Estipax (Stipax) fou un escultor grec nadiu de Xipre. Va estar actiu a Atenes durant el segle V aC i fou contemporani de Pèricles i Fídies. El nom de l'escultor ha estat objecte de debat filològic a causa de les variacions en els manuscrits de Plini. Tot i que la lectura més acceptada avui dia és Styppax (Estipax), algunes edicions antigues llegien el nom com a Stipax o fins i tot Strabax.
La informació sobre la vida d'Estipax prové exclusivament de fonts literàries antigues, principalment de Plini el Vell. Se sap que va treballar a Atenes durant l'època de màxima esplendor artística de la ciutat (el segle de Pèricles). La seva única obra coneguda fou una estàtua de bronze coneguda com l'Esplacnoptes (del grec Splanchnoptes, "el que rosteix les entranyes"). Segons Plini, l'estàtua representava un esclau (un vernus) de Pèricles rostint vísceres i bufant el foc amb la boca plena per avivar les flames. Aquesta obra era molt apreciada a l'antiguitat per la destresa tècnica de l'artista a l'hora de representar l'aire dins les galtes inflades de la figura.
Hi ha informació sobre la gènesi de l'escultura. Segons relata Plutarc a la seva Vida de Pèricles, durant la construcció dels Propileus de l'Acròpolis d'Atenes, un dels millors obrers va relliscar i va caure des de dalt, patint ferides greus que feien tèmer per la seva vida. La deessa Atena es va aparèixer en somnis a Pèricles i li va receptar un tractament a base d'una planta (la Parthenium o matricària) que va curar l'obrer. En commemoració d'aquest fet, Pèricles va fer erigir una estàtua d'Atena Higia (la Salut) a l'Acròpolis. L'estàtua de l'esclau realitzada per Estipax (l'Esplacnoptes) es trobava molt a prop d'aquesta imatge de la deessa i, segons la tradició, representava l'obrer ferit o l'esclau encarregat de realitzar el sacrifici d'agraïment a l'altar.
Referències
Categoria:Escultors de l'antiga Grècia Categoria:Escultors asiàtics Categoria:Artistes xipriotes