Pròcul () §160. fou un prenom masculí romà utilitzat sobretot en les etapes més antigues de la República Romana, i més tard esdevingut cognomen. El femení és Pròcula i no tenia una forma abreujada regular.
No sembla que fos mai un prenom gaire comú, si més no en els períodes documentats historiogràficament i epigràficament (a partir de la República el ). Hom el troba, per bé que testimonialment, a les gentes Betúcia, Gegània, Júlia, Sertòria i Virgínia, principalment en el període més reculat de la República, car el ja es considerava un prenom extint i marcadament arcaic.De Praenominibus, epítome de Juli Paris. En canvi, abans de caure en desús va tenir temps de donar nom a dues gentes, la Proculeia i la Procil·la, i també a un cognomen, Pròcul;Com també passà amb Pòstum i Agripa. aquest darrer fou força més fructífer, i més tard prengué la forma Procle, també força estès.
Els gramàtics antics relacionaven el nom amb procul 'lluny' 'a distància' i es referiria a una persona nascuda quan el pare era absent (a diferència de Pòstum, nascut quan el pare era mort) o també a una persona nascuda de pares d'avançada edat. En canvi, també sembla possible que sigui un diminutiu de .
Entre els personatges que portaren aquest nom hi ha els cònsols Pròcul Virgini Tricost Rútil (486 aC) i Pròcul Gegani Macerí (440 aC).
Referències
Categoria:Prenoms masculins romans