Teràsia (en llatí: Therasia fl 381-408-10) esposa de sant Paulí de Nola, fou una rica dama hispano-romana, que segurament tenia possessions a la zones de Saragossa i també a Tarragona i Barcelona.DESMULLIEZ,Janine. Paulin de Nole-Etudes Chronologiques (393-397) Recherches Augustiniennes, vol. XX, Paris, 1985, p. 37 Al casar-se amb Paulí el va convertir-se al cristianisme i va acabar sent una persona molt influent a l'església primitiva, coescrivint epístoles i copatrona del culte de Sant Fèlix amb el seu marit.Wieser, Veronika (2016). ""Like a safe tower on a steady rock". Widows, wives and mothers in the ascetic elites of Late Antiquity". Časopis Filozofskog Fakulteta, Sveučilište Jurja Dobrile U Puli. 14: 10. Va ser la primera corresponsal de Sant Agustí i va ser lloada per ell per la seva santedat.
Primers anys Teràsia va néixer a Hispània al segle IV dC. Es va casar amb Paulí poc després del 381 dC, quan ell s'havia traslladat a la Gàl·lia.Conybeare, Catherine. "The Expression of Christianity: themes from the letters of Nola" (PDF). Collections Canada. University of Toronto. Retrieved 22 October 2019. Teràsia era una cristiana rica i devota de "caràcter irreprotxable","Paulinus, bishop of Nola". Christian Classics Ethereal Library. la fe de la qual va tenir un profund efecte en el seu marit. L'any 389, Paulí també s'havia convertit al cristianisme i la parella es va traslladar a Hispània.
Teràsia va viure amb el seu marit a Hispània entre el 389 i el 394.dates de les cartes entre Paulí i Ausoni, retor de BurdeusKnight, G R (2005). "Friendship & Erotics in the Late Antique verse-epistle". Rheinisches Museum für Philogie: 364. JSTOR 41234645 Posseïen propietats junts i va ser la seva riquesa la que va mantenir gran part de la seva vida junts.Prosopography of the Later Roman Empire (2nd ed.). Cambridge University Press. 1971. p. 909. . Poc després del trasllat a Hispània, Teràsia va tenir el seu únic fill, anomenat Cels, que va morir als 8 dies."Paulinus of Nola". Franciscan Media. Archived from the original on 22 October 2019. Fou enterrat a Complutum, on llavors residien els seus pares.MARCHAMALO, Antonio y Miguel.La Iglesia Magistral de Alcalá de Henares, C.S.I.C., Alcalá de Henares, 1990,p.43 La mort del seu fill sembla que els va fer abraçar una vida més ascètica i espiritual. Es traslladaren a Barcelona on, per aclamació del poble, Paulí fou ordenat prevere, pel bisbe Lampi, el dia de Nadal de l'any 393, segons J.Desmulliez, o del 394 segons P.Fabre.FABRE,Pierre.Essai sur la Chronologie de l'Oeuvre de Saint Paulin de Nole. Les Belles Lettres, Paris, 1948. Cap al 395, s'havien retirat a les finques de Paulí a Nola.Conybeare, Catherine. "The Expression of Christianity: themes from the letters of Nola" (PDF). Collections Canada. University of Toronto. S'ha suggerit que a partir d'aquest moment el matrimoni de Teràsia i Paulí es va tornar platònic i es van centrar en un "matrimoni d'amistat".Nauman, Jonathan. "Alternative Saints: Eucherius, Paulinus of Nola, and Henry Vaughan's Silex Scintillans". The Seventeenth Century. 26:2: 264–78. Jeroni d'Estridó els va animar en aquesta abnegació a través de la seva correspondència amb ells.
Vida Religiosa La comunitat religiosa de l'antiguitat tardana s'escrivien cartes (epístoles) entre ells, formant una fèrtil xarxa social de debat. Les dones educades van tenir una gran influència en l'expansió de l'església cristiana, particularment en encoratjar els marits a convertir-se.Frend, W (1969). "Paulinus of Nola and the Last Century of the Western Empire". The Journal of Roman Studies. 59 (1/2): 5. doi:10.2307/299842. JSTOR 299842.
Moltes comunitats ascètiques van ser gestionades per associacions de "marit i muller" o "germans/germanes espirituals" a l'antiguitat tardana. Va ser a Nola, on Paulí i Teràsia van escriure cartes a altres teòlegs junts, van fundar un monestir i tots dos es van convertir en patrons del culte de Sant Fèlix.
Agustí d'Hipona va lloar la santedat de Teràsia: "in te uno resalutamus", que es tradueix com "a canvi, la saludem només en tu", és a dir, que tot i que la santedat de Teràsia es lloa, es lloa en termes de la santedat de Paulí.Conybeare, Catherine. Paulinus Noster. Oxford University Press. p. 83.
Els regals eren un intercanvi important entre cristians. Teràsia va donar un tros de la relíquia de la Vera Creu a Sulpici per donar les gràcies per les esglésies que havia construït. La relíquia havia estat donada a Teràsia i Paulí per Melània la Vella. Agustí d'Hipona va donar el regal d'una barra de pa per a l'eucaristia a Teràsia i Paulí com a "signe d'unitat" entre ells.Prusak, B (1980). "The Theology of the Local Church in Historical Development". Proceedings of the Catholic Theological Society of America: 293
Producció literària Teràsia va ser coautora amb el seu marit de diverses cartes, incloses "Epístoles" 3–4, 6–7, 24, 26, 39–40, 43–5. També va mantenir correspondència amb altres figures religioses al costat del seu marit, fou la primera corresponsal femenina d'Agustí d'Hipona. Les cartes entre ells inclouen: Epístula 24 a Alipi, Epístula 25 a Agustí, Epístula 30 a Agustí, rebuda Epístula 31 d'Agustí, Epístula 32 a Romanianus, Epístula 42 d'Agustí, Epístula 45 d'Agustí i Alypius, Epístula, Epístula, agost 94 a 80 d'agost. Epístula 95 d'Agustí. També es esmentada a les cartes de Jeroni 58.2.6 i 118.5.
Mort Teràsia va morir entre el 408 i el 410. Després de la seva mort, Paulí va ser ordenat bisbe de Nola. Tots dos van ser enterrats en una tomba doble a l'Església de Sant Fèlix a Cimitile, prop de Nola.Korol, Dieter (1989). "Architekturdarstellungen in der Aula uber dem Felixgrab in Cimitile/Nola". Publications de l'École Française de Rome: 1330.
Referències
Bibliografia Wieser, Veronika (2016). ""Like a safe tower on a steady rock". Widows, wives and mothers in the ascetic elites of Late Antiquity". Časopis Filozofskog Fakulteta, Sveučilište Jurja Dobrile U Puli. 14: 10. Conybeare, Catherine. "The Expression of Christianity: themes from the letters of Nola". Collections Canada. University of Toronto. "Paulinus, bishop of Nola". Christian Classics Ethereal Library. 2019. Knight, G R (2005). "Friendship & Erotics in the Late Antique verse-epistle". Rheinisches Museum für Philogie: 364. JSTOR 41234645. Prosopography of the Later Roman Empire (2nd ed.). Cambridge University Press. 1971. . "Paulinus of Nola". Franciscan Media. Archived from the original on 22 October 2019. Nauman, Jonathan. "Alternative Saints: Eucherius, Paulinus of Nola, and Henry Vaughan's Silex Scintillans". The Seventeenth Century Frend, W (1969). "Paulinus of Nola and the Last Century of the Western Empire". The Journal of Roman Studies. 59 (1/2): 5. doi:10.2307/299842. JSTOR 299842. Conybeare, Catherine. Paulinus Noster. Oxford University Press. Prusak, B (1980). "The Theology of the Local Church in Historical Development". Proceedings of the Catholic Theological Society of America. Korol, Dieter (1989). "Architekturdarstellungen in der Aula uber dem Felixgrab in Cimitile/Nola". Publications de l'École Française de Rome: 1330.
Categoria:Religiosos