Sofia Villani Scicolone (Roma, 20 de setembre de 1934) és una actriu italiana, més coneguda amb el nom artístic de Sophia Loren. El 1961 es va convertir en la primera actriu a guanyar un oscar per un paper en parla no anglesa. Va ser per la pel·lícula dramàtica La Camperola, dirigida per Vittoria de Sica. Per aquesta interpretació també va obtenir el Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes) i el BAFTA a millor actriu estrangera.
Biografia miniatura|Retrat d'estudi l'any 1986. Filla il·legítima de l'enginyer Riccardo Scicolone, Sofia és educada per la seva mare Romilda Villani, professora de piano, que es trasllada de Roma a Pozzuoli (a la Campània).
Sofia Scicolone passa una infantesa i una joventut difícils en aquesta ciutat portuària d'aproximadament habitants a una quinzena de km de Nàpols. De jove, és atreta pel món de l'espectacle. Fortament animada per la seva mare, «puja» a Roma a l'edat de setze anys (1950). Aconsegueix una certa reputació apareixent a fotonovel·les (gènere popular llavors) sota el pseudònim de Sofia Lazzaro i obté petits papers en pel·lícules, on va aparèixer de vegades amb els pits nus, com Era lui, si si! el 1951 o Dues Nits amb Cleopatra el 1953, quan no tenia més que 16 anys a la primera pel·lícula, i 18 a la segona. Aquestes aparicions no han estat vistes a Itàlia, ja que la censura, sempre vigilant a la península, les havia suprimides. Per contra, la foto de Sophia Loren amb els pits nus ha estat represa alguns anys més tard a Playboy quan l'actriu havia esdevingut una estrella. Mai no s'ha presentat nua després, al·legant que no se sentia còmoda en aquestes condicions i que « Sophia Loren nua, representa molt més que nuesa ».
El 1952, en el rodatge de la pel·lícula Sota els mars d'Àfrica de Giovanni Roccardi que neix Sophia Loren, així «rebatejada» pel productor Goffredo Lombardo i que un altre productor Carlo Ponti, amb qui es casarà més tard, la fa signar un contracte de set anys. Començarà llavors la seva llarga i prestigiosa carrera, amb papers de dones «populars» a Carosello napoletano d'Ettore Giannini el 1953, després L'Oro di Napoli de Vittorio De Sica i Peccato che sia una canaglia d'Alessandro Blasetti el 1954, així com La Bella mugnaia de Mario Camerini el 1955.
Ràpidament, Sophia Loren es guanyarà un renom internacional gràcies a la seva provocant i explosiva bellesa i la indubtable gràcia com a actriu dramàtica durant tota la seva carrera.
El 1955, apareix a la coberta de Life mentre que Carlo Ponti considera per a ella una carrera internacional.
El període de 1957 a 1961 serà el seu període Hollywoodià i actuarà sota la direcció de Jean Negulesco, Stanley Kramer, Henry Hathaway, Delbert Mann, Carol Reed, George Cukor, Melville Shavelson, Sidney Lumet, Michael Curtiz. Però sobretot Martin Ritt és que li donarà la seva primera consagració amb la pel·lícula L'orquídia negra (The Black Orchid) on el seu paper de Rosa Bianco li permetrà obtenir la Copa Volpi a la millor actriu a la Mostra de Venècia el 1958. Tindrà a més, l'ocasió de fer-se amb els «monstres sagrats» del cinema hollywoodià com Cary Grant, Frank Sinatra, John Wayne, Anthony Perkins, William Holden, Trevor Howard, Anthony Quinn, George Sanders, Peter Sellers, Clark Gablet, John Gavin, Charlton Heston i Raf Vallone.
Mentrestant, el 1960, apareix la pel·lícula de Vittorio De Sica, La ciociara on té el paper de Cesira al costat de Jean-Paul Belmondo. Serà una allau de premis per a Sophia Loren: Premi d'interpretació femenina al Festival de Canes, Premi David Di Donatello a la millor actriu, Ruban d'Argent a la millor actriu principal, i Oscar a la millor actriu.
Sens dubte l'èxit de La ciociara la fa tornar davant les càmeres italianes i més exactament de la de Vittorio De Sica. Se la veurà de manera successiva en Boccaccio 70, I Sequestrati di Altona el 1962, Ieri, oggi, domani el 1963 (on farà fantasiejar amb les seves lligues negres) i Matrimoni a la italiana el 1964, on el director Vittorio De Sica reuneix de nou la parella napolitana Loren/Mastroianni.. Una mica més tard, serà I Girasoli el 1970 i Il Viaggio el 1974. En total, seran vuit pel·lícules que realitzarà amb Sophia Loren com a actriu i ell mateix, en la seva qualitat d'actor, es trobarà sis vegades al costat d'ella.
Un altre fidel de Sophia Loren serà Marcello Mastroianni. Els seus «recorreguts» es creuaran no menys de dotze vegades.
miniatura|Sophia Loren a la 81a cerimònia dels oscars, el febrer de 2009
El 1977, la pel·lícula d'Ettore Scola, Una jornada particular serà, d'alguna manera, el «cant del cigne» o, si més no, l'últim « fet important» de la carrera d'actriu de Sophia Loren. Intentarà tornar el 1984 amb Qualcosa di biondo de Maurizio Ponzi amb el seu fill Edoardo Ponti que la dirigirà el 2002 a Between strangers, Cuori estranei que serà projectat a la Mostra de Venècia.
Tanmateix, els temps canvien i els gusts igualment. La bellesa i de la gràcia de Sophia Loren han acabat passant de moda.
A partir de 1984, els premis que li oferiran (a part de l'NBR Award de grup per a Prêt-à-porter) seran premis en homenatge a la seva carrera, Oscar honorífic, Premi David Di Donatello especial, i altres Globus d'Or d'agraïment.
El 1991, serà condecorada amb la Legió d'Honor.
El juliol de 2006, posa per a la 33a edició del Calendari Pirelli i és així, als 71 anys, la model més gran que ha posat pel cèlebre calendari del fabricant italià.
Va estar casada amb el productor de cinema Carlo Ponti (1912-2007) amb el qual es va casar dues vegades: la primera vegada el setembre de 1957, però l'anul·lació d'aquest primer matrimoni en no registrar-se el divorci de Carlo Ponti els obliga a casar-se de nou, aquesta vegada, el 9 d'abril de 1966. És també la tia d'Alessandra Mussolini, política italiana: la mare d'aquesta, Anna Maria Scicolone, germana de Sophia, es va casar amb Romano Mussolini, fill del dictador Benito Mussolini.
Filmografia Amb el nom de Sophia Scicolone, ha actuat a: 1950: Quo Vadis de Mervyn Leroy, amb Robert Taylor - figurant - 1950: Cuori sul mare de Giorgio Bianchi, amb Marcello Mastroianni
Amb el nom de Sophia Lazzaro, ha actuat a: 1951: Era lui...si, si de Vittorio Metz i Marcello Marchesi
Amb el nom de Sophia Loren, ha, entre d'altres, actuat a: 1952: La tratta delle bianche de Luigi Comencini 1953: Aïda de Clemente Fracassi i Dues nits amb cleopatra 1954: L'oro di Napoli 1954: Carrusel napolità 1954: Peccato che sia una canaglia d'Alessandro Blasetti 1954: Àtila, home o dimoni (Attila, il flagello di Dio) 1955: Il segno di venere de Dino Risi 1955: La bella mugnaia de Mario Camerini amb Vittorio de Sica, Marcello Mastroianni, Paolo Stoppa, paper de Carmela 1955: Pane, amore, e... de Dino Risi 1955: La dona del riu (La donna del fiume) de Mario Soldati amb Gérard Oury, Lise Bourdin, Rik Battaglia, paper de Nives Mongolini 1956: La sort de ser dona (La fortuna di essere donna) d'Alessandro Blasetti amb Charles Boyer 1957: Orgull i passió (The Pride and the passion) de Stanley Kramer amb Cary Grant 1957: El nen del dofí (Boy on a Dolphin) de Stanley Kramer amb Alan Ladd 1957: La llegenda dels perduts (Legend of the Lost) de Henry Hathaway amb John Wayne 1958: Desire Under the Elms de Delbert Mann amb Anthony Perkins, paper d'Anna Cabot 1958: La clau (The Key) de Carol Reed amb William Holden, paper de Stella 1958: Houseboat de Melville Shavelson amb Cary Grant 1959: The Black Orchid de Martin Ritt amb Anthony Quinn 1959: That Kind of Woman de Sidney Lumet 1960: El pistoler de Cheyenne (Heller in Pink Tights) de George Cukor 1960: Capri (It Started in Naples) de Melville Shavelson 1960: La ciociara de Vittorio de Sica, paper de Cesira 1960: A Breath of Scandal de Michael Curtiz, paper de Princesa Olímpia 1961: El Cid d'Anthony Mann, amb Charlton Heston, paper de Jimena 1961: Boccaccio '70 corealització, episodi La Riffa 1962: Madame Sans-Gêne de Christian-Jaque 1962: Le Couteau dans la plaie d'Anatole Litvak amb Anthony Perkins, paper de Lisa Macklin 1962: I sequestrati di Altona de Vittorio de Sica, amb Maximilian Schell, Fredric March, Robert Wagner 1963: Ahir, avui i demà (Ieri, oggi, domani) de Vittorio De Sica amb Marcello Mastroianni 1964: Matrimonio all'italiana de Vittorio de Sica, amb Marcello Mastroianni, Marilù Tolo, paper de Filumena Marturano 1964: La Chute de l'empire romain d'Anthony Mann amb James Mason, Alec Guinness, Stephen Boyd, Christopher Plummer 1965: Operació Crossbow (Operation Crossbow) de Michael Anderson, amb Georges Peppard, Anthony Quayle, paper de Nora 1965: Lady L, amb Paul Newman, David Niven, Marcel Dalio, Cecil Parker, una pel·lícula de Peter Ustinov, paper de Lady Louise Lendale 1966: Arabesc (Arabesque) de Stanley Donen 1967: La comtessa de Hong Kong (A Countess from Hong Kong) de Charles Chaplin amb Marlon Brando 1967: C'era una va volter... de Francesco Rosi amb Omar Shariff 1970: Els gira-sols (I girasoli) de Vittorio de Sica amb Marcello Mastroianni, paper de Giovanna 1971: La moglie del prete de Dino Risi amb Marcello Mastroianni, paper de Valeria Billi 1972: Man of La Mancha d'Arthur Hiller, paper de Dulcinea /Aldonza 1974: El viatge (Il viaggio) de Vittorio de Sica amb Richard Burton 1975: La pupa del gangster de Giorgio Capitani amb Marcello Mastroianni, Aldo Maccione, paper de Pupa 1977: Una jornada particular (Una giornata particolare) d'Ettore Scola amb Marcello Mastroianni, paper d'Antonietta 1977: El pas de Cassandra (The Cassandra Crossing), de George Pan Cosmatos, paper de Jennifer Rispoli Chamberlain 1978: Fatto di sangue fra due uomini per causa di una vedova - si sospettano moventi politici de Lina Wertmuller amb Marcello Mastroianni, paper de Titina Paterno 1978: Brass Target de John Hough amb Georges Kennedy 1979: Firepower de Michael Winner amb James Coburn 1994: Prêt-à-Porter de Robert Altman amb Marcello Mastroianni, Jean-Pierre Cassel, Kim Basinger, Chiara Mastroianni, Anouk Aimée, Rupert Everett, Tom Novembre, paper d'Isabella de la Fontaine 1995: Discòrdies a la carta (Grumpier Old Men), de Howard Deutch, paper de Maria Sophia Coletta Ragetti 1997: Soleil de Roger Hanin, paper de Mamà Lévy 2001: Francesca e Nunziata (TV) de Lina Wertmüller, paper de Francesca Montorsi 2002: Between Strangers d'Edoardo Ponti, paper d'Olivia 2004: Lives of the Sants (TV) de Jerry Ciccoritti, paper de Teresa Innocente 2004: Peperoni ripieni e pesci in faccia de Lina Wertmüller, paper de la Maria 2009: Nine de Rob Marshall, paper de la Mamma 2010: My House Is Full of Mirrors (TV), paper de Romilda Villani 2011: Cars 2, veu de Mama Topolino 2013: Voce Umana d'Edoardo Ponti, curtmetratge 2016: Sophia Loren: Live from the TCM Classic Film Festival, documental, s'interpreta ella mateixa 2020: La vida al davant (La vita davanti a sé), d'Edoardo Ponti, paper de Madame Rosa
Premis i nominacions Premis 1958: Copa Volpi a la millor actriu a la Mostra De Venècia per a The Black Orchid 1961: Premi d'interpretació femenina per La ciociara 1961: Premi David Di Donatello a la millor actriu per a La ciociara 1961: Ruban d'argent a la millor actriu principal per a La ciociara 1962: Oscar a la millor actriu per La ciociara 1962: BAFTA a la millor actriu estrangera per La ciociara 1964: Henrietta Golden Globe a l'actriu favorita 1964: Premi David Di Donatello a la millor actriu per a Ahir, avui i demà 1965: Henrietta Golden Globe a l'actriu favorita 1965: Premi David Di Donatello a la millor actriu per a Matrimonio all'italiana 1965: Premi a la millor actriu al Festival Internacional de Cinema de Moscou per a Matrimonio all'italiana 1969: Henrietta Golden Globe a l'actriu favorita