Xibam () és una ciutat del Iemen a l'Hadramaut, un punt on la vall del riu Hadramaut s'estreny. Es troba a 19,5 km de Seiyun. Fou un dels mercats més importants de la regió. La ciutat té avui dia uns set mil habitants.
La ciutat està formada per unes cinc-centes cases de certa altura, de color generalment blanc, estretes, que fan l'efecte de gratacels encara que només tenen 7 o 8 pisos i que donen a la ciutat el malnom de «Manhattan del desert»; aquesta mena d'edificis alts es van construir per protegir-se dels atacs beduïns al , però les cases actuals són en la major part de més moderna construcció o reformades, si bé les reformes, per una llei no escrita, s'han de fer conservant exactament les mesures i disposicions de la casa anterior; la més destacada és la casa de Jarhum, del segle XVI; 45 de les 500 cases es troben actualment en període de restauració per evitar que desapareguin. Les primeres cases que es conserven es van construir el 1880, i el 1930 una casa de 30 metres arribava a valdre 30.000 dòlars (més deu mil del terreny), cosa que era una fortuna a Aràbia del sud i fins i tot a Europa.
El conjunt, sense barris perifèrics, sembla una fortalesa aïllada a pocs metres del llit del wadi Hadramaut (uns 30 metres); això la fa vulnerable a les inundacions, com la del 1532, que va destruir la ciutat; el material de construcció, argilós, no és tampoc adequat per les crescudes del riu.
La ciutat disposa de diverses mesquites, la principal del (753, porta el nom de Mesquita de Xibam); hi ha també un modern palau del .
Antiga ciutat fundada al , fou capital de l'Hadramaut el , quan es va separar del domini de Saba. El 1982, fou declarada per la UNESCO monument històric mundial per salvaguardar el seu model constructiu de torres estretes i altes amb finestres allargades, que li és tant característic.
Història La ciutat és esmentada ja als segles III i IV en inscripcions, quan fou conquerida pels himyarites amb la resta de l'Hadramaut. Sota els musulmans, va esdevenir d'hora un refugi d'ibadites (després de les derrotes d'aquests el 740) i durant tres segles va formar part probablement de l'imamat ibadita de l'Hadramaut, si bé certament no n'era la capital. Al , els kindes ocupaven la part occidental de la província, però els hadramis ocupaven encara la part oriental; llavors, era una ciutat de certa importància, que tenia 30 mesquites (la meitat en ruïnes a causa dels atacs dels kindes).
Va ser dominada després feudalment per les dinasties iemenites: sulàyhides, aiúbides, rasúlides, tahírides, otomans i zaidites. El poder local a l'Hadramaut es va restablir al per part del soldà Ali ibn Umar, fundador de la dinastia Kathiri; però no fou fins al seu besnet Badr ibn Abd Allah, conegut com a Abu Tuwayrik (1496-1570) que, amb el suport de mercenaris turcs i yafis (les tribus de les muntanyes de Yafa o Yafi), va assegurar tot el país i va establir guarnicions de la seva gent als punts principals. Però a la seva mort, el 1570, el país es va fragmentar i, abans d'un segle, va caure en mans dels zaydites de Sanaa, que van dominar a Xibam fins al 1705. A l'inici del , els kathiri van perdre tot el poder, que va quedar en mans de les tribus.
Però, el 1806/1807, un membre de la dinastia retornat d'Indonèsia, Djafar ibn Ali, va recuperar Xibam; la meitat de la ciutat fou adquirida el 1833 per un grup de la tribu dels yafis, a la qual el nou soldà kathiri, al-Mansur, del clan Al Isa, que governava l'altra meitat, se la va arrabassar; però, el 1849, la va retornar als quaiti (ara clan dirigent dels yafis) després d'una derrota dels kathiri. Xibam va restar repartit entre dos estats (Quati i Kathiri). Els quaitis (a vegades esmentats com a dinastia quàtida i els kathiri com a kathírides) estaven dirigits aleshores pel príncep Umar ibn Awad d'al-Katn, que havia fet fortuna com a mercenari al servei del nizam de l'estat d'Hyderabad i van dominar al-Shihr i Ghayl, mentre la residència principal dels kathiri era a Seiyun. Xibam va passar a control total dels quatis el 1858, i van acabar fundant un soldanat (1867), després posat sota protectorat britànic (tractats del 1882 i 1888); d'aquest soldanat, la ciutat de Xibam en va fer part. Els quati hi van conservar el poder fins al 1967, quan el sobirà va fugir, i els comunistes d'Aden van prendre el poder.
Referències
Bibliografia Encyclopaedia of Islam, IX, 439 i 440.
Categoria:Ciutats del Iemen Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Àsia Categoria:Patrimoni de la Humanitat en perill