Casa Buonarroti és un museu consagrat a Miquel Àngel a la ciutat de Florència, situat en el palau de la família Buonarroti, a la cantonada de la Via Ghibellina i de la Via Buonarroti, situat en una propietat de l'escultor Miquel Àngel que va deixar al seu nebot, Leonardo Buonarroti. El complex d'edificis va ser convertit en un museu dedicat a l'artista pel seu besnebot, Miquel Àngel Buonarroti el Jove . Les seves col·leccions inclouen dues de les primeres escultures de marbre de Miquel Àngel, la Madonna de les Escales i la Batalla dels Centaures . Una biblioteca de deu mil llibres inclou l'arxiu familiar i algunes de les cartes i dibuixos de Miquel Àngel.Symonds (1893). The life of Michelangelo Buonarroti, based on studies in the archives of the Buonarroti family at Florence, in two volumes (1, 2). New York: Scribner. La Galleria està decorada amb pintures encarregades per Buonarroti el Jove i va ser creada per Artemisia Gentileschi i altres artistes italians de principis del segle XVII.
Història No és la casa natal de Miquel Àngel Buonarroti, car va néixer a Caprese a la província d'Arezzo, sinó que es tracta d'una de les cases que va viure l'artista.
El 3 de març de 1508, Miquel Àngel, que s'havia traslladat temporalment a Roma tres anys abans per treballar a la tomba del papa Juli II, va comprar quatre edificis adjacents a Florència, a la cantonada de la via Ghibellina i la via Santa Maria (actual via Buonarroti), just al nord de la Basílica de Santa Croce. Va adquirir una altra estructura adjacent l'abril de 1514. Aquests cinc edificis van ser el nucli del que més tard es convertiria en la Casa Buonarroti.
Miquel Àngel va ocupar els dos edificis més espaiosos del complex del 1516 al 1525, i va llogar els altres tres. Durant aquest període va treballar a la façana de la Basílica de San Lorenzo a Florència. El 1525, es va traslladar a una altra residència a Florència i els cinc edificis van ser llogats.
Després de traslladar-se permanentment a Roma el 1534, Miquel Àngel es va obsessionar cada cop més amb la idea de tenir una "llar honorable" a la seva ciutat natal de Florència, com un palau que representés la seva família amb dignitat. Va demanar repetidament al seu nebot Leonardo (1519–1599) que transformés els cinc edificis de la cantonada de la via Ghibellina i la via Santa Maria en un palau familiar, però no es va iniciar cap obra. A la mort de Miquel Àngel, Leonardo va heretar la finca del seu oncle. Mostrant poc interès en el projecte, però, Leonardo es va comprometre només a una restauració parcial del complex que es va dur a terme el 1590, 26 anys després de la mort de Miquel Àngel.
El seu nebot Leonardo, els anys 1546 a 1553 va fer edificar el palau que després va ser ampliat i restaurat a la seva actual forma per Miquel Àngel el Jove, cap a 1612. El Jove va utilitzar un projecte que comprenia dos dissenys del mateix Miquel Àngel. El seu últim descendent, Cosimo, va oferir l'edifici i les seves col·leccions a la ciutat, i el 1859, un any després de la seva mort, el palau va ser obert com museu.
El palau que Miquel Àngel desitjava finalment va ser creat i va rebre la seva configuració actual gràcies a un dels fills de Leonardo, Miquel Àngel Buonarroti el Jove (1568–1647), que va ampliar encara més el complex comprant un terreny adjacent. Va fer reconfigurar els edificis en una estructura unificada. Seguint el concepte del pis noble, va organitzar quatre sales monumentals dedicades a la celebració del seu oncle avi i la seva família. També va dedicar una galeria per exhibir les obres d'art de la seva col·lecció d'art, incloent-hi la Madonna de les Escales de Miquel Àngel, la seva obra de marbre més antiga coneguda, i la Batalla dels Centaures.
Miquel Àngel el Jove va encarregar a diversos artistes italians contemporanis la decoració de les habitacions interiors, incloent l'obra d' Artemisia Gentileschi, Cecco Bravo, Pietro da Cortona, Jacopo da Empoli, Francesco Furini, Giovanni da San Giovanni, Domenico Passignano, Ottavio Vannini i Jacopo Vignali.
El 1962, el Crucifix del Santo Spirito es va exposar al museu i es van iniciar investigacions sobre la seva autenticitat. Les investigacions van confirmar l'atribució a Miquel Àngel el 2001 i van determinar que l'escultura va ser feta per a l'altar major de l'església del Santo Spirito di Firenze a Florència, potser ja el 1492, quan Miquel Àngel era adolescent.Crucifix 'confirmed' as a Michelangelo. BBC News, 18 July 2001. Retrieved on 18 May 2009 El crucifix ara penja a la sagristia octogonal de la Basílica de Santa Maria del Santo Spirito.
L'aspecte extern del palau és molt simple. Es distingeix només el portal, sobre el qual hi ha un bust de bronze, còpia del retrat de Miquel Àngel fet per Daniele da Volterra i conservat el Museu Bargello. El principal interès d'aquest museu és la bella col·lecció d'obres de l'il·lustre escultor reunida al llarg dels segles per la família Buonarroti, descendents del seu germà, ja que Miquel Àngel no va tenir fills. Als ambients nobiliaris estan els frescos del que exalten la vida i les obres de Miquel Àngel, algun d'ells obra de Artemisia Gentileschi.
Referències
Enllaços externs Museu casa Buonarroti
Categoria:Museus d'art de Florència Categoria:Cases museu