El castell de Flix és un fortificació de Flix (Ribera d'Ebre), declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada al nord-est del nucli urbà, dalt d'un turó situat dins del meandre que conforma el riu Ebre, a la riba dreta, i prop del nucli urbà i del cementiri.
Història El lloc de Flix és documentat des del . Cap al 1150 fou conquerit per Ramon Berenguer IV, que entre el 1153 i el 1159 atorgà als sarraïns que hi restaren una carta de garanties i franqueses. El 1154, el comte cedí en feu el 1154 al genovès Bonifaci da Volta el castell i la vila de Flix, donació completada el 1157. El 1257, Jaume I donà el castell a Teresa Gil de Vidaure, que el vengué a Arnau del Bosc. A principis del , el senyor era Pere del Bosc, que el 1308 atorgà el privilegi dels Costums de Flix. El 1398, la ciutat de Barcelona va comprar la baronia de Flix amb la idea de dominar el tràfic fluvial de l'Ebre.
En la guerra contra Joan II, el castell fou defensat aferrissadament fins que el 1466 es va lliurar al rei, que el concedí al cavaller aragonès Joan de França. El 1481, Ferran el Catòlic ordenà que el castell i la vila de Flix fossin retornats a Barcelona. El 1576 es va obligar als vassalls de Flix que reparessin les barbacanes del castell. La fortalesa fou un important escenari de la guerra dels Segadors i se'n conserven uns magnífics gravats fets pel cavaller de Beaulieu, un enginyer militar de Lluís XIV; a més, els francesos hi realitzaren diverses obres de fortificació. El 1718, Barcelona aconseguí la devolució de la baronia de Flix, que li havia estat confiscada per Felip V.
El 1837, durant la Primera Guerra Carlina i a instàncies de Ramon Cabrera i Grinyó, comte de Cabrera, es bastí l'anomenat Castell Nou en un lloc diferent al d'origen sarraí. Per això, els seus murs el protegiren quan ell i el seu exèrcit creuaren el riu en la seva retirada camí de l'exili, el 2 de juny del 1840. Vers el 1872 i 1873, durant la Tercera Guerra, fou restaurat. El 19 de juny del 1875 va ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, i s'hi instal·là una guarnició liberal fins al 28 de juny del 1876. A partir d'aquest moment va ser abandonat ides d'aleshores ha patit un greu procés de deteriorament.
El juliol del 2009, l'Institut Català del Sòl va iniciar les obres de restauració de la zona perimetral i l'àmbit interior del castell, amb una inversió d'uns 442.600 euros, i la inauguració de la primera fase es dugué a terme el setembre del 2010. El 2012, la restauració del Castell Nou, projectada pels arquitectes Miquel Orellana i Rubén Heras fou guardonada amb el Premi Qualitat Ebrenca al millor edifici restaurat (atorgat per l'associació Amics i Amigues de l'Ebre) i el 2014 va resultar l'obra guanyadora en la categoria del Premi Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic a la 4a Mostra d'Arquitectura de les Terres de l'Ebre.
Descripció miniatura|esquerra|Torre de l'extrem sud-oest, tipus fort de Vauban
Fortificació emmurallada de planta irregular formada per tres torres circulars, unides per trams de murs espitllerats, i amb una zona de pati al mig del recinte que integra una gran cisterna de planta ovalada. La torre que predomina és la de l'extrem sud-oest, i correspon al tipus de fort de Vauban. Presenta un ample diàmetre, poca alçada, els paraments atalussats i una única espitllera orientada al camí d'accés des del poble. La part superior està rematada per una cornisa damunt la que s'assenta el coronament, actualment mig enrunat. A l'interior, la torre està coberta per una volta esfèrica bastida en maons i s'hi accedeix mitjançant tres obertures rectangulars, situades a l'interior del recinte de la fortificació. Les altres dues torres, de guaita i situades al nord i nord-est del recinte, no són tan grans com la primera i no presenten els paraments atalussats. Tot i així presenten filades d'espitlleres a diferent nivell bastides en pedra, i conserven bona part del revestiment original exterior. Els murs exteriors que delimiten el recinte i uneixen les torres presenten filades d'espitlleres a la part superior del parament, majoritàriament bastides en maons. El llenç de ponent, orientat al riu, presenta el basament atalussat, de la mateixa manera que la torre més gran. A l'interior del recinte del castell, el pati està delimitat per murs espitllerats. Hi ha altres paraments que conserven part dels enlluïts originals i també els arrencaments d'algunes de les voltes que cobrien les estances, sobretot al sector sud-est. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida similar, disposada en filades força regulars i lligada amb abundant morter.
S'hi han realitzat obres de restauració i adequació per tal de fer visitable el monument, que han consistit en la creació d'una plataforma amb estructura metàl·lica i travesses de fusta que cobreix els espais a l'entorn del pati i que permeten l'accés a les diverses torres. L'espai sota l'estructura s'utilitza com a zona divulgativa on s'explica l'evolució del castell i fets relacionats amb la batalla de l'Ebre.
Referències
Enllaços externs
Flix Categoria:Monuments històrics de la Ribera d'Ebre Categoria:Patrimoni monumental de Flix Categoria:Edificis de Flix