Lalternança es dona quan, en la successió de versos s'alterna en les rimes pel que fa al seu accent; si un acaba en paraula aguda -vers masculí-, el següent ho fa en paraula plana o esdrúixola -vers femení-. Dins la poesia catalana antiga predominen els versos sense alternar i acabats en paraula aguda. També podem trobar alternança de rima en les estrofes; si una acaba en vers femení, la següent comença en vers masculí. Un exemple de composició poètica emprant aquest tipus d'estructura el tenim en el següent fragment: Cantant, cantant, nasqué la infàmia, i descantant la redempció: el Comte Arnau tenia l'ànima a la mercè d'una cançó. Lo que la mort tanca i captiva, sols per la vida és deslliurat: basta una noia amb la veu viva per redimir la humanitat.
Joan Maragall
Categoria:Mètrica