En esperanto hi ha un grup de paraules, conegudes com a tabel-vortoj ("paraules de la taula" o vocabulari de paraules correlatives), que té una estructura lògica interna, de manera que les seves formes segueixen una analogia com la relació que hi ha entre paraules d'un mateix tipus, com aquestes:
quin, aquest, algun, tots, cap quant, tant, una mica, tot, gens qui, aquest, algú, tothom, ningú què, això, alguna cosa, tot, res on, aquí, allà, arreu, enlloc quan, ara, llavors, sempre, mai etc.
Aquesta és la taula completa amb la traducció al català: +'|- bgcolor=#EEEEEE | bgcolor=white |terminació →inici ↓ | style="vertical-align: top;" | Aqualitat | style="vertical-align: top;" | ALcausa | style="vertical-align: top;" | AMtemps | style="vertical-align: top;" | Elloc | style="vertical-align: top;" | ELmanera | style="vertical-align: top;" | ESpertinença | style="vertical-align: top;" | Oobjecte | style="vertical-align: top;" | OMquantitat | style="vertical-align: top;" | Upersona
| style="vertical-align: top;" bgcolor="#EEEEEE" | KIinterrogatiu, quin | style="vertical-align: top;" | Kiaquin, de quina mena | style="vertical-align: top;" | Kialperquè | style="vertical-align: top;" | Kiamquan | style="vertical-align: top;" | Kieon | style="vertical-align: top;" | Kielcom | style="vertical-align: top;" | Kiesde qui | style="vertical-align: top;" | Kioquè | style="vertical-align: top;" | Kiomquant, quants | style="vertical-align: top;" | Kiuqui, quin, el qual
| style="vertical-align: top;" bgcolor="#EEEEEE" | TIdemostratiu, un determinat | style="vertical-align: top;" | Tiatal, de tal mena, aquell | style="vertical-align: top;" | Tialper això</i> | style="vertical-align: top;" | Tiamllavors | style="vertical-align: top;" | Tieallà | style="vertical-align: top;" | Tielaixí, tan | style="vertical-align: top;" | Tiesd'aquell | style="vertical-align: top;" | Tioaixò, allò | style="vertical-align: top;" | Tiomtant, tants, tan | style="vertical-align: top;" | Tiuaquell
| style="vertical-align: top;" bgcolor="#EEEEEE" | Iindefinit, algun | style="vertical-align: top;" | Iaalgun, d'alguna mena | style="vertical-align: top;" | Ialper alguna causa | style="vertical-align: top;" | Iamalguna vegada | style="vertical-align: top;" | Ieen algun lloc | style="vertical-align: top;" | Ield'alguna manera | style="vertical-align: top;" | Iesd'algú | style="vertical-align: top;" | Ioquelcom, alguna cosa | style="vertical-align: top;" | Iomuna mica, un poc, uns quants | style="vertical-align: top;" | Iualgú, algun
| style="vertical-align: top;" bgcolor="#EEEEEE" | ĈIuniversal, tots | style="vertical-align: top;" | Ĉiacada, tot, qualsevol | style="vertical-align: top;" | Ĉialper qualsevol causa | style="vertical-align: top;" | Ĉiamsempre | style="vertical-align: top;" | Ĉiea tot arreu | style="vertical-align: top;" | Ĉielde qualsevol manera | style="vertical-align: top;" | Ĉiesde tots, de tothom | style="vertical-align: top;" | Ĉiocada cosa, tot, qualsevol | style="vertical-align: top;" | Ĉiomtot, tots | style="vertical-align: top;" | Ĉiucada un, cadascú, tothom
| style="vertical-align: top;" bgcolor="#EEEEEE" | NENInegatiu, cap | style="vertical-align: top;" | Neniacap (ni un) | style="vertical-align: top;" | Nenialper cap causa | style="vertical-align: top;" | Neniammai | style="vertical-align: top;" | Nenieenlloc | style="vertical-align: top;" | Nenielde cap manera | style="vertical-align: top;" | Neniesde ningú | style="vertical-align: top;" | Nenio(no) res | style="vertical-align: top;" | Neniom(no) gens, cap | style="vertical-align: top;" | Neniucap, ningú
Les formes acabades en -E poden prendre els sufixos d'acusatiu -N quan és necessari, per indicar el lloc de destinació d'un moviment. Exemples: tien (cap allà). En canvi no existeix una sèrie de paraules anàlogues per expressar lloc d'origen d'un moviment, en aquest cas cal fer servir la construcció amb la preposició de, exemple: de kie? (des d'on?).
Les formes acabades en -A, -O, -U poden prendre els sufixos de plural -J i/o d'acusatiu -N quan és necessari, com els adjectius i noms. Exemples: tiuj estas amikoj (aquests són amics), punis iun (han castigat algú).
Les formes acabades en -OM expressen quantitat, i són invariables tant per a expressar quantitat d'una substància com a per a indicar un nombre d'elements. Exemples: kiom lakto estas bezonata? (quanta llet cal?), kiom infanoj volas veni? (quants nens volen venir?).
Els correlatius demostratius de proximitat La partícula ĉi es combina amb els correlatius demostratius (ti-) per indicar la proximitat del referent al parlant: Per exemple, tie (allà) respecte tie ĉi (aquí).
{| class=wikitable |+'terminació →inici ↓ Aqualitat ALcausa AMtemps Elloc ELmanera ESpertinença Oobjecte OMquantitat Upersona TI + ĈIaquest, proximitat Tia ĉid'aquesta mena, aquest Tial ĉiper això</i> Tiam ĉiara mateix Tie ĉiaquí mateix Tiel ĉiaixí, tan Ties ĉid'aquest Tio ĉiaixò Tiom ĉitant, tan, tants Tiu ĉiaquest
Usos incorrectes de correlatius En alguns casos, i extralimitant-se del Fonament de l'Esperanto, s'utilitzen paraules anàlogues construïdes amb la inicial ali- (de alia, "un altre"), com aliel (compost per ali- i -el, que significaria, "d'una altra manera") o alies (compost per ali- i -es, que significaria, "d'algú altre" o "aliè"). Tanmateix se solen considerar incorrectes.
Bibliografia Gilles, André & Tvarožek, Eduard Vladimír 1971 : Ĉu "ali"-vortoj rajtas viciĝi en la tabelo de la korelativoj? Esperanto, 790 (10), p. 169 Vilborg, Ebbe 2001 : Etimologia vortaro de Esperanto. Malmö: Eldona Societo Esperanto (poste en Stockholm). 5-a vol. S - Z, p. 142-148. .
Enllaços externs Tabelvortoj en la Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko. Artikoloj a Elektronika Bibliografio de Esperantaj Artikoloj (EBEA)
Categoria:Esperanto