Najat El Hachmi (Nador, 2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l'antiga emissora Catalunya Cultura. Va fer de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb la novel·la L'últim patriarca, que ha estat traduïda a deu llengües.
Vida i obra Va néixer a Beni Sidel, a la província marroquina de Nador, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.
Des de la publicació del seu primer llibre, Jo també soc catalana, ha participat en diferents taules rodones i fet conferències a Catalunya i altres països.
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic, a la revista digital Esguard, La Maleta de Portbou, L'Avenç o Letras Libres, El Periódico de Catalunya i, des de 2022, al diari Ara.
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, d'ençà de llavors, no ho ha deixat, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per a expressar inquietuds o per a reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant els dos mons a què pertany. El seu primer llibre, Jo també soc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer d'ençà que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia vuit anys. Un llibre que, en certa manera, s'escriu dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.
La novel·la que l'ha fet famosa, L'últim patriarca, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la. L'obra exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 publica La caçadora de cossos, també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta. El 2015 va guanyar el premi BBVA Sant Joan per La filla estrangera, que també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en literatura catalana. El 2018 va publicar Mare de llet i mel.
L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor d'una solució federal per a Catalunya i de prioritzar polítiques d'esquerres. El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres Catalunya Sí que es Pot.
El 2021 li fou atorgat el Premi Nadal de novel·la per la seva obra El lunes nos querrán i, també, el Premi de Periodisme María Luz Morales pel seu article d'opinió titulat «Confinadas de por vida», publicat a El País a l'abril de 2020. Fou la pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona de 2023.
Obra narrativa 2004: Jo també soc catalana. Columna Edicions. . 2008: L'últim patriarca. Editorial Planeta. . 2008: «L'home que nedava», relat dins el recull El llibre de la Marató: Vuit relats contra les malalties mentals greus. Columna Edicions. . 2011: La caçadora de cossos. Editorial Planeta. . 2015: La filla estrangera. Edicions 62. . 2018: Mare de llet i mel. Edicions 62. . 2019: Sempre han parlat per nosaltres. Edicions 62. . 2019: "Dos amants com nosaltres", relat dins el recull L'illa dels tresors: cent anys de biblioteques públiques a Catalunya. Diputació de Barcelona. 2021: El lunes nos querrán / Dilluns ens estimaran. Edicions 62. . 2025: Els secrets de la Nur. Estrella Polar
Bibliografia crítica Fernàndez, Josep-Anton (2018): «Dislocated Temporalities: Immigration, Identity, and Sexuality in Najat El Hachmi's L'últim patriarca». Caplletra, 65, p. 191–202. En línia: <https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/12619>. Darici, Katiuscia (2019): «El cos com a espai territorialitzat a “La filla estrangera”, de Najat El Hachmi". Rivista Italiana di Studi Catalani, vol. 9, Università degli Studi di Torino, Edizioni dell'Orso, p. 195–205. Bueno Alonso, Josefina (2010): «Del Magrib a Catalunya: veus de dones en català», en Laia Climent (ed.). Desvelant secrets. Les dones de l'islam entre la tradició i la transgressió. València: Tres i Quatre, p. 167–181. En línia: <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/16651>. Guia Conca, Aitana (2007): «Molts noms, una sola llengua. La narrativa en català escrita per immigrants», en Quaderns de Filologia. Estudis literaris, vol. XII, p. 229–248. Osan, O. (2009): «Najat El Hachmi. La vida després del Ramon Llull», Benzina, número 37, 2009, p. 30–35.
Premis i reconeixements 2008: Ramon Llull per L'últim patriarca. 2009: Prix Ulysse per L'últim patriarca. 2015: Premi Sant Joan de narrativa per La filla estrangera. 2015: Premi Ciutat de Barcelona per La filla estrangera. 2021: Premi Nadal de novel·la per la seva obra El lunes nos querrán. 2021: Premi de Periodisme María Luz Morales pel seu article d'opinió Confinadas de por vida
Referències
Enllaços externs
Llibres de l'autora a les Biblioteques de Barcelona Entrevista de ràdio a l'escriptora Najat El Hachmi sobre el seu llibre 'Mare de llet i mel' - Itacat Ràdio
Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català Categoria:Escriptors vigatans Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la Categoria:Novel·listes marroquins Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona Categoria:Novel·listes catalans del sud Categoria:Novel·listes catalans en català Categoria:Catalans del sud d'ascendència marroquina Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Artistes amazics Categoria:Articulistes catalans Categoria:Guanyadors del Premi Nadal Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX