Alexander Hamilton (Nevis, 11 de gener de 1757 - Ciutat de Nova York, 12 de juliol de 1804) fou un home d'estat estatunidenc, polític, erudit jurídic, comandant militar, advocat, banquer, i economista. És un dels Pares fundadors dels Estats Units. Va ser un important intèrpret i promotor de la Constitució dels Estats Units, així com el fundador del sistema financer nacional, el Partit Federalista, la Guàrdia Costanera dels Estats Units d'Amèrica, i del diari New York Post. Com a primer secretari d'hisenda, Hamilton va ser l'autor principal de les polítiques econòmiques del mandat de George Washington. Va prendre lideratge en el finançament del deute públic per part del govern federal, així com establir les dues primeres banques nacionals: la Bank of North America i la First Bank of the United States, un sistema de tarifes, i unes relacions comercials amistoses amb Gran Bretanya. La seva visió incloïa un govern central resistent dirigit per un poder executiu vigorós, una forta economia comercial, unes banques controlades pel govern, suport per a la manufacturació, i una base miliar potent.
Hamilton va néixer fora de matrimoni a Charlestown, Nevis. Va quedar orfe de petit i va ser acollit per un comerciant pròsper. Quan va arribar a l'adolescència, va ser enviat a Nova York per continuar amb la seva educació. Va prendre un rol primerenc a la milícia mentre la Guerra de la Revolució Americana començava. El 1777, es va convertir en ajudant sènior del General Washington dirigint el nou Exèrcit Continental. Després de la guerra, va ser escollit com a representant de Nova York al Congrés de la Confederació. Va dimitir per exercir l'advocacia i va fundar la Bank of New York abans d'entrar a la política. Hamilton va ser un líder en l'intent de substituir el govern federal dèbil dels Articles de la Confederació; va dirigir la Convenció de l'Annapolis del 1786, que impulsà el Congrès a crear una Convenció constitucional a Filadèlfia. Va ajudar a ratificar la Constitució escrivint 51 dels 85 assajos de Els Documents Federalistes, que encara s'utilitzen com una de les referències més importants per a la interpretació constitucional.
Hamilton va dirigir el Departament del Tresor com a membre de confiança del primer gabinet del president Washington. Hamilton va defensar amb èxit que els poders implicats en la Constitució proporcionen l'autoritat legal necessària per fundar el deute públic, assumir-lo, i crear la Bank of the United States (la First Bank of the United States) recolzada pel govern. Aquests programes van ser fundats primàriament per un aranzel sobre les importacions, i més tard per un controvertit impost sobre el whisky. Es va oposar a les relacions amistoses amb els revolucinaris francesos. Les idees de Hamilton van crear les bases del Partit Federalista, oposat al Partit Demòcrata-Republicà dirigit per Thomas Jefferson i James Madison. El 1795, va tornar a Nova York per exercir l'advocacia. Va fer una crida a les mobilitzacions en contra de la Primera República Francesa el 1798-99 sota mandat del president John Adams, i es va convertir en el Comandant General de l'Exèrcit dels EUA, que va reconstituir, modernitzar, i preparar per a la guerra. L'exèrcit no va combatre en la Quasi-Guerra, i Hamilton es va indignar amb l'enfocament diplomàtic d'Adams de la crisi amb França. La seva oposició a la reelecció d'Adams va propiciar la derrota del Partit Federalista al 1800. Jefferson i Aaron Burr van empatar per la presidència en el col·legi electoral, i Hamilton va propiciar la derrota de Burr, a qui acusà de manca de principis, i escollí a Jefferson malgrat les seves diferències filosòfiques.
Hamilton va continuar les seves activitats legals i empresarials a la ciutat de Nova York, i va ser actiu en posar fi a la legalitat del comerç internacional d'esclaus. El vicepresident Burr es va presentar per governador de l'Estat de Nova York el 1804, i Hamilton va fer campanya en la seva contra per indigne. Ofès, Burr va desafiar-lo a un duel l'11 de juliol de 1804, en què Burr va disparar i ferir mortalment a Hamilton, que morí l'endemà.
Hamilton és recordat per ser un polític i financer astut i intel·lectualment brillant, sovint impetuós. Les seves idees formen les bases del govern i finances d'Amèrica.
Infància al Carib miniatura|Escut d'armes dels Hamiltons de Grange a Ayrshire, Escòcia.
Alexander Hamilton va néixer i va passar part de la seva infància a Charlestown, la capital de l'illa de Nevis a les Illes de Sotavent (aleshores part de les Antilles). Hamilton i el seu germà gran James Jr. (1753-1786) van néixer fora del matrimoni amb Rachel Faucette, una dona casada de descendència mig britànica i mig francesa-hugonota, i James A. Hamilton, un escocès que era el quart fill d'Alexander Hamilton, Laird de Grange (Kerelaw Castle), a Ayrshire. L'especulació que la mare de Hamilton era de raça mixta, tot i que persistent, no està demostrada per proves contrastables. Als censos fiscals està classificada com de raça blanca.
Hi ha hagut dubtes sobre si el naixement de Hamilton va ser el 1755 o el 1757. La major part de les evidències històriques, després de l'arribada de Hamilton a Amèrica del Nord, donen suport a la idea que va néixer el 1757, incloent-hi els mateixos escrits de Hamilton. Hamilton va anotar el seu any de naixement com a 1757 quan va arribar per primera vegada a les Tretze Colònies i celebrava el seu aniversari l'11 de gener. Posteriorment, va tendir a donar la seva edat només en xifres rodones. Els historiadors van acceptar el 1757 com a any de naixement fins prop de 1930, quan es va publicar documentació addicional dels seus primers anys al Carib, inicialment en danès. Un probat de St. Croix al 1768, redactat després de la mort de la mare de Hamilton, li declarava 13 anys, cosa va provocar que alguns historiadors des dels anys trenta s'inclinessin per 1755 com a any de naixement.
miniatura|esquerra|alt=The Museum of Nevis History, Charlestown |La Hamilton House, Charlestown, Nevis. L'estructura actual va ser reconstruïda de les ruïnes de la casa on es pensa que Alexander Hamilton va néixer i viure quan era petit.
Els historiadors han especulat sobre les possibles raons de tenir dos anys de naixement diferents apareixent en documents històrics. Si 1755 fos correcte, Hamilton podria haver intentat semblar més jove que els seus companys d'universitat, o potser hauria intentat evitar sobresortir per ser més gran. Si 1757 és correcte, l'únic document de prova indicant 1755 com a any de naixement pot haver sigut simplement un error, o Hamilton hauria donat només un cop la seva edat com a 13 anys després de la mort de la seva mare en un intent de semblar més gran i tenir més possibilitats d'ocupabilitat. Els historiadors han assenyalat que el document de prova conté altres imprecisions demostrades, cosa que fa que no sigui del tot fiable. Richard Brookhiser assenyala que "és més probable que un home conegui el seu propi aniversari que un document de prova."
La mare de Hamilton s'havia casat anteriorment amb Johann Michael Lavien, un comerciant danès o alemany, a Saint Croix a les Illes Verges, aleshores regides per Dinamarca. Tenien un fill, Peter Lavien. El 1750, Fawcett va deixar el seu marit i el seu primer fill; després va viatjar a Saint Kitts on va conèixer a James Hamilton. Hamilton i Fawcett es van traslladar junts a Nevis, el lloc de naixement d'ella, on havia heretat del seu pare un solar a la costa de la ciutat.
James Hamilton va abandonar més tard Rachael Fawcett i els seus dos fills, James Jr. i Alexander, suposadament per "deslliurar-la de càrrecs de bigàmia… després de saber que el seu primer marit pensava demanar el divorci sota les lleis daneses amb càrrecs d'adulteri i desertació." Després, la Rachael va traslladar-se amb els seus dos fills a St. Croix, on els va mantenir gràcies a una petita botiga a Christiansted. Va agafar la febre groga i morí el 19 de febrer del 1768 a les 1:02 de la nit, deixant Hamilton orfe. Això va deixar greus conseqüències emocionals per a ell, fins i tot pels estàndards de la infantesa del . Segons els tribunals, "el primer marit de Faucette es va apoderar de les seves propietats" i va obtenir les poques pertinences de valor que tenia, incloent-hi alguna plata familiar. Alguns objectes van ser subhastats, però un amic va comprar els llibres de la família i els va retornar a Hamilton.
miniatura|Hamilton en la seva infància Hamilton va començar a treballar com a venedor a Beekman and Cruger, una empresa d'importació-exportació local que comerciava amb Nova York i Nova Anglaterra. James Jr. i ell van ser acollits breument pel seu cosí Peter Lytton; malgrat això, Lytton es va llevar la vida el juliol de 1769, deixant la seva propietat a la seva dona i el seu fill, i els germans Hamilton van ser separats posteriorment. James va començar d'aprenent d'un fuster local, mentre Alexander va ser acollit per Thomas Stevens, un comerciant de Nevis. Alguns indicis porten a l'especulació que Stevens era el pare biològic d'Alexander Hamilton: el seu fill Edward Stevens es va fer amic molt proper de Hamilton, els dos nois tenien una gran semblança física, tots dos eren fluents en francès i tenien interessos similars. Així i tot, aquesta al·legació, basada sobretot en els comentaris de Timothy Pickering en l'assemblança dels dos homes, ha estat sempre considerada com a vaga i no demostrada. Rachael Fawcett havia viscut a St. Kitts i Nevis des de feia anys a l'època del naixement d'Alexander, mentres que Thomas Stevens vivia a Antigua i St. Croix; a més a més, James Hamilton mai no va renunciar a la paternitat, i fins i tot en els darrers anys, firmava les cartes a Hamilton amb "El teu pare molt afectuós." Archived from
Hamilton va fer prova de les seves capacitats com a comerciant prou per a deixar-lo a càrrec de l'empresa durant cinc mesos el 1771 mentre l'amo viatjava al mar. Archived from Va continuar sent un àvid lector i més tard va desenvolupar un interès en l'escriptura. Va començar a desitjar una vida fora de l'illa on vivia. Va escriure una carta al seu pare que era una descripció detallada d'un huracà que va arrasar Christiansted el 30 d'agost del 1772. Hugh Knox, un ministre i periodista, va publicar la carta en el Royal Danish-American Gazette. El biògraf Ron Chernow trova la carta impressionant per dues raons; primer, "per tots els excessos bomàstics, sembla meravellós que un venedor autodidacte pugui escriure amb tanta empenta i gusto," i segon, que un adolescent produís un "sermó de foc i sofre" apocalíptic que veia l'huracà com una "reverència divina a la vanitat i la pompositat humana". L'assaig va impressionar els lectors de la comunitat, que van fer una col·lecta per enviar a Hamilton a les Colònies Nord-americanes per continuar la seva educació.
Educació miniatura|Una estàtua de Hamilton a l'exterior del Hamilton Hall, mirant al Hamilton Lawn a la Universitat de Colúmbia de la ciutat de Nova York L'Església d'Anglaterra va denegar la pertinença a Alexander i James Jr. — i l'educació a l'escola religiosa — perquè els seus pares no estaven legalment casats. Van rebre "tutoria individual" i classes en una escola privada dirigida per una directora Jueva. Alexander va suplementar la seva educació amb la biblioteca familiar de 34 llibres.
L'octubre del 1772, va arribar en vaixell a Boston i des d'allà es traslladà a la ciutat de Nova York, on es va allotjar amb Hercules Mulligan, el germà d'un comerciant que va pagar per la seva educació i suport. El 1773, preparant-se per la universitat, Hamilton va començar a omplir els forats de la seva educació a l'Elizabethtown Academy, una escola preparatòria dirigida per Francis Barber a Elizabethtown, a Nova Jersey. Va estar sota la influència de William Livingston, un líder intel·lectual i revolucionari, amb qui va viure durant un temps.