Els pentastòmides (Pentastomida, del grec penta, 'cinc' i stomos, 'boca') són una subclasse de crustacis maxil·lòpodes molt modificats pèl parasitisme. Tant és així, que durant anys se'ls va considerar un embrancament independent, relacionat amb els onicòfors, però d'afiliació incerta. Estudis moleculars i cladístics (esperma, larves, cutícula) han revelat que els pentastòmides són crustacis, potser derivats dels braquiürs. Es coneixen unes 130 espècies.Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp.
Característiques Els pentastòmides són paràsits obligats de les vies respiratòries de rèptils, aus i mamífers; el cos, que pot assolir els 13 cm de longitud, és vermiforme (té forma de cuc); tenen dos parells d'apèndixs lobulats acabats en ungles quitinoses per a agafar-se al seu hoste. La cutícula és molt porosa i no té quitina. La boca no té de mandíbules.
Són hematòfags, succionant la sang dels seus hostes. No tenen antenes, aparell circulatori, respiratori ni excretor. Són dioics.
Classificació Segons Martin & Davis (2001), els pentastòmides es classifiquen en dos ordres i nou famílies :
Ordre Cephalobaenida Heymons, 1935 Família Cephalobaenidae Fain, 1961 Família Reighardiidae Heymons, 1935 Ordre Porocephalida Heymons, 1935 Família Armilliferidae Fain, 1961 Família Diesingidae Fain, 1961 Família Linguatulidae Heymons, 1935 Família Porocephalidae Fain, 1961 Família Sambonidae Fain, 1961 Família Sebekiidae Fain, 1961 Família Subtriquetridae Fain, 1961
Referències
Categoria:Oligostracis Categoria:Paràsits