fou un compositor i guitarrista català de gran prestigi,, tant dins de la península com fora, i sobretot a l'Amèrica del Sud. És un dels màxims exponents de la guitarra catalana que la guerra va estroncar.
Biografia miniatura|Guitarra construïda per Antonio de Torres, MDMB 626, al Museu de la Música de Barcelona Miquel Arcàngel Francesc Llobet i SolésNoms de la inscripció en el Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1878, número de registre 5366. El llibre indica que va néixer el dia 19 d'octubre, no pas el 18 com indiquen la majoria d'enciclopèdies. va viure dins d'un ambient i una família de caràcter burgès i artístic. Fill de Casimir Llobet i de Joaquina Solés,Herrera, Francisco. Enciclopedia de la Guitarra: biografias, danzas, historia, organología, técnica (L-Q), p.47. va néixer al carrer de la Palma de Sant Just de Barcelona.Palau de la Música Catalana. Miquel Llobet, obres per a guitarra: set peces, cinc preludis, tres obres inèdites, tres estils argentins, cançons populars catalanes, l'emigrant, pàg 27. El seu pare era daurador d'imatges i estava associat amb l'escultor Dionís Renart i Bosch, en un establiment d'escultura religiosa, on convivien tot tipus d'arts plàstiques. Aleshores, va voler encaminar el seu fill en un primer moment cap al dibuix (perquè era com un talent natural en la família) i el va enviar a estudiar a l'Escola Llotja amb el professor Francesc Torrescasana.Palau de la Música Catalana, op., cit., pàg. 27. Després, als deu anys, el va inscriure a fer estudis de solfeig, piano i violí a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, dirigida pel mestre Rodorera, on fou company de grans personatges com Pau Casals, Manuel Burgès i María Barrientos.
A partir del mes d'octubre de l'any 1884, el famós concertista Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea es va instal·lar a la ciutat comtal i va començar a donar classes de guitarra; va tenir entre els seus alumnes el que més tard també seria guitarrista famós, en Gracià Tarragó.Extret del suplement de l'Enciclopèdia Espasa, 1973-74 pàg. 279. El jove Miquel Llobet s'hi va apuntar i aquí és quan va començar una bona amistat entre ell i en Tàrrega. L'any 1889 el mestre li va dedicar una obra seva, anomenada Preludi número 2, i el deixeble, per la seva part, va fer la seva primera obra, la Romanza, que té una certa relació amb el preludi fet per Tàrrega.
Posteriorment, l'any 1897, amb només 19 anys, en tant que en Tàrrega se'n va anar a fer concerts a París, es va encarregar de les classes (de guitarra, bandúrria i mandolina) del Conservatori de Música i Declamació del Liceu,Palau de la Música Catalana, op., cit., pàg. 30. de les quals després serà anomenat professor en Josep Ferrer i Esteve.Palau de la Música Catalana, op., cit., pàg. 31.
L'any 1899 va ser productiu per a l'artista: va debutar el dia 6 de gener a Sabadell, amb companyia del violinista Joan Brujas i el pianista Josep Masllovet al Centre Musical de Fernando Gausente.Miguel Llobet en el Centro Musical de Fernando Gausente, en la ROSETA: Revista española de la Sociedad de la Guitarra. Instituto Complutense de Ciencias Naturales, 2009, núm. 3, pàg. 46. Més tard, a petició del seu mestre Francesc Torrescasana, el 7 d'octubre va tocar a la nova seu del Cercle Artístic de Sant Lluc, al 335 de la Gran Via de les Corts Catalanes, obres de Tàrrega i quatre arranjaments de música de Mendelssohn, Chopin, Beethoven i Isaac Albéniz.Palau de la Música Catalana, op., cit., pàg. 32.
Fins aleshores havia centrat exclusivament la seva activitat a Catalunya i continuava assistint a les classes de dibuix del professor Torrescasana, però finalment va dirigir tota la seva atenció a una carrera com a compositor i guitarrista, en una producció tant concertística com guitarrística. Va ser alumne també de Magí Alegre.
La Lira Orfeo Dins el context de professor de Conservatori, va fundar la Lira Orfeo a Barcelona: una agrupació d'instruments de corda polsada, composta per guitarres, bandúrries i llaüts, amb els quals feia molts concerts a la ciutat comtal. Es va dissoldre l'any 1904, quan en Miquel Llobet es traslladà a viure a París. Durant aquest període, el que més es destaca és el canvi de jove deixeble d'en Francesc Tàrrega a competidor seriós d'aquest i que, a més, plantejà alternatives de l'estil intimista del seu mestre i amic. La intenció de Miquel Llobet era fer sortir un instrument com la guitarra (que sempre ha estat molt popular) del saló burgès i dotar-lo d'importància.
Gira artística per Espanya La seva primera gira artística va ser per Espanya, l'any 1901. El primer concert el celebrà a la ciutat de ValènciaHerrera, Francisco. Enciclopedia de la Guitarra: biografias, danzas, historia, organología, técnica (L-Q), p.49. A Madrid va actuar a l'Ateneo i al Teatro de la Comedia i fins i tot va tocar per als monarques al Palau Reial.
Després de fer un concert a Màlaga, el van nomenar Profesor Honorario y Socio Facultativo del Conservatorio i, a Granada, actuà al Teatro Principal. Vist el gran entusiasme que va despertar a la península, l'ambient artístic parisenc va acabar atraient-lo i el 1904 es traslladà a ParísPalau de la Música Catalana, op., cit., pàg. 34. amb el suport de Rafael Mitjana i Felip Pedrell entre d'altres.
L'etapa francesa A París va coincidir amb amics com Isaac Albéniz i Ricard Viñes, els quals el van introduir en Les Apaches, un grup radical on hi havia artistes joves de les diferents branques artístiques, amics de la gresca i enemics de Richard Wagner. L'entrada a aquest grup va representar un gran canvi en la seva formació, un xoc crucial. El van escoltar personatges tan destacats com Gabriel Fauré, Maurice Ravel, Vincent d'Indy, Paul Dukas o Claude Debussy (declarat gran admirador de Llobet). Tot això li va obrir portes cap a diferents centres musicals, en els quals sentir a tocar un guitarrista sol no es podia ni haver imaginat. Des del 1904 fins al 1914, la ciutat francesa va ser la plataforma per poder anar més enllà dels seus horitzons artístics, ja que va actuar en nombroses sales; la més destacada va ser la Gran Sala de lSchola Cantorum, en un concert de música catalana on també van intervenir artistes com Ricard Viñes, Blanca Selva i Maria Gay, entre d'altres. Mentrestant, també anava visitant la ciutat natal i l'any 1907 es va casar amb una excel·lent pianista, Anna Durà Batlle (nom artístic: Anna Agullar), que va ser alumna de Joaquim Malats i Enric Granados. D'aquest matrimoni va sorgir la Miguelina, l'única filla que tindria en Miquel Llobet.
Europa i Amèrica Després d'actuacions per la zona francòfona, va emprendre viatge més endins d'Europa. On més va triomfar va ser a Alemanya. L'any 1914 va organitzar societats guitarrístiques per les principals ciutats alemanyes, però amb l'arribada de la Primera Guerra Mundial va tornar cap a Barcelona.
El primer viatge transatlàntic el va fer l'any 1910, amb destinació a Buenos Aires. Es va trobar amb Domènec Prat (company d'estudi de Llobet entre els anys 1895-1904), que des de feia tres anys residia a la capital argentina.Palau de la Música Catalana, op., cit., pàg. 35. L'èxit d'en Llobet a l'Argentina va ser tan gran que va anar a fer més concerts a altres països, com per exemple a Xile, i fins i tot va pujar cap al nord, als Estats Units (l'any 1913 actuà a Boston i a Filadèlfia, on va fer recitals privats, com per exemple a l'Opera House de Boston, amb la Boston Simphony com a espectadora). Entre el 1916 i 1917 va tornar a Amèrica: als Estats Units entre el maig i l'octubre de 1918Palau de la Música Catalana, op., cit., pàg. 37. i després va fer un extens tour per Bolívia, Uruguai, Xile i l'Argentina. A l'últim país, a més, va anar a conèixer Maria Luisa Anido, una nena prodigi, guitarrista precoç, que va debutar amb un concert complet el dia 7 de maig de 1918, la primera part del qual va acabar amb una obra de Llobet, l'Escherzo vals. Llobet quedà impressionat per la precoç artista, que només tenia 11 anys, i ell, personalment, es va encarregar de perfeccionar els seus estudis i després va fer concerts a duo amb ella durant els anys 1925 - 1929Herrera, Francisco. Enciclopedia de la Guitarra: biografias, danzas, historia, organología, técnica (L-Q), p. 52. Va tornar a Barcelona durant un parell d'anys i després va tornar, l'any 1922 a Buenos Aires. La seva última gira va ser pels Estats Units, durant el 1931, i la Library of Congress (Washington DC) el van nomenar soci honorari.alau de la Música Catalana, op., cit., pàg. 42.
El merescut descans Llobet va aturar la seva activitat artística l'any 1932, encara que durant dos anys més va estar donant classes a un jove cubà, José Rey de la Torre, en un pis del número 46 de la via Laietana. A partir de l'any 1934 se sap poc de l'activitat i vida d'en Miquel Llobet, però és clar que visqué a Catalunya, fins que l'arribada de la Guerra Civil espanyola li amargà els últims anys de vida. Va morir a casa seva, el 1938, i rebé sepultura dos dies després al cementiri de l'Est.
Llista d'obres
Composicions originals Romanza Estudi en Mi major Estudi Capricho en Re mayor (cita la Primera balada de Frédéric Chopin) Mazurka, Variacions sobre un tema de Fernando Sor, que ret homenatge al català mort a París l'any 1839 Scherzo-Vals (mostra la dimensió brillant d'un virtuosisme transcendent, essencial en el guitarrisme de Llobet i una de les claus de la commoció que causava en els seus auditoris) Preludi original Preludi en Re major (Pequeño recuerdo a la precoz guitarrista Maria Luisa Anido): frase de vuit compassos. El va escriure abans de conèixer-la en persona, l'any 1919, abans d'escoltar-la a Buenos Aires tocant una guitarra d'Antonio Torres que va pertànyer a Tàrrega. Impromptu Respuesta (Dedicada a Maria Luisa Anido l'any 1922) Preludi en La major Preludi en Mi major Preludi Estil
Cançons populars
El noi de la mare Plany La filla del marxant El testament d'Amèlia (1900)Herrera, Francisco. Enciclopedia de la Guitarra: biografias, danzas, historia, organología, técnica (L-Q), p.48. Cançó del lladre Lo rossinyol Lo fill del rei L'hereu Riera El mestre: es pot veure un homenatge a Tàrrega perquè era el mestre de la guitarra per antonomàsia i, a més, podem sumar la mort d'Isaac Albéniz l'any 1909. La filadora La presó de Lleida La nit de Nadal La pastoreta (allò infantil que tant va interessar els avantguardistes) Leonesa Estilos populares argentinos núm. 1 i 2
Transcripcions Solos de guitarra Isaac Albéniz: Cádiz, Oriental, Sevilla, Torre Bermeja y Córdoba (inédita) Enric Granados: Danzas Españolas nos. 5, 7 & 10, Dedicatòria: La Maja de Goya Joaquín Valverde: Clavelitos
Duos de guitarra Isaac Albéniz: Rumors de la Caleta, Castilla, Sota la Palmera, Evocació Louis-Claude Daquin: Le Cou Cou Enric Granados: Danses Espanyoles nos 6 y 11 Eduardo López Chavarri: Leyenda del Castillo Moro Felix Mendelssohn: Romanzas sense Paraules nos. 20 y 25 Wolfgang Amadeus Mozart: Minuet de la Simfonia no. 39 Piotr Ilitx Txaikovski: Humoresque, op.10 no.2
Obres compostes / dedicades per a Miguel Llobet Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea: Preludi núm. 2 en La menor Manuel de Falla: Homenaje ante la tumba de Claude Debussy
Gravacions històriques 1925-1929 Són aquelles anteriors a mitjans del s. XX i sobretot a les que han marcat en el desenvolupament de la història. Julián Aguirre: Huella Isaac Albéniz: Evocación Johann Sebastian Bach: Sarabande Napoléon Coste: Etude op.38 no.21 Miguel Llobet: El Testament d'Amelia, La Filla del Marxant, Plany, El Mestre Felix Mendelssohn: May Breezes Manuel M. Ponce: 2 Canciones Mejicanas Pedro M. Quijano;: Estilo Popular Criollo Fernando Sor: Andantino op.2 no.3, Estudio op.35 no.2, Minueto op.11, no.12 Rogelio del Villar: Canción Popular Leonesa [Canción del Ladrón] (* Dúos amb María Luisa Anido)
Editor: Chanterelle, 1990
Discografia