miniatura|Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk, Òrcoe, Òrec, Origea o Unug (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o ; ; ; , , ) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq. Es correspon amb la bíblica Èrec i, actualment, a Warka, a la República d'Iraq.
Uruk dona nom al període Uruk, el protohistòric, conegut com a Calcolític, a l'edat del bronze primerenca en la història de Mesopotàmia, entre el 4000-3100 aC, succeït pel període Jemdet Nasr de Sumer. Uruk va tenir un paper destacat en el primer període urbà de Sumer a mitjans IV aC. En l'apogeu, pels volts del 2900 aC, Uruk probablement tenia entre 50.000 i 80.000 habitants que vivien en 6 km² de recinte emmurallat; per la qual cosa era la ciutat més gran del món en aquell moment. El semimític rei Gilgameix, segons la cronologia presentada en la llista de reis sumeris, governà Uruk al segle XXVII aC. La ciutat va perdre la seva importància cabdal al voltant del 2000 aC, en el context de la lluita de Babilònia amb Elam, però va romandre habitada durant tota l'etapa selèucida i durant els períodes dels parts fins que finalment va ser abandonada poc abans o després de la conquesta islàmica.
La ciutat d'Uruk va ser descoberta el 1849 per William Kennett Loftus, qui en va dirigir les primeres excavacions el 1850-1854. El nom àrab de Babilònia, al-ʿIraq, es creu que deriva del nom Uruk, a través de l'arameu (Erec) i possiblement del persa mitjà Erāq.The name "al-ʿIrāq", for all its Arabic appearance, is derived from Middle Persian "erāq" "lowlands" W. Eilers (1983), "Iran and Mesopotamia" a E. Yarshater, The Cambridge History of Iran, vol. 3, Cambridge: Cambridge University Press.
Importància miniatura|Relleu de la façana del temple d'Inanna de Karaindaix, d'Uruk. Museu Pergamon, Berlín. miniatura|Mapa de la ciutat d'Uruk. En la mitologia i la literatura, Uruk va ser famosa com la ciutat on regnava Gilgameix, heroi de l'epopeia de Gilgameix. També es creu que Uruk és la bíblica Erek (Gènesi 10:10), la segona ciutat fundada per Nimrod a Sinar.
A més de ser una de les primeres ciutats, Uruk va ser la força principal de la urbanització durant el període d'Uruk (4000-3200 aC). En aquest període de 800 anys es va observar un canvi: de petits pobles agrícoles a un centre urbà més gran amb una burocràcia de temps complet, militars i societat estratificada. Malgrat que uns altres assentaments van coexistir amb Uruk, tenien en general al voltant de 10 hectàrees, mentre que Uruk va ser significativament més gran i més complexa. La cultura del període d'Uruk es va estendre gràcies als comerciants i colons sumeris pels pobles dels voltants, que van fer evolucionar gradualment les seves pròpies economies i cultures en competència. Al final, Uruk no podia mantenir el control a distància a través de les colònies, com Tell Brak, per la força militar.
Els factors geogràfics apuntalen el creixement sense precedents d'Uruk. La ciutat es troba a la part sud de Mesopotàmia, un lloc antic de la civilització, al riu Eufrates. Mitjançant la domesticació gradual i eventual de grans zones dels contraforts de la serralada del Zagros i tècniques de rec extenses, l'àrea de suport de la ciutat esdevingué una zona amb una gran varietat de vegetació comestible. Aquest conreu del gra i la proximitat als rius va permetre que Uruk arribés a ser, amb relativa facilitat, el major assentament sumeri, tant en població com en superfície.Tertius Chandler, Four Thousand Years of Urban Growth: An Historical Census, Edwin Mellen Press, 1987,
Els excedents agrícoles d'Uruk i una gran base de població van facilitar processos com ara el comerç, l'especialització dels oficis i l'evolució de l'escriptura. L'evidència d'excavacions d'una rica ceràmica i les tauletes més antigues conegudes de l'escriptura són arguments a favor d'aquesta hipòtesi. L'excavació d'Uruk és molt complexa a causa del reciclatge del material constructiu entre les diferents etapes, la qual cosa difumina les capes de diferents períodes històrics. La capa superior, molt probablement, es va originar en el període Jemdet Nasr (3100-2900 aC) i està construïda sobre estructures de períodes anteriors que es remunten al període d'Obeid.
La ciutat Uruk va passar per diverses fases de creixement: el període de l'Uruk primerenc (4000-3500 aC) fins al període de l'Uruk tardà (3500-3100 aC). La ciutat es va formar quan dos assentaments Obeid petits van fusionar-se. Els nuclis dels seus complexos de temples es van convertir en el districte Eanna i el districte Anu, dedicats a Inanna i Anu, respectivament. El districte Anu s'anomenava originalment Kullaba (Kulab o Unug-Kulaba) abans de la fusió amb el districte Eanna. Kullaba data del període d'Èridu, quan era una de les ciutats més antigues i importants de Sumer. Hi ha diferents interpretacions sobre les funcions dels temples. No obstant això, s'accepta generalment que eren una característica unificadora de la ciutat. Actualment, es creu que els temples tenien una doble funció, tant religiosa com civil. L'arxiu del temple supervivent del període neobabilònic en documenta la funció social com a centre de redistribució de béns, com ara aliments.
El districte Eanna es compon de diversos edificis amb espais per a tallers, i es trobava emmurallat i separat de la resta de la ciutat. Per contra, el districte d'Anu va ser construït en una terrassa amb un temple a la part superior. És clar que Eanna es va dedicar a Inanna en el període més primerenc d'Uruk. La resta de la ciutat es compon de cases amb pati típic, agrupades per la professió dels ocupants, als districtes del voltant d'Eanna i Anu. Uruk va ser molt ben penetrada per un sistema de canals que ha estat descrit com una "Venècia al desert". Aquest sistema de canals fluïa per tota la ciutat i la connectava amb el comerç de l'antic riu Eufrates, tot permetent-hi igualment un comerç marítim; així mateix, el comerç es donava també amb el cinturó agrícola que l'envoltava.
La ciutat original d'Uruk es troba al sud-oest de l'antic riu Eufrates, ara sec. Actualment, el lloc de Tell al-Warka es troba al nord-est de l'actual riu Eufrates. El canvi de posició es deu a un canvi en l'Eufrates en algun moment de la història, i pot haver contribuït a la davallada d'Uruk.
Períodes històrics d'Uruk Els arqueòlegs han descobert múltiples ciutats d'Uruk, construïdes l'una sobre l'altra en l'ordre cronològic següent: Període Uruk XVIII Eridu (c 5000 aC); fundació d'Uruk. Període Uruk Obeid tardà XVIII-XVI (4800-4200 aC). Període primerenc d'Uruk X-XVI (4000-3800 aC). Període Uruk IX-VI mitjà Uruk (3800-3400 aC). Uruk V-IV període Uruk tardà (3400-3100 aC); s'hi construeixen els primers temples monumentals del districte d'Eanna. Període Uruk III Jemdet Nasr (3100-2900 aC); es construeix la muralla de la ciutat, de 9 km. Uruk II. Uruk I.
La nomenclatura s'ha fet segons l'estrat arqueològic en què s'han trobat les restes, així, les més modernes comencen pel primer número i continuen fins a les més antigues (Uruk XVIII).
El districte d'Eanna La importància històrica del districte d'Eanna es deu al fet que aquí sorgeixen, durant els períodes d'Uruk VI-IV, l'escriptura i l'arquitectura pública monumental. La combinació d'aquests dos trets fa possible considerar Eanna com miniatura|571x571px| Eanna IVa en marró clar; Eanna IVb, en marró fosc.la primera veritable ciutat en la història humana. Durant el període de l'Uruk IVa, a Eanna es troben els exemples més antics d'escriptura cuneïforme i, per tant, la primera escriptura coneguda de la història. Malgrat que s'han desxifrat algunes d'aquestes taules cuneïformes, la dificultat en les excavacions del lloc n'ha enfosquit la recerca.
El primer edifici d'Eanna, el Temple de Pedra-Cons (Temple Mosaic), va ser construït en el període VI sobre un temple Obeid preexistent i està envoltat per un mur de pedra calcària amb un elaborat sistema de contraforts. El temple de Pedra-Cons, anomenat així pel mosaic de cons de pedra de colors clavats a la façana de maó de tova, potser retia un culte primitiu a l'aigua existent a Mesopotàmia. Va ser demolit ritualment en el període Uruk IVb i el seu contingut enterrat a l'Edifici Riemchen.
En el període següent, Uruk V, a uns 100 m a l'est del Temple de Pedra-Cons, va ser construït un temple de pedra calcària d'uns 2 m d'alt sobre un temple preexistent del període Obeid, que igual que el Temple de Pedra-Cons representa una continuació de la cultura Obeid. No obstant això, el temple de pedra calcària és una construcció sense precedents per la seva grandària i ús de la pedra, una clara desviació de l'arquitectura tradicional d'Obeid. La pedra va ser extreta d'un aflorament a Umayyad, a uns 60 km a l'est d'Uruk. No és clar si el temple sencer o només la fundació va ser construït en aquesta pedra calcària. El temple de pedra calcària és, probablement, el primer temple d'Inanna, però és impossible saber-ho amb certesa. Igual que el Temple de Pedra-Cons, el temple de pedra calcària també estava cobert de mosaics de con. Tots dos temples eren rectangles amb les cantonades alineades als punts cardinals, una sala central al llarg de l'eix llarg, flanquejada per dues sales més petites, i façanes amb contraforts, el prototip de tots els futurs temples de tipus mesopotàmic.
El districte d'Anu miniatura|513x513px| El districte d'Anu Fase E d'Uruk III. miniatura|Estàtua humana d'Uruk a Mesopotàmia del 3300 aC.
El gran districte d'Anu és més antic que el districte d'Eanna. No obstant això, s'han trobat aquí algunes restes d'escriptura. A diferència del districte d'Eanna, el districte d'Anu es compon d'una única gran terrassa, el zigurat d'Anu, dedicat a An, el déu del cel sumeri. En algun moment del període d'Uruk III, l'enorme temple blanc va ser construït al cim del zigurat, i sota la vora nord-oest del zigurat ha estat descoberta una estructura del període Uruk VI, el Temple de Pedra.
El Temple de Pedra va ser construït de pedra calcària i de betum en un podi de terra piconada amb morter de calç. El podi està construït sobre una estora teixida, coneguda com a giparu, una paraula que originalment feia referència a una estora de canya utilitzada ritualment com un llit nupcial, però amb posterioritat va assumir el significat de "font de l'abundància", que irradiava cap amunt en l'estructura de l'edifici. L'estructura del Temple de Pedra desenvolupa alguns conceptes mitològics del poema Enuma Elix, potser amb ritus de libació com s'indica a partir dels canals, tancs i recipients que es troben a l'edifici. El temple va ser ritualment destruït, cobert amb capes d'argila i pedra, i de morter, en algun moment posterior.
El zigurat d'Anu es compon d'un monticle coronat per una enorme cella que data del període d'Uruk, al voltant del 4000 aC, i que es va ampliar en 14 fases de construcció. És interessant assenyalar que la fase més primerenca utilitza una tipologia similar a les cultures neolítiques preceràmiques (PPNA) d'Anatòlia; una sola cambra en forma de cella amb un sòl de terratzo sota la qual, es van trobar bucranis. En la fase E, corresponent al període d'Uruk III, cap al 3000 aC, es va construir el Temple Blanc. Aquest temple va ser clarament dissenyat per ser vist des d'una gran distància a través de la plana de Sumer, ja que es va elevar a 21 metres i estava cobert de guix, i reflectia la llum del sol com un mirall. Per això es creu que el Temple Blanc és un símbol del poder polític d'Uruk en aquell moment. A més d'aquest temple, el Zigurat d'Anu també tenia una escala monumental pavimentada amb pedra calcària, utilitzada en les processons religioses. Un canal que corre paral·lel a l'escala es feia servir per drenar el zigurat.
Història