La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos. Durant la dècada, l'URSS, peça clau juntament amb els aliats en l'enderrocament de l'Alemanya nazi i les altres nacions de l'anomenat Eix, ràpidament es va veure transformada en l'"enemic d'occident" i el món va veure com es formava el que es coneix com a Guerra Freda.
Poc després del final del conflicte mundial, la guerra civil a la Xina va donar el triomf a Mao Zedong qui va instaurar en la part continent del país un règim totalitari de base comunista que va revolucionar el país, reconegut com a República Popular de la Xina.
En la dècada dels 1950, la disputa entre els dos nous eixos mundials, es va intensificar notablement amb la guerra de Corea i la posterior divisió del país en dos estats diferents. Es va començar amb una carrera armamentística sense precedents que s'estendria a les dècades següents, així l'URSS i els EUA van iniciar la carrera d'un arsenal capaç de destruir tot el planeta.
El procés de descolonització iniciat després de la Segona Guerra Mundial es va intensificar i marcarà de fet la dècada, però no només, sinó que anirà fins a les dues dècades següents. Imperis com el francès, el britànic o el belga es desprendran de nombroses possessions a l'Àfrica, el Llevant i l'Àsia.
Estats Units va viure una autèntica revolució cultural de la mà del ràpid desenvolupament industrial i del consegüent fenomen de consumisme. Alemanya i el Japó van experimentar, per la seva banda, una sorprenent recuperació econòmica en menys de dues dècades després del final de la guerra, havent-se transformat en potències econòmiques, però no polítiques ni militars atès que van ser estats intervinguts directament després del final del conflicte.
Els anys 1950 són considerats una època de transició entre el període de guerres de la primera meitat de i el període de revolucions comportamentals i tecnològiques de la segona meitat. És l'època de l'arribada de la televisió, que obligarà el cinema a reinventar-se i estrenar les primeres pel·lícules en color i amb so. És també una època d'importants descobriments com l'ADN, així com l'establiment d'organitzacions que regiran la política i economia del futur. Es crea doncs el Consell d'Europa, l'ONU, la Comunitat Econòmica Europea i l'OCDE.
Post-Segona Guerra Mundial L'any 1945 Europa es troba en ruïnes degut a dues guerres que han dibuixat un panorama desastrós. La durada de la Segona Guerra Mundial i la importància dels seus bombardejos n'han ensorrat completament l'economia, les infraestructures i la societat. Les pèrdues humanes se sumen al desastre material. Després de la guerra sembla que ja s'ha viscut el pitjor i que des d'aquell moment no pot venir res més que millores. Per això mateix els historiadors consideren que davant del desastre provocat per la guerra es respira un aire d'optimisme. En l'espai de deu anys els Aliats seran capaços de traçar l'escenari de postguerra. Un escenari que es vol per la pau, la pau definitiva, a Europa i a la resta del món. Això en el paper perquè les bases de les organitzacions internacionals sota les quals s'ha de regir aquesta pau són tramposes. La reforma de la Societat de Nacions es fa sobre la base de un pacte desigual. El Consell de Seguretat de l'ONU és al cap i a la fi l'únic òrgan decisor. L'Assemblea de l'ONU només emet informes, recomanacions o suggeriments. L'ONU acaba esdevenint una associació d'Estats i no de Nacions. El Vaticà, per exemple, n'és membre, encara que observador, i Corea s'hi trobar representada en dos Estats. A més, l'ONU no és garantia de democràcia i respecte dels drets humans. L'Espanya franquista, per exemple, hi és acceptada. Tampoc és garantia de pau. Prova d'això la Guerra de Corea.
Consell d'Europa La creació del Consell és fruit d'un moviment pro-federalista que troba els orígens a Suïssa, lloc on es fan proclames a la unificació d'Europa sota un principi federalista per mantenir d'aquesta manera la pau. El Comitè Internacional de Coordinació fou el responsable de posar cara i veus a aquest moviment. Efectivament, l'any 1948 organitza a la Haia els Estats Generals d'Europa, una reunió presidida per Winston Churchill i que deixarà palès la necessitat de crear un ens supranacional que vetlli per la seguretat i pau a Europa. Per l'ocasió Winston Churchill va demanar la creació d'uns "Estats Units d'Europa". Així, el 5 de maig del 1949 i després de quatre dies intensos de debats, es crea el Consell d'Europa a Estrasburg, ciutat simbòlica per la rivalitat franco-alemanya, amb Paul-Henri Spaak, pare de la Unió Europa, com a president de la primera assemblea.
Comunitat Europea del Carbó i l'Acer El Consell d'Europa va ser considerat com un fracàs atès que en els seus inicis es va concebre com una cambra de consulta. A més, l'escenari post-segona guerra mundial és propici a un nou enfrontament. La Unió Soviètica bloqueja Berlín després que el Regne Unit, França i els EUA decidissin d'unir les zones d'influència marcades després de la guerra a la capital alemanya. Això afegit al cop de Praga al febrer del 1948, precipita els Aliats a buscar noves alternatives per la pau. La primera idea fou, però, la tornada a l'antiga tàctica de les aliances militars. Així doncs, davant la reacció de la Unió Soviètica, França i el Regne Unit decideixen pactar una aliança militar amb el Benelux i poc després el Senat nord-americà decideix donar llum verda al seu govern perquè pacti aliances militars. No tenint cap altre horitzó que aquest, Jean Monnet proposa llavors al ministre francès Schuman la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, idea que el canceller Konrad Adenauer compra de seguida. El 9 de maig del 1951 se signa el Tractat de París, que suposa la creació de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer.
Comunitat Europea de Defensa i Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord El 1949, en plena postguerra de la Segona Guerra Mundial, a Occident es veia amb preocupació la política expansionista que estava seguint la Unió Soviètica. Era evident que l'ONU no podria ser capaç per si sola de mantenir la pau al món, ja que els nombrosos vetos soviètics ho impedien. La imposició de governs no democràtics i l'eliminació de molts dels drets humans a Europa central i Oriental per influència soviètica augmentaven la pressió a Europa Occidental. Entre el 1947 i el 1949, una sèrie d'esdeveniments porta a la creació de l'OTAN. En efecte, el cop de Praga és interpretat com un atac directe a la democràcia europea i la guerra de Corea com la primera agressió d'un estat comunista. A més a més, amb el Bloqueig de Berlín, que va començar l'abril de 1948, la situació va empitjorar. Es qüestiona llavors la idoneïtat de tornar a armar Alemanya. L'any 1949 l'OTAN o NATO per les sigles en anglès és una realitat. El Pacte de Varsòvia es va crear més tard, en 1955, per a contrarestar a l'OTAN després de l'admissió i el possible rearmament de la República Federal d'Alemanya per l'URSS.
Paral·lelament a Europa el debat gira cap a la creació d'una comunitat de defensa europea. La guerra de Corea i els esdeveniments ja esmentats acceleren el procés i l'any 1952 és la creació de la CED, Comunitat Europea de Defensa. Però amb la mort d'Stalin l'any 1953 i la intervenció francesa a la Indoxina que deixa evidència les carències armamentístiques per fer front a una batalla amb l'URSS, fan que la CED fracassi i es dissolgui. L'any 1954, efectivament, l'Assemblea Nacional francesa no ratifica el tractat de creació de la CED sota càntics de la Marsellesa.
Comunitat Econòmica Europea i EURATOM Una mica com a forma d'esborrar el fracàs de la Comunitat Europea de Defensa s'organitza l'any 1955 una conferència a Messina, Sicília on diferents ministres d'assumptes exteriors presenten un memoràndum per tal de trobar una solució a l'impàs. És llavors quan neix la idea de posar en comú no només l'acer i el carbó sinó la resta de la producció europea, a més de fer caure les fronteres i deixar lliure circulació de mercaderies i persones. El fiasco de la nacionalització de Suez l'any 1956 fa entendre, en aquest sentit, a França que la descolonització és un fet inevitable i que podria retrobar part de la grandesa en un projecte europeu com aquest en què hi tingués un pes important. Convençuda, s'aconsegueix signar els Tractats de Roma, amb els quals es creen la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom l'any 1957. Paral·lelament, però, el Regne Unit, convençut de la línia minimalista sobre el projecte de l'Europa federada crea l'AELC, l'Associació Europea de Lliure Comerç, l'any 1959 amb Portugal, Dinamarca, Noruega, Suïssa i Suècia com a membres. L'any 1961, però, vist el fracàs del projecte el Regne Unit demana l'adhesió a la CEE.
Organització de les Nacions Unides El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats.www.u-s-history.com Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció amb els poders de les Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.
El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos mesos després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions Unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer poc després. Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: República de la Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.The Making of the United Nations - The San Francisco conference
Personatges destacats
Guerres i conflictes miniatura|Imatges de la Guerra de Corea Guerra freda Guerra Freda (1945 - 1991) s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear. Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955). Maccarthisme o cacera de bruixes de McCarthy i en anglès també com a "red scare" (la por roja), és un episodi de la història dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956 durant el qual el senador Joseph McCarthy va desencadenar un estès procés de delacions, denúncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes. Ethel i Julius Rosenberg foren un matrimoni dels Estats Units d'Amèrica que van ser executats a la cadira elèctrica acusats d'espionatge. Va ser la primera execució per espionatge de civils en la història dels Estats Units. Doctrina Dulles també coneguda com a "Doctrina de Represàlies Massives" i com a "Doctrina Eisenhower", és una doctrina militar geoestratègica i una estratègia nuclear per la qual un estat es compromet a represaliar a l'enemic de forma molt més contundent en cas d'atac.