi ha el gaió, la canya, el topall i la pala. Reglatges: sistemes utilitzats per graduar a la mida del remer els seients i peus.
Modalitats i categories miniatura|La selecció espanyola de Rem entrenant a l'Estany de Banyoles
Modalitats miniatura|Modalitat de quatre amb timoner (4+) miniatura|Escalemera moderna (peça de color negre) ajustable. Està fixada al portant (suport tubular metàl·lic) i subjecta el rem permetent el seu moviment en la voga.
Les proves que es disputen en rem són les següents: Prova Modalitat Timoner Remers EsloraScull individual o skiff en couple no 1 8 mDoble scull en couple no 2 10 mQuàdruple scull en couple no 4 13 mDos sense timoner en punta no 2 10 mQuatre sense timoner en punta no 4 13 mDos amb timoner en punta si 2 11 mQuatre amb timoner en punta si 4 14 mVuit amb timoner en punta si 8 17 m
Rem en punta El rem de banc mòbil trobem modalitats que són de rem en punta, en les quals cada esportista propulsa l'embarcació amb un sol rem, sigui de la banda d'estribord o de babord. Les embarcacions del rem olímpic clàssic són embarcacions: 2-, 2+, 4-, 4+ i 8+. D'aquestes modalitats només el 2-, el 4- i el 8+ són modalitats olímpiques. Hi ha altres embarcacions com les ioles I4+ i I2+ i darrerament també hi ha rem de mar
Rem en couple En el rem en couple o scull l'esportista aplica la força amb dos rems, un a cada braç. Hi ha diferents modalitats de "couple"; l'individual o skiff (1x), el doble scull (2x) i el quatre scull (4x) entre els outriggers, mentre que hi ha ioletes d'un i dos remers i rem de mar també un, dos o quatre remers. El bot de mar de quatre remers també porta timoner
Categories d'esportistes Edat En el nivell d'elit, la Federació Internacional de Rem reconeix una categoria sub-19 per als esportistes que tenen 18 anys o menys al final de l'any natural de la competició. Els Campionats del Món Júnior de Rem són el campionat del món d'aquesta categoria. Els esportistes de menys de 23 anys al final de l'any natural poden competir en la categoria sub-23, i per a ells se celebren els Campionats del Món Sub-23 de Rem. World Rowing utilitza el terme «sènior» per a les proves obertes a qualsevol edat.
Segons les normes de World Rowing, els esportistes poden competir en les categories de màsters quan compleixen 27 anys. World Rowing organitza la World Rowing Masters Regatta per a aquests esportistes, amb diverses subcategories d'edat.
Pes Les classes d'embarcacions de pes lleuger estan restringides pel pes dels remers. Segons la Federació Internacional de Rem, aquesta categoria de pes es va introduir «per fomentar una major universalitat en l'esport, especialment entre les nacions amb persones de menor estatura». Les primeres proves de pes lleuger es van disputar als Campionats del Món de 1974 en la categoria masculina i als de 1985 en la femenina. El rem de pes lleuger es va incorporar als Jocs Olímpics el 1996. Fins al 2024, les úniques classes olímpiques de pes lleuger eren el doble scull masculí i el femení. A partir dels Jocs Olímpics de 2028, el rem de pes lleuger ja no tindrà cap prova als Jocs Olímpics.
Els límits de pes lleuger de la Federació Internacional de Rem són: Homes: mitjana de la tripulació de ; cap remer no pot superar els . Dones: mitjana de la tripulació de ; cap remera no pot superar els .
Els diferents organismes rectors poden establir requisits de pes diferents segons el nivell o la temporada competitiva. Per exemple, en el rem universitari als Estats Units, el límit de pes lleuger durant la temporada de tardor és de 165 lb per als homes i de 135 lb per a les dones. Per als júniors dels Estats Units, el límit és de 150 lb per als homes i de 130 lb per a les dones.
De manera semblant, al Regne Unit no hi ha una mitjana de pes de la tripulació durant la temporada d'hivern, i els límits individuals són de 75 kg per als homes i de 61,5 kg per a les dones.
Pararem miniatura|Oksana Masters i Rob Jones, dels Estats Units, a la final de doble scull mixt (TA 2x) dels Jocs Paralímpics de Londres de 2012. Els remers estan fixats al seient.
El rem adaptat, o pararem, és una categoria de competició destinada a esportistes amb discapacitats físiques. La classificació actual de World Rowing inclou les proves de skiff masculí i femení PR1, el doble scull mixt PR2 i el quatre amb timoner mixt PR3. La categoria PR3 també pot incloure proves per a esportistes amb discapacitat intel·lectual. Les proves de pararem se celebren als Campionats del Món de Rem i formen part del programa dels Jocs Paralímpics.
Història Una inscripció egípcia del 1430 aC explica que el faraó Amenofis II, a més dels èxits militars, era un gran remer. Tot i que hi ha controvèrsia entre els especialistes en admetre competicions de rem en aquella època. Més tard, Virgili va descriure una regata en uns jocs en honor del pare d’Eneas (Enèida). A la Venècia del segle 13, els festivals anomenats regatta incloïen competicions de rem, entre altres actes.
Virgili va imaginar una regata entre quatre trirems. Amb 170 remers cdascuna.
Adopció del banc mòbil En l'esport de rem tradicional, els remers anaven assegut sobre un banc fix. Pràcticament les natges no es desplaçaven i les cames no intervenien en la força propulsiva. Hi va haver provatures de greixar l'àrea de seient, emprant pantalons reforçats, per a obtenir un cert desplaçament de les natges.
Cap al 1870 aparegueren els primers seients mòbils, que permetien aprofitar la musculatura de les cames. L’any 1872, el London Rowing Club va participar a la Henley Royal Regatta amb un seient mòbil i va guanyar per un marge molt gran.
Organització Organismes rectors La Federació Internacional de Rem, coneguda com a FISA fins fa poc, és l'organisme rector internacional d'aquest esport. World Rowing organitza els Campionats del Món de Rem, així com altres competicions internacionals d'elit, entre les quals la Copa del Món de Rem i els Campionats del Món Júnior de Rem. World Rowing també supervisa el rem als Jocs Olímpics.
World Rowing té més de 155 federacions nacionals com a membres, que regeixen aquest esport als seus respectius països.
Competicions internacionals
Els Jocs Olímpics se celebren cada quatre anys i s'hi disputen només determinades classes d'embarcacions, catorze en total:
Homes: quatre scull, doble scull, esquif, vuit, quatre sense timoner i dos sense timoner Homes de pes lleuger: doble scull (suprimit després dels Jocs de 2024) Dones: quatre scull, doble scull, esquif, vuit, quatre sense timoner i dos sense timoner Dones de pes lleuger: doble scull (suprimit després dels Jocs de 2024) Rem costaner (a partir de 2028)
Al final de cada any, la Federació Internacional de Rem organitza els Campionats del Món de Rem, amb proves en 22 classes d'embarcacions diferents. En general, els esportistes consideren les classes olímpiques com les proves principals. El 2017, la FISA —actualment, la Federació Internacional de Rem— va votar l'adopció d'un nou programa olímpic per al 2020, pel qual la prova masculina de quatre sense timoner de pes lleuger fou substituïda per la prova femenina de quatre sense timoner de pes obert. Aquesta modificació es va fer per garantir que el programa olímpic de rem assolís la igualtat de gènere. Durant els anys olímpics, als Campionats del Món només competeixen embarcacions que no formen part del programa olímpic.
Condició física i salut El rem és un dels pocs esports de suport de pes que exerciten tots els grups musculars principals, inclosos els quadríceps, els bíceps, els tríceps, els dorsals amples, els glutis i els músculs abdominals. Aquest esport també millora la resistència cardiovascular i la força muscular. Els remers d'alt rendiment acostumen a ser alts i musculosos: tot i que el pes addicional augmenta la resistència de l'embarcació, la potència més elevada dels esportistes de major corpulència tendeix a compensar-ho. L'augment de potència s'aconsegueix gràcies a l'efecte de palanca més gran que proporcionen les extremitats més llargues de l'esportista sobre el rem. En les embarcacions de diversos tripulants —de 2, 4 o 8—, la persona més lleugera acostuma a remar al seient de proa, a la part davantera de l'embarcació.
El rem és un esport de baix impacte, amb moviments limitats a intervals definits; per tant, les lesions per torsió i els esquinços són poc freqüents. Tanmateix, l'acció repetitiva de remar pot sotmetre a tensió les articulacions del genoll, la columna vertebral i els tendons de l'avantbraç, i la inflamació d'aquestes estructures és una de les lesions més comunes en el rem. Si es rema amb una tècnica deficient, especialment amb l'esquena corbada en lloc de recta, poden aparèixer altres lesions, incloent-hi dolor lumbar i lesions als canells. Les butllofes afecten gairebé tots els remers, sobretot al començament de la pràctica del rem, ja que cada palada exerceix pressió sobre les mans; no obstant això, remar sovint tendeix a endurir-les i a formar-hi callositats protectores. Agafar els rems amb massa força o modificar la tècnica pot provocar butllofes recurrents o de noves. També és freqüent patir les anomenades track bites («mossegades dels carrils»), talls fins a la part posterior del panxell o de la cuixa causats pel contacte amb els carrils del seient en qualsevol dels extrems de la palada.
Literatura Des dels inicis dels esports de rem hi ha hagut obres especialitzades en diversos aspectes del tema. Es presenta a continuació una mostra d'aquestes obres. Poden ser genèriques, històriques, tècniques o d'una altra mena. La llista cronològica pot incloure estudis científics i tesis doctorals. 1871. A History of Rowing in America. 1876. Boat Racing: Or, the Arts of Rowing and Training. 1889. Rowing and sculling. 1897. Every boy's book of sport and pastime.
Referències
Vegeu també
Ciaboga Escàlem Xàvega Traïnya Bandera de La Concha