Liechtenstein, oficialment el Principat de Liechtenstein (),Duden Aussprachewörterbuch, s.v. "Liechtenstein[er]". és un país doblement aïllat ubicats als Alps, a l'Europa Central. És un microestat situat entre Àustria a l'est i al nord-est i Suïssa al nord-oest, a l'oest i al sud.
Format el 1719, Liechtenstein va esdevenir totalment independent després de la dissolució de la Confederació Germànica el 1866. Liechtenstein és una monarquia encapçalada pel príncep de Liechtenstein. Hans Adam II de Liechtenstein ha regnat sobre Liechtenstein des de 1989. Liechtenstein és el quart país més petit d'Europa, amb una superfície de poc més de 160 kilòmetres quadrats i una població de 41.389 habitants el 2025. És el país més petit del món que limita amb dos països. La llengua oficial és l'alemany.
Liechtenstein es divideix en 11 municipis. La seva capital és Vaduz, i el seu municipi més gran és Schaan. És membre de l'Organització de les Nacions Unides, de l'Associació Europea de Lliure Comerç i del Consell d'Europa. No és un estat membre de la Unió Europea, però participa tant en l'Espai Schengen com en l'Espai Econòmic Europeu. Manté una unió duanera i una unió monetària amb Suïssa, fent servir el franc suís com a moneda oficial. És un dels pocs països sense deute. Un referèndum constitucional el 2003 va concedir al monarca més poders, inclosa la capacitat de destituir el govern, nomenar jutges i exercir el dret de vet a les lleis aprovades pel seu parlament, el Landtag. Això es va reafirmar el 2012. Per tant, el monarca no és una mera figura simbòlica.
Liechtenstein té un important sector financer, centrat a Vaduz. Va ser conegut en el passat com un paradís fiscal per a multimilionaris, culminant en un escàndol fiscal el 2008, però des d'aleshores el principat ha fet esforços significatius per netejar aquesta reputació. Com a país alpí, Liechtenstein és muntanyós, fet que el converteix en una destinació d'esports d'hivern.
Les seves relacions internacionals són coordinades amb Suïssa (estat en què té delegada la seva defensa militar).
Història
El territori actual que comprèn Liechtenstein va ser part de la província de Rètia de l'antic imperi Romà. Durant segles, aquest territori, geogràficament allunyat dels interessos estratègics europeus, va contribuir poc a la història europea. Abans del govern de la dinastia actual, la regió era un recinte feudal d'una de les primeres línies de la dinastia dels Habsburg. La dinastia de Liechtenstein, que governa actualment té l'origen a la llunyana Silèsia.
La dinastia de Liechtenstein, que dona nom al Principat, era de les famílies nobles més poderoses d'Alemanya al final de l'edat mitjana. Malgrat això, i encara que posseïssin grans terrenys a Alemanya, aquests costosos territoris estaven donats en un règim feudal sota el domini de senyors feudals, principalment de la dinastia dels Habsburg. Per tant, sense tenir cap territori directament sota el mandat Imperial, la dinastia Liechtenstein no complia el requisit imprescindible per poder formar part del Reichstag.
El 1699 el príncep Johann Adam de Liechtenstein va comprar el domini de Schellenberg i el 1712 el comtat de Vaduz. En adquirir aquests dos comtats pretenia, d'aquesta manera, un lloc al govern del Sacre Imperi Romanogermànic. El 23 de gener de 1719 l'emperador Carles VI va decretar que els comtats de Vaduz i Schellenberg s'unissin per formar un principat amb el nom de Liechtenstein en honor del seu servent Anton Florian de Liechtenstein. És en aquest moment quan Liechtenstein es converteix en un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic. Irònicament, encara que, com a prova de la importància política que tenien aquestes compres de territoris, els Prínceps de Liechtenstein no van trepitjar els seus dominis del Principat fins diverses dècades més tard.
El 1806, el Sacre Imperi Romanogermànic va ser envaït per França. Aquest fet va portar grans conseqüències per a Liechtenstein. Les maquinàries legals i polítiques de l'Imperi es van ensorrar quan l'emperador va abdicar i el mateix Imperi es va dissoldre. El resultat de la dissolució va ser que Liechtenstein ja no tenia obligacions per a cap senyor feudal més enllà de les seves fronteres i el 1806 Napoleó va incorporar Liechtenstein dins la Confederació del Rin i el va reconèixer com estat sobirà, deixant des d'aleshores de ser un estat vassall d'Àustria. Això li va permetre estar present al Congrés de Viena. El 1825 Liechtenstein va entrar a formar part de la Confederació Germànica. Algunes publicacions modernes atribueixen, incorrectament, la sobirania de Liechtenstein a aquests successos. En realitat, el seu príncep es va convertir en l'únic senyor sobirà del Principat.
Fins al final de la Primera Guerra Mundial Liechtenstein estava fortament lligat amb Àustria, però la devastació econòmica causada per aquest conflicte va forçar el país a concloure una unió monetària i duanera amb Suïssa. Quan el 1936 l'Alemanya Nazi es va annexionar Àustria, el principat es va veure envoltat de territoris alemanys. No obstant això, es va recolzar en Suïssa per mantenir la seva neutralitat, encara que, durant el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial, quan Hitler assolava Europa amb les seves conquestes va témer per la seva pròpia estabilitat. Per evitar una invasió va col·laborar amb l'Eix, sobretot a l'hora d'ingressar capital de dubtosa procedència als seus bancs.
El 1993 va arribar al poder el primer ministre més jove de la història de Liechtenstein, Mario Frick (28 anys), i el 2000 el país es va unir a l'Espai Econòmic Europeu (EEE), la qual cosa va obligar a redefinir certs punts de la unió duanera amb Suïssa, que no pertany a aquesta associació.
El 2026 el país va patir un ciberatac de dades de persones beneficiàries de productes financers.
El 15 d'agost de 2026 la Casa de Liechtenstein va aprovar la derogació de la primogenitura masculina per adoptar un sistema de primogenitura absoluta.
Govern i política
miniatura|esquerra|Castell de Vaduz, residència oficial del Príncep de Liechtenstein Liechtenstein és una monarquia constitucional, encapçalada pel príncep o Fürst, actualment Hans Adam II de Liechtenstein, que va succeir al seu pare després de la mort d'aquest el 1989. La sobirania de l'Estat és compartida entre el príncep i els ciutadans, els quals escullen la formació del parlament. El parlament de Liechtenstein, el Landtag, està compost de 25 representants escollits pel poble. Una Cambra de Representants de cinc integrants és la responsable dels assumptes polítics diaris.
En un referèndum portat a terme l'1 de juliol de 1984, els homes votants van permetre a les dones el dret de votar a les eleccions nacionals (encara que no a les locals), donant suport al príncep Hans Adam, a favor d'aquest canvi de la legislació. Contràriament a altres monarquies constitucionals, la constitució de Liechtenstein assigna importants poders al príncep, el que ha produït que algun d'aquests poders causi certa controvèrsia en els últims anys. Entre aquests poders, el príncep pot vetar les lleis aprovades per la dieta.
No obstant això, en un referèndum popular dut a terme el març de 2003 va reforçar la posició constitucional de la dinastia regnant de Liechtenstein. Abans d'aquest referèndum, el príncep Hans Adam havia anunciat que ell i la seva família abandonarien Liechtenstein per anar a viure a Viena, a Àustria, deixant la possibilitat que Liechtenstein es convertís en una república si els poders de la seva dinastia no eren ratificats. El referèndum confirmaria la popularitat amb la qual comptaria la dinastia de Liechtenstein i la confiança que la majoria del poble de Liechtenstein diposita en el príncep Hans Adam com a líder.
Geografia miniatura|esquerra|Mapa del Principat de Liechtenstein Liechtenstein és a l'Europa Central, a la vall del Rin als Alps. Té una superfície de tan sols 160,477 km²,Statistisches Jahrbuch Liechtensteins 2016: Geografie, Raumnutzung. Amt für Statistik (AS), Fürstentum Liechtenstein, S. 35-37, abgerufen am 1. abril 2016 (PDF; 4'169 kB). cosa que el converteix en el quart estat més petit d'Europa i el sisè més petit de la terra. Les seves fronteres tenen una distància de 77,9 quilòmetres segons els darrers estudis fets el 2006,"Tiny Liechtenstein gets a little bigger" , 29 desembre 2006. cosa que les fan 1,9 km més llargues del que es pensava fins al moment."Liechtenstein redraws Europe map" . BBC News. 28 desembre 2006. 41,2 d'aquests quilòmetres són amb Suïssa, mentre 36,7 són amb Àustria.
El terreny és muntanyós en gairebé tota la seva extensió a causa dels Alps, amb la vall del Rin al seu terç oest. La part oriental del país es troba a una major altitud, i el seu punt més alt és el Grauspitz, de 2.599 metres, mentre el punt més baix es troba a Ruggell Riet, amb una cota de 430 metres.
Liechtenstein no té costa i, juntament amb l'Uzbekistan, és un dels dos únics països del món que no només no tenen sortida al mar, sinó que tampoc en té cap dels països amb els quals té frontera.
Com a recursos naturals, disposa d'una terra arable i per la seva forma muntanyosa i quantitat fluvial té potencial hidroelèctric. A causa de les seves condicions geogràfiques, a l'hivern s'hi poden practicar esports d'hivern.
El principat de Liechtenstein es divideix en 11 municipis anomenats Gemeinden (singular Gemeinde). La major part consisteix en una sola ciutat. Cinc dels Gemeinden s'inclouen dins del districte electoral Unterland (terres baixes), la resta són a l'Oberland (terres altes). La ciutat més habitada és Schaan.
Clima Tot i la seva localització alpina, els vents predominants del sud suavitzen el clima de Liechtenstein. El seu clima és continental, amb hiverns ennuvolats i freds, amb pluges i nevades freqüents. Els estius són freds tendint lleugerament a càlids, ennuvolats i humits.
El clima del país és relativament suau malgrat la seva ubicació entre muntanyes. Està fortament influït per l'acció del foehn (vent càlid i sec de tardor), de manera que el període de vegetació s'allarga a la primavera i la tardor i les temperatures properes als 15 °C, a causa del fort foehn, no són infreqüents ni tan sols a l'hivern. Les serralades de Suïssa i Vorarlberg protegeixen el país del fred polar i l'aire atlàntic, creant una capa protectora típica de l'interior alpí. El principat té horts amb prats frondosos i una llarga tradició vitivinícola. La petita superfície terrestre de Liechtenstein difícilment té un paper en les diferències climàtiques, però la divisió vertical en diferents altituds és de gran importància, de manera que es produeixen diferències climàtiques importants.
A l'hivern la temperatura poques vegades baixa de menys de 15 °C, mentre a l'estiu les temperatures mitjanes oscil·len entre els 20 i els 28 °C. La precipitació mitjana anual és d'entre 900 i 1.200 mil·límetres, però a la regió alpina sovint arriba fins als 1.900 mil·límetres. La insolació mitjana és d'unes 1.600 hores a l'any.
Subdivisió administrativa
Liechtenstein, s'organitza administrativament en 11 comunes. Aquestes són: Balzers Eschen Gamprin Mauren Planken Ruggell Schaan Schellenberg Triesen Triesenberg Vaduz (Capital i municipi)
Economia
miniatura|Vista cap al sud del centre urbà de Vaduz miniatura|Moneda de plata: 5 corones de Liechtenstein de 1904; l'anvers presenta el retrat de Joan II El 2019 el príncep de Liechtenstein era el setè monarca més ric del món, amb una riquesa estimada en 3,5 milers de milions de dòlars.
Tot i els seus recursos naturals limitats, Liechtenstein és un dels pocs països del món amb més empreses registrades que ciutadans; ha desenvolupat una economia pròspera de lliure empresa i altament industrialitzada, així com un sector de serveis financers i un nivell de vida que es compara favorablement amb el de les zones urbanes dels seus veïns europeus molt més grans.