El Paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. És el període més llarg de la història humana, ja que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament i es divideix en tres fases: el Paleolític inferior, el Paleolític mitjà i el Paleolític superior, al qual s'afegeix un període terminal anomenat Epipaleolític (l'etapa següent a l'Epipaleolític i anterior al Neolític és el Mesolític).
El Paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats. Encara no han desenvolupat una plena capacitat constructora. L'home del Paleolític és nòmada, és a dir, s'estableix en un lloc i s'hi queda fins a esgotar-ne els recursos naturals.
El terme paleolític va ser creat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865, en oposició a neolític ('edat moderna de la pedra'). Totes dues constitueixen el que es denomina edat de pedra (l'elaboració d'instruments de pedra estableix la diferència amb l'edat dels metalls).
Plistocè Paleolític Paleolític inferior Paleolític mitjà Paleolític superiorHolocè Mesolític o epipaleolític Neolític
Cronologia El Paleolític al món
Aquesta cronologia és conservadora i es basa en les troballes de la francesa Hélène Roche en els jaciments etíops de Kada Gona (Afar, Etiòpia), les primeres eines tallades dels quals s'han datat per mitjà del potassi-argó en 2,6 milions d'anys d'antiguitat. La troballa de Dmanisi (Geòrgia) permet saber que els éssers humans van arribar al Pròxim Orient fa 1,8 milions d'anys. A l'Extrem Orient existeixen proves més o menys sòlides d'una ocupació molt primerenca, amb jaciments com Modjokerto (Java), o Logoluppo (Xina), entre d'altres, que superen els 1,8 milions d'anys. Per acabar, la Sima del Elefante, del jaciment arqueològic d'Atapuerca (Burgos) i la Cueva Victoria (Múrcia),Existeixen, no obstant això, certes evidències arqueològiques que podrien augmentar l'antiguitat de la presència humana a Europa fins a 1,8 milions d'anys, però no són tan segures com les facilitades aquí. permeten demostrar que l'ocupació humana d'Europa supera els 1,2 milions d'anys d'antiguitat, si bé la troballa més antiga correspon al crani de Ceprano (Itàlia), amb prop d'un milió d'anys.
Estil de vida L'economia del Paleolític es basa en la caça i larecol·lecció, activitats amb les quals els homes aconseguien aliments, llenya i materials per les seves eines, roba o cabanes. La caça era poc important al principi del Paleolític, període en què predomina la recol·lecció. A mesura que l'ésser humà progressa físicament i culturalment la caça va guanyant importància:
L'alimentació era diversa segons els diferents hàbitats on vivien els humans. Durant el Paleolític, els caçadors-recol·lectors s'alimentaven principalment de carn, peix, vegetals de fulla, fruits secs i insectes en proporcions variades. Tanmateix hi ha poques proves de la proporció relativa d'aliments animals i vegetals. Segons alguns antropòlegs i partidaris de la moderna dieta paleolítica, consumien quantitats significatives de carn i possiblement la major part del seu aliment l'obtenien caçant.Cordain L. Implications of Plio-Pleistocene Hominin Diets for Modern Humans. In: Early Hominin Diets: The Known, the Unknown, and the Unknowable. Ungar, P. (Ed.), Oxford University Press, Oxford, 2006, pp 363–83. Una hipòtesi contrària opina que els humans del Paleolític tenien les plantes com la base de la seva dieta en general, o que la caça i la recol·lecció contribuïen de forma equitativa a la seva dieta.Nature's Magic: Synergy in Evolution and the Fate of Humankind By Peter Corning Una hipòtesi sosté que es menjaven gran quantitats d'arrels tuberoses subterrànies abans de l'arribada de l'agricultura. Les proporcions relatives de plantes i animals en l'alimentació possiblement variaven entre les regions. Per exemple en regions tropicals africanes probablement la dieta estava basada en les plantes, mentre en regions més fredes com les del nord d'Europa la carn hi predominava.)
La roba de llit d'herba més antiga té almenys 200.000 anys, i es creu que les làmines d'herba més velles cremades sota la roba de llit s'han utilitzat per a una base aïllada lliure de brutícia i per allunyar els artròpodes.
De manera general, els pobles paleolítics experimentaven menys fam i malnutrició que els neolítics que els seguiren. Això va ser en part pel fet que el Paleolítics tenien accés a una varietat més àmplia de plantes i altres aliments i la seva dieta era més nutritiva. Moltes de les fams del Neolític i temps posteriors eren causades o amplificades per la dependència en un poc nombre de conreus. També és poc probable que els paleolítics estiguessin afectats per malalties com la diabetis mellitus tipus 2, malalties coronàries i de cerebrovasculars pel fet de menjar plantes crues i fer molt d'exercici.
Llegums de llavors grosses formaven part de la dieta del Paleolític com evidencien les restes trobades a la cova de Kebara a Israel. Recentment s'han trobat proves del processament i el consum de cereals silvestres, abans del Neolític fa 23.000 anys. Però no sembla que es mengessin en grans quantitats de manera diària. Recents proves arqueològiques indiquen la vinificació ja en el Paleolític, per fermentació de grans de raim silvestre fermentats en pells d'animals. Els paleolítics consumien les parts internes dels animals com fetges, ronyó i cervell. Potser tenien un coneixement significatiu de les plantes silvestres i practicaven ja una forma rudimentària d'horticultura.; p 61 En particular les bananes i els tubercles poden haver estat cultivats tan aviat com fa 25.000 anys al sud d'Àsia. Al final del Paleolític sembla que ja es practicava el pastoreig i la ramaderia. Per exemple amb els rens el 14.000 aC. Els humans també probablement consumien plantes i fongs al·lucinògenes durant el Paleolític.
miniatura|Grans animals com els cérvols eren font de proteïnes. Durant el Paleolític mitjà els neandertals i els Homo sapiens primitius, van començar a consumir musclos i altres mol·luscs marins (entre 110.000 i 164.000 anys enrere). La pesca pròpiament dita va succeir al darrer terç del Paleolític,African Bone Tools Dispute Key Idea About Human Evolution National Geographic News article. els peixos van passar a formar part de la dieta en el Paleolític mitjà.
Antropòlegs com Tim White suggereixen que el canibalisme era comú abans del darrer terç del Paleolític basant-se en les restes humanes trobades. El canibalisme seria conseqüència de l'escassedat d'aliments. Però hi podia haver raons religioses. Tanmateix hi pot haver societats paleolítiques que mai van practicar el canibalisme i les restes humanes que s'han trobat amb aparença de canibalisme ser el producte d'un ritual de neteja dels ossos post-mortem o la depredació per carnívors com lleons hienes i altres.
Els estris En essència, les tècniques de fabricació d'instruments no canvien massa al llarg del Paleolític, a pesar de la multitud de cultures que s'hi han arribat a diferenciar. Es va arribar, això sí, a un nivell de perfeccionament i de destresa sorprenents.
Apareixen els estris d'os com els punxons, les atzagaies o puntes de llança, els arpons per a pescar, propulsors, agulles de cosir, hams, bastons perforats (sovint anomenats bastons de comandament), etc. No obstant això, els estris d'os només són abundants a partir de l'aparició dels humans moderns, en el denominat paleolític superior.
Els estris de pedra també evolucionen; però sempre es fabriquen per mitjà de diverses tècniques de talla, sobretot la percussió, és a dir, el colpeig del nucli (d'una roca de fractura concoidal: quars, quarsita, sílex, obsidiana, etc.) amb un percussor de pedra dur o de banya de cèrvid -tou o elàstic- per donar forma a les eines lítiques, com ho faria un escultor. En el Paleolític superior s'arriba a tallar la pedra no només per percussió, sinó també per pressió, aconseguint així un control reforçat sobre el resultat. En qualsevol cas, obtenien talls esmolats, o bé resquills afilats anomenats ascles. En un principi es fabriquen eines de pedra molt simples, com els còdols tallats; després apareixen els bifaços o destrals de mà, que servien per a fer de tot: tallar, cavar, trencar, perforar… Més endavant, els útils s'especialitzen i apareixen les rascadores (per a adobar pells), els ganivets (per a escorxar animals), les puntes de llança de pedra, etc.
El Paleolític es divideix tradicionalment en tres fases (paleolític inferior, Paleolític mitjà i paleolític superior) encara que això depèn de la regió del món en la qual estiguem. Pel que fa a la talla de la pedra, podríem distingir les etapes següents: Al paleolític inferior arcaic hi predomina l'anomenada cultura dels còdols tallats, més coneguda amb els apel·latius anglosaxons: olduvaiana i cultura pebble. Els humans d'aquestes fases obtenien uns 10 cm de tall esmolat d'un quilogram de roca. L'acheulià, que és una cultura amb bifaços, i les seves cultures germanes sense bifaços d'Àsia (pre-soanià i soanià, a la Indoxina, i Padjitanià, al Japó, totes del Paleolític inferior), desenvolupen tècniques de talla bifacial que permeten obtenir fins a 40 cm d'un quilogram de roca, que aconsegueixen donant-hi entre 25 i 70 cops. Al mosterià, i en altres cultures mosteroides (del denominat Paleolític mitjà), l'home és capaç d'obtenir fins a dos metres de tall d'un quilogram de roca donant-hi més de 70 cops. Els humans moderns, al Paleolític Superior van arribar a tal perfecció que d'un quilogram de roca en treien més de 26 m de tall, tot i que havien de donar-hi més de 250 cops.
Quadre sinòptic de les cultures paleolítiques del món
Escala en milers d'anys
Grups humans miniatura|center|miniatura|center|miniatura|center|
El més probable és que al Paleolític no existeixi divisió del treball ni especialització, excepte en casos que requereixen habilitats especials (el xaman, l'artesà…). Cada membre del grup és capaç de fer qualsevol tipus de treball per sobreviure, al marge de les capacitats individuals, majors en uns individus que en d'altres. Ates que és possible una divisió del treball en funció de les edats. Això, sens dubte, afavoreix la productivitat, però no implica necessàriament una jerarquització social. El fet que els homes siguin més forts que els nens, les dones o els ancians no implica que estiguin privilegiats o hagin de ser els caps.
És segur que al Paleolític hi ha cultures patrilineals, matrilineals i multilineals. Però el lideratge no implica privilegis, ni que siguin vitalicis o hereditaris. La igualtat social és l'única opció possible en una economia en la qual no existeixen els excedents ni es pot acumular riquesa. Per la mateixa raó, és il·lògic el robatori, la guerra o la conquesta. Les dades arqueològiques semblen corroborar-ho. No hi ha senyals de conflictes bèl·lics. Tampoc no n'hi ha motius, ja que la densitat de població és mínima. S'estima que el màxim poblacional és de 10 milions d'éssers humans en tot el planeta. La integració en la naturalesa és possible només gràcies a la cohesió d'un grup igualitari en el qual tots treballen, no per propi benefici, o per obligació, sinó per voluntat i per convenciment.
Creences