El Paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC. amb diferències de cites considerables entre regions. El Paleolític mitjà va ser succeït per la subdivisió del Paleolític Superior que va començar fa entre 50.000 i 40.000 anys.
Les eines trobades són més complexes que les del Paleolític inferior, ja que parteixen d'un nòdul al qual se li dona forma i poden ser compostes, és a dir, combinades amb mànecs de fusta, per exemple. Es troben evidències d'enterrament dels morts.
La vegetació és sovint de tipus tundra amb pocs arbres (menys d'un 10% segons les anàlisis del pol·len). Comencen a trobar-se proves de conservació del menjar, fumant-lo i assecant la carn.
Del Paleolític mitjà és la mandíbula trobada a Banyoles (Girona) que correspon a un home de Neandertal clàssic. Així mateix, la mandíbula que els dos investigadors de la UB, en Joan Daura i na Montserrat Sanz, van recuperar de l'arxiu municipal de Sitges i que procedeix de la Cova del Gegant de Sitges. De la mateixa època és un húmer neandertalià i alguns queixals trobats al País Basc. Les primeres mostres d'art rupestre corresponen a la fi d'aquesta època.
Visió lineal Inicialment el Paleolític mitjà va ser definit per l'existència de lhomo neanderthalensis, espècie de la qual se suposava era a la línia evolutiva del gènere Homo cap al Homo sapiens. La realitat, però, ha resultat més complexa i, d'acord amb les dades actuals, H. neanderthalensis no va antecedir a H. sapiens,Serre et al. (2004). "No evidence of Neandertal mtDNA contribution to early modern humans". PLoS Biology 2 (3): 313–7. sinó que va ser una espècie d'origen europeu que durant 150 000 anys va tenir una existència paral·lela a lH.sapiens, originari de ÀfricaMaca-Meyer, N., González, A. M., Larruga, J. M., Flores, C. & Cabrera, V. M., (2001) "Linajes mayores del genoma mitocondrial trazan antiguas expansiones humanas". BMC Genetics 2: 13 i contemporani seu. S'ha trobat a la vall del riu Omo, a sud d'Etiòpia, un fòssil dHomo sapiens, Omo I,Shea, J. J., Fleagle, J. G., Brown, F. W., Assefa, Z., Feibel, C. & McDougall, I., 2002. Archaeological Reconnaissance of the Omo Kibish Formation, Ethiopia; Journal of Human Evolution 42: A33-A34. que data de fa 195 000 anys.McDougall, I., Brown, F. H. & Fleagle, J. G., 2005. Stratigraphic placement and age of modern humans from Kibish, Ethiopia. Nature 433: 733-736 A més, s'ha demostrat que a l'Àsia oriental lHomo erectus va sobreviure a una àrea extensa mentre les altres dues espècies es dispersaven pel planeta,Swisher C. (1996) "Homo erectus of Java: potential contemporaneity with Homo sapiens in Southeast Asia"; Science 274: 1870-74. La fossa i Línia de Wallace resultaren un límit gairebé infranquejable cap a Australàsia, sent superades inicialment per formes modernes dHomo erectus, de les quals va derivar una quarta espècie, Homo floresiensis descobert a l'illa de Flores,Morwood, M. J., et al. «Archaeology and age of a new hominin from Flores in eastern Indonesia.» Nature 431: 1087-1091. amb una adaptació especialitzada als boscos.
No hi va haver doncs un procés lineal evolutiu i la visió inicial del Paleolític mitjà va resultar ser bàsicament europea, verificable solament en aquelles àrees on Homo sapiens va reemplaçar H. neanderthalensis tardà, és a dir a Europa i a l'oest d'Àsia fins a l'Iran i Uzbekistan, però no en la resta de continent asiàtic i encara menys en les regions d'Àfrica on va sorgir H. sapiens.
Transició miniatura|Reconstrucció del crani d'un homo neanderthalensis de la cova de La Ferrassie, França. El canvi cultural característic del Paleolític mitjà va coincidir amb l'aparició i expansió d'una nova espècie, lhomo neanderthalensis, descendent de lHomo heidelbergensis. Aquest últim homini va dominar l'escenari europeu des de fa almenys 500.000 anys i fins fa uns 150.000. Els estris associats amb els fòssils de lH heidelbergensis consisteixen bàsicament en pedres de tallar i algunes eines com puntes i raspadors de fusta, os i astes, sent els iniciadors d'aquesta tècnica. El bifaç, també anomenat destral de mà, formava part del seu equipament tecnològic: de grans dimensions, està tallat per ambdues cares i la seva utilitat era molt diversa, servint tant per adobar pells com per treballar la fusta. Sembla que s'organitzarien en petits grups amb una certa cohesió social, ja que es coneixen mandíbules totalment desdentades, el que indicaria que l'individu, després de perdre la seva dentadura, va seguir vivint i menjant gràcies a l'ajuda dels seus congèneres. No hi ha dubtes sobre les seves capacitats cinegètiques, ja que s'han trobat llances de fusta de 400.000 anys d'antiguitat a Schöningen associades a aquesta espècie i a diversos mamífers caçats. També s'ha detectat una conducta diferencial a l'hora de tractar els cadàvers, com ho prova el jaciment de la Sima dels ossos, interpretat com un acte funerari conscient i ritualitzat realitzat fa uns 300.000 anys.
A l'Àfrica s'evidencia un canvi en el treball de les eines datades fa uns 600.000 anys: són menys gruixudes, més simètriques i més ben polides, pel que fa a les anteriors de característiques acheulianes. Aquests canvis coincidirien amb la datació de fa 630.000 anys estimada per a l'espècimen fòssil trobat a Bodo.Asfaw, Berhane (2005). "A new hominid parietal from Bodo, middle Awash Valley, Ethiopia". American Journal of Physical Anthropology 61 (3): 367-371 Actualment es discuteix si aquest individu africà pertanyeria a lH. heidelbergensis o si seria diferentManzi, G. (2004)."Human Evolution at the Matuyama-Brunhes Boundary". Evolutionary Anthropology Issues, News and Reviews 13: 11-24. i es tractaria d'un Homo rhodesiensis,Woodward, Arthur Smith (1921). "A New Cave Man from Rhodesia, South Africa"; Nature 108: 371-372. mena de la qual s'han trobat altres restes en una dotzena de llocs d'Àfrica, cobrint el període entre els 630.000 i 160.000 anys.
Nutrició Tot i que la recol·lecció i la caça constituïemn la major part del subministrament d'aliments durant el Paleolític Mitjà, la gent va començar a complementar la seva dieta amb marisc i va començar a fumar i assecar la carn per conservar-la i emmagatzemar-la. Per exemple, els habitants de l'Edat de Pedra Mitjana de la regió que ara ocupa la República Democràtica del Congo caçaven grans peix gats d'1,8 m de llarg amb punts de pesca especialitzats amb espines ja a partir de fa 90.000 anys,"Human Evolution," Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2007 Contributed by Richard B. Potts. i els neandertals i els Homo sapiens del Paleolític Mitjà a l'Àfrica van començar a pescar marisc per menjar, tal com ho revela la cocció de marisc en jaciments neandertals a Itàlia fa uns 110.000 anys i en jaciments d'Homo sapiens del Paleolític Mitjà a Pinnacle Point, a l'Àfrica.
Antropòlegs com Tim D. White suggereixen que el canibalisme era comú a les societats humanes anteriors al començament del Paleolític Superior, basant-se en la gran quantitat d'ossos humans destrossats trobats en jaciments neandertals i altres del Paleolític Mitjà. El canibalisme al Paleolític Mitjà pot haver-se produït a causa de l'escassetat d'aliments.
Tanmateix, també és possible que el canibalisme del Paleolític Mitjà es produís per motius religiosos, cosa que coincidiria amb el desenvolupament de pràctiques religioses que es creu que van tenir lloc durant el Paleolític Superior. No obstant això, continua sent possible que les societats del Paleolític Mitjà mai practiquessin el canibalisme i que el dany als ossos humans recuperats fos el resultat de l'excarnació o de la depredació per part de carnívors com ara maquerodontins, lleons i hienes.
Tecnologia miniatura|264x264px|Aquest és un dibuix d'una rèplica d'una destral manual acheuliana trobada durant el període paleolític inferior. L'eina d'aquest dibuix està feta d'obsidiana negra i està treballada per les dues cares. Al voltant de 200.000 BP, la fabricació d'eines de pedra del Paleolític Mitjà va generar una tècnica de fabricació d'eines coneguda com a tècnica Levallois o tècnica del nucli preparat, que era més elaborada que les tècniques acheuleanes anteriors. Wallace i Shea van dividir els artefactes del nucli en dos tipus diferents: nuclis formals i nuclis expedients. Els nuclis formals estan dissenyats per extreure la màxima quantitat de la matèria primera, mentre que els nuclis expedients es basen més en la necessitat funcional. Aquest mètode va augmentar l'eficiència permetent la creació d'escates més controlades i consistents."Human Evolution," Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2007. Microsoft Corporation. Contributed by Richard B. Potts. Archived 2009-11-01. Aquest mètode va permetre als humans del Paleolític Mitjà crear llances amb punta de pedra, que van ser les primeres eines compostes, mitjançant el clavat d'escates de pedra afilades i punxegudes en mànecs de fusta. Els grups paleolítics com els neandertals, que posseïen un nivell de tecnologia del Paleolític Mitjà, semblen haver caçat animals de gran caça tan bé com els humans moderns del Paleolític Superior i els neandertals en particular també poden haver caçat amb armes de projectil.
No obstant això, l'ús d'armes projectils per part dels neandertals en la caça era molt rarament (o potser mai) i els neandertals caçaven animals grans principalment emboscant- los i atacant-los amb armes cos a cos com ara llances enganxades en lloc d'atacar-los des de la distància amb armes projectils. Una controvèrsia contínua sobre la naturalesa de les eines del Paleolític Mitjà és si hi havia una sèrie de formes d'eines funcionalment específiques i preconcebudes o si hi havia un simple continu de morfologia d'eines que reflecteix el grau de manteniment del tall, com ha suggerit Harold L. Dibble.
L'ús del foc es va generalitzar per primera vegada a la prehistòria humana durant el Paleolític Mitjà, i els humans van començar a cuinar els seus aliments fa aproximadament 250.000 anys. Alguns científics han plantejat la hipòtesi que els homínids van començar a cuinar aliments per descongelar carn congelada, cosa que els ajudaria a garantir la seva supervivència a les regions fredes. Robert K. Wayne, un biòleg molecular, ha afirmat de manera controvertida, basant-se en una comparació de l'ADN caní, que els gossos podrien haver estat domesticats per primera vegada durant el Paleolític Mitjà al voltant o fins i tot abans de l'any 100.000 aC.
Referències
Bibliografia