Robert Long (Utrecht, 16 d'octubre de 1943 – Anvers, 13 de desembre de 2006) era un cantautor, un còmic i un presentador televisiu neerlandès. Va debutar amb el nom d'artista Bob Revvel. És conegut tant per a les seves cançons de protesta irrespectuoses com per a balades més íntimes.

Biografia Jovinesa Va néixer Jan Gerrit Robert Arend (Bob) Leverman a Utrecht però de jove va viure a Ederveen. Sa mare, divorciada, i ell, obertament gai de bona hora, van patir la reprovació de la gent d'aquest poble força beguí i adepte d'un calvinisme auster. En damnar la seva orientació sexual i el seu mode de vida, els veïns, massa religiosos a la seva opinió, van despertar la seva resistència artística. La mare va morir quan tenia dotze anys. Després d'un periple amb diversos familiars i en institucions va tornar amb el seu pare i la seva nova companya.

El 1996, dedicarà la cançó «Perebloesem» de l'àlbum Nu a l'atmosfera reclusiva del poble protestant d'estricta observança d'antany: «Hi havies d'anar a l'escola i a l'església, amb els seus salms i himnes, on el Déu de la venjança governava un regnat de terror glacial. […] Poble de vegades molt amable, però també dur amb qui tot sol de sobte havia d'afrontar els seus problemes.».

El debut en anglès Va començar la seva carrera com Bob Revvel i va crear el 1963 el grup The Yelping Jackals i després Gloria i Unit Gloria. Les primeres cançons en anglès eren força innocents, sobretot quan es comparen a lletra de les futures cançons neerlandeses. L'èxit major del període Gloria era «The Last Seven Days». Des del 1972 va començar cantar de solo. Des d'aleshores prendrà el nom Robert Long, una al·lusió a la seva llargària de 1.92 metres.

Cantautor solo A l'inici cantava en anglès, però aviat va escriure ell mateix la lletra de cançons molt crítiques de la política americana i de la societat obtusa neerlandesa. Va durar més de dos anys abans que la seva carrera va prendre embranzida. Finalment, el 1974 va despuntar amb el seu primer àlbum tot en neerlandès Vroeger of later (‘tard o d'hora’) del qual va vendre més de mig milió de còpies. Durant 118 setmanes va ser l'àlbum més venut. El segon àlbum Levenslang (‘cadena perpetua’), va tenir un èxit semblant i per això va rebre el primer dels seus sis premis Edison el 1977.

Cantautor iconoclasta Les seves cançons expressaven el neguit de la joventut d'aleshores: contra el capital i pro el medi ambient. Els texts més virulents van dirigir-se contra el cristianisme, el puritanisme calvinista, el papa i el Jesús de Natzaret de certes exegesis beates. A l'àlbum«Vroeger of later», hom va trobar balades romàntiques a les quals exalta l'amor gai, però també la cançó «Jezus redt» (trad.: Jesús salva) de la qual la lletra explícita no va gaire plaure a la burgesia conservadora com es veu en aquesta citació traduïda: «…des de segles, el papa, pare nadal, sinterklaas són mestres i des de segles són estultíssims. […] Aquell (el papa) que empra el seu òrgan només per a pixar, sempre va decidir com milers d'altres han d'emprar-lo.» Això no va impedir el seu èxit, ans al contrari, corresponia a l'atmosfera del temps al qual la gent farta del clericalisme ambient aspirava a més llibertat individual.

Quant més èxit va tenir, com més va provocar. Va continuar la seva lluita contra la burgesia i el calvinisme en tres espectacles que va muntar amb Leen Jongewaard. Va suscitar la ràbia i les invectives dels protestants ortodoxos i del partit polític conservador SGP, de la cadena televisiva evangèlica Evangelische Omroep, dels catòlics i de la parella d'evangelitzadors militants Lucas i Jenny Goeree. Cap autoritat constituïda no era al recer del seu humor decapant.

Tot i continuar la venda dels seus àlbums anteriors, va tenir un altre èxit amb un tema més lleuger «Iedereen doet het» (trad.: Tothom 'ho' fa) el que li va valdre el 1984 el premi Gouden Harp per a la totalitat de la seva carrera fins aleshores.

Als seus darrers espectacles, semblava a primer cop d'ull que Long va esdevenir una mica més clement. Això és una impressió parcialment il·lusòria, com ho provarà el seu darrer CD «‘n Duivels genoegen» (trad.: Un goig diabòlic) (2006), una barreja de cançons líriques i rebel·les.

La fi de sa vida Al setembre 2005 va sofrir un infart. Poc després, va casar-se amb el seu amic i empresari, el belga Kristof Rutsaert, més petit de 28 anys. Es van casar a l'ajuntament de la vila de Baarle-Nassau davant el seu amic des de fa molt de temps, Gerard Cox que va prendre el càrrec de funcionari jurat de l'estat civil especialment per a l'ocasió.

El 13 de desembre de 2006 va morir a Anvers d'un càncer del mesenteri intractable. Van sebollir-lo al cementiri catòlic de La Haia, prop de la tomba d'un amic seu, Dimitri Frenkel Frank. Al sepulcre van erigir una còpia d'una estàtua de l'artista belga George Minne d'un jove agenollat, del qual un dels originals es troba a una font darrere el belfort de Gant.

El 2015 es va crear el musical Robert Long, de musical, amb Paul Groot en el paper de Robert Long i Jeremy Baker com a Leen Jongewaard.

Obres Àlbums

Singles títolsortitdata d'entrada a la hit paradeposició més altanombre de mesosobservacionsLet us try197310-2-1973117I believe in love197320-10-1973314Heeft een kind een toekomst198413-10-1984303Iedereen doet 't198626-4-1986910Geef ons vrede19873-1-1987373Ai lof joe so198827-2-1988tipVanmorgen vloog ze nog198820-10-1988167amb Martine Bijl, Simone Kleinsma i Robert Paul (del musical Tsjechov)

Obra teatral, literària i televisiva L'espectacle televisiu Mijn geheim (‘El meu secret’) 10 voor taal, un concurs lingüístic Un sèrie de columnes al diari nacional Algemeen Dagblad, de la qual els millors texts van publicar al llibre Vandaag geen nieuw» (‘No hi ha cap notícies avui’). El musical Tsjechov, ensems amb Dimitri Frenkel Frank i amb la col·laboració dels cantants André van den Heuvel, Rob de Nijs, Simone Kleinsma i Robert Paul. Va ser un èxit als Països Baixos, però la versió alemanya va fracassar. Beste Robert, waarde Cees (‘Estimat Robert, benvolgut Cees’), la publicació de la seva correspondència amb Cees van der Pluijm, redactor de la revista De Gaykrant. Hi tracta la vida i la mort, l'amor, el sexe, la feina i els col·legues. El mateix van der Pluijm va redactar la col·lecció de tota la lletra de les cançons de Long amb el títol Ik wilde je totaal (‘Et volia completament’). Junts van escriure la novel·la picaresca i escabrosa Hete Klippen (1991). Het laatste Jaar (2006) segon volum de la correspondència amb Cees van der Pluijm.

Notes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Persones d'Utrecht Categoria:Cantautors europeus Categoria:Premis Gouden Harp Categoria:Activistes LGBT neerlandesos Categoria:Premis Edison Categoria:Cantants neerlandesos Categoria:Artistes de la província d'Utrecht Categoria:Morts de càncer a Bèlgica Categoria:Morts a Anvers Categoria:Compositors neerlandesos del segle XXI Categoria:Compositors neerlandesos del segle XX Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Compositors nascuts al segle XX