miniatura|esquerra|Edificis en la plaça Plaza Bolívar. L'economia de Veneçuela és molt dependent de l'exportació del petroli: el 95% de les exportacions del país, més de 50% de la font dels ingressos públics, i de 30 del PIB són originats per la indústria petroliera. Altres activitats econòmiques importants són l'extracció de ferro i alumini i la producció d'acer.
Una vaga nacional entre desembre de 2002 i febrer de 2003 amb la intenció de desestabilitzar el govern d'Hugo Chávez va tenir conseqüències econòmiques importants: el PIB real va caure aproximadament un 27,7% i 500.000 llocs de treball es van perdre, però l'economia es va recuperar amb un ambiciós conjunt de programes socials anomenats missions bolivarianes.
Després de la seva reelecció el desembre de 2006, el president Hugo Chávez va nacionalitzar empreses d'explotació petroliera, de comunicacions i d'electricitat, el que va disminuir la influència estrangera en l'economia. Els controls de preus, l'anul·lació de l'accés a moneda estrangera a tipus de canvi raonables, van provocar una forta escassetat a Veneçuela i fortes pujades de preus de tots els béns comuns, inclosos els aliments, aigua, productes per a la llar, recanvis, eines i subministraments mèdics.
Entre 2013 i 2016 Veneçuela va transportar 113 tones mètriques d'or per valor de gairebé 4.140 milions de francs suïssos (5.200 milions de dòlars) a Suïssa. La creixent escassetat a Veneçuela es va intensificar sota el govern de Maduro, agreujant-se amb els baixos preus del petroli a principis de 2015, i la caiguda de la producció de petroli a Veneçuela per falta de manteniment i inversió. La corrupció, l'escassetat crònica d'aliments i medicaments, el tancament d'empreses, l'atur, el deteriorament de la productivitat, l'autoritarisme, les violacions dels drets humans, la mala gestió econòmica i la sequera provocada pel fenomen el Niño i l'elevada dependència del petroli també han contribuït a l'agreujament de la crisi, que va provocar que Veneçuela tingués una inflació del 180 per cent, la més alta del món. El gener de 2016, l'Assemblea Nacional liderada per l'oposició des de les eleccions parlamentàries de 2015 va declarar una «crisi humanitària sanitària».
Davant la degradació de la situació a Veneçuela, el 14 de novembre de 2017 la Unió Europea va imposar la congelació de fons per impedir qualsevol moviment, transferència, alteració o ús, accés o gestió de fons de qualsevol mena. Els EUA i el Canadà també van imposar sancions i un embargament sobre les relacions amb Veneçuela el 2017, i Suïssa ho va fer el 2018 comportant l'aturada de les trameses d'or.
En 2025 les Nacions Unides calculaven que per la situació a Veneçuela gairebé 7,9 milions de veneçolans havien migrat o s'havien refugiat en altres països i molts ciutadans per aconseguir aliments o per evitar caure en situació de carrer havien de recórrer a la prostitució, mendicitat o endeutament.
Referències