Luci Aureli Aviani Símmac àlias Fosfori (en llatí: Lucius Aurelius Avianius Symmachus signo Phosporius) va ser un magistrat romà, actiu durant els regnats dels emperadors Constant I (r. 337–350), Constanci II (r. 337–361), Julià (r. 361–363), Valentinià I (r. 364–375), Valent (r. 364–378), Gracià (r. 375–383) i Valentinià II (r. 375–392). Ammià Marcel·lí el descriu com un erudit ple de virtuts. Va exercir diversos càrrecs civils (prefecte, vicari) i religiosos (pontífex, quindecemvir) i va ser ambaixador en nom del Senat a la cort imperial. Possiblement va ser nomenat cònsol l'any 377 però va morir abans d'assumir el càrrec.
Biografia Membre de la família aristocràtica dels Symmachi, era fill d'Aureli Valeri Tul·lià Símmac, cònsol l'any 330. Es va casar amb una filla d'Acindí (Acyndinus) amb la qual va tenir una filla i quatre fills, entre els quals hi havia Celsí Ticià i Quint Aureli Símmac, cònsol el 391.Martindale 1971, p. 869. Va ser un senador pagà i membre de diversos col·legis sacerdotals,Mazzarino 1980, p. 412. inclosos els pontífexs de Vesta i els quindecemvirs dels fets sagrats (del 351 al 375).Rüpke 2005, p. 512–529. Tenia una residència a Roma, una vil·la a Formiae i una finca a Praeneste. El seu fill Símmac el va lloar per la seva habilitat com a orador i poeta, i el sofista Libani, escrivint una carta al seu fill, esmenta favorablement la seva habilitat com a crític literari.Martindale 1971, p. 865. Va escriure l'epístola 12 de la correspondència del seu fill i va rebre d'ell 11.3-12; A la seva carta, escrita després de retirar-se, cita versos que havia compost sobre senadors destacats de la generació anterior.Martindale 1971, p. 864-865.
Cap al gener del 350, va ocupar el càrrec de prefecte de l'annona, i més tard, en aquella dècada, va ser vicari de Roma. El 361, va anar a Antioquia, on probablement es va trobar amb Libani, per reunir-se amb Constanci II, possiblement el senat volia reafirmar la seva lleialtat a l'emperador regnant després de rebre una carta de Julià, cosí de Constanci i Cèsar, que havia estat proclamat emperador recentment per les seves tropes. De tornada, Símmac i el seu col·lega Valeri Màxim van viatjar per Naissus, on es van reunir amb Julià i van ser honorats.Sogno 2006, p. 3–4. Símmac gaudia de la simpatia del nou emperador Julià, i havent estat emissari del senat als emperadors en diverses ocasions, es va convertir en príncep del senat.
De l'abril del 364 al març del 365, va ocupar el càrrec de prefecte urbà de Roma sota Valentinià I. Ammià Marcel·lí al·ludeix a la manca de disturbis i a l'abundància de subministraments d'aliments durant el seu mandat. Una carta del seu fill, escrita en aquell moment, esmenta la seva afirmació de tenir jurisdicció palatina a Brutium. Símmac devia haver començat la restauració de l'antic pont d'Agripa sobre el Tíber (en lloc del modern Ponte Sisto), que va ser anomenat pont Valentinià, durant la seva prefectura. Quan es va completar, va tenir l'honor de tenir una inscripció dedicada a ell (inscripció 2); al lloc del pont, dins del Tíber, es van trobar dues altres inscripcions que probablement formaven part del parapet de l'estructura. Probablement es va completar el 373, ja que una altra inscripció trobada a prop esmenta els anys decenaris de l'emperador.
La seva casa, situada a la riba dreta del Tíber al Trastevere, va ser incendiada per la multitud romana revoltada l'any 367.Richardson 1992, p. 135. Segons una història explicada per Ammià Marcel·lí, la revolta es va originar a partir d'un rumor, difós per un membre del poble, segons el qual ell, durant la seva prefectura, havia dit que preferia utilitzar el seu vi per destruir els gresols de calç en lloc de vendre'l al preu esperat; oblidant la prosperitat aconseguida durant l'època de Símmac, la multitud va cremar la seva casa.Testa 2004, p. 327–333. Símmac va abandonar la ciutat després d'aquesta ofensa causada per "l'enveja", que va intentar sanar escrivint una obra literària. Al cap d'un temps, però, la multitud va canviar d'opinió i va començar a donar-li suport de nou, exigint càstigs per als infractors.Mazzarino 1980, p. 411. Va tornar a Roma a petició del senat, a qui va agrair l'1 de gener de 376; els senadors, tot i ser cristians, el van nomenar prefecte del pretori i cònsol per a l'any 377 davant l'emperador Gracià.Wace 1999. Aviani va morir el 376, com a cònsol electe.Sogno 2006, p. 77. L'any següent, la seva memòria va ser honorada amb una estàtua daurada, erigida per decret imperial després d'una petició del Senat, el 29 d'abril.
Referències
Bibliografia Martindale, J. R.; A. H. M. Jones (1971). «Aurelius Valerius Tullianus Symmachus 6». The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. I AD 260-395. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press Mazzarino, Santo (1980). Antico, tardoantico ed èra costantiniana. Bari: Edizioni Dedalo. Richardson, Lawrence (1992). A New Topographical Dictionary of Ancient Rome. Baltimore, Marilândia: Johns Hopkins University Press. Rüpke, Jörg (2005). Fasti Sacerdotum. Estugarda: Franz Steiner Verlag. Sogno, Cristiana (2006). Q. Aurelius Symmachus: A Political Biography. Ann Arbor: University of Michigan Press. Testa, Rita Lizzi (2004). Senatori, popolo, papi: il governo di Roma al tempo dei Valentiniani. Bari: EDIPUGLIA. Wace, Henry (1999). «Symmachus (3) Q. Aurelius». Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century A.D., with an Account of the Principal Sects and Heresies. Peabody, Massachusetts, EUA: Hendrickson Publishers, Inc. ISBN 1-56563-460-8
Categoria:Prefectes de la ciutat Categoria:Morts a Roma Categoria:Morts el 376 Categoria:Romans del segle IV Categoria:Polítics de Roma