Abu-Jàfar Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Hud () ( - 5 de febrer de 1146), més conegut pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (, ‘Espasa de la Dinastia’), llatinitzat com Zafadola, va ser l'últim governant de la dinastia húdida. Va governar les restes de la Taifa de Saragossa, reduït al castell de Rueda de Jalón. Era fill d'Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla.
Després que la ciutat de Saragossa fos conquerida pels almoràvits el 1110, Abd-al-Màlik i Sayf-ad-Dawla van fugir a Rueda per resistir els invasors. Allà van rebre l'ajuda d'Alfons el Bataller, rei del Aragó. El seu estat es va reduir a les poblacions de Rueda i Borja i el seu entorn. El 1130 va morir Abd-al-Màlik. L'any 1131 Sayf-ad-Dawla va enviar missatgers a la cort del rei Alfons VII de Lleó per proposar el seu homenatge a Alfons. Aquest últim va enviar a Rueda una ambaixada encapçalada pel comte Rodrigo Martínez i el conseller del rei Gutierre Fernández de Castro per fer les gestions definitives. Sayf-ad-Dawla i els seus fills van anar a la cort d'Alfons, li van lliurar Rueda i es van convertir en els seus vassalls. Alfons, al seu torn, va donar a Sayf-ad-Dawla terres al Regne de Toledo i la tasca de defensar un sector de la frontera sud dels almoràvits.
Sayf-ad-Dawla va participar en batalles contra els almoràvits a Jaén, Granada i Múrcia, i també va lluitar contra Alfons el Bataller. El 1135 va assistir a la coronació imperial d'Alfons VII a Lleó. Estava defensant la frontera sud el 1146, quan Alfons VII va enviar alguns dels seus principals cavallers: Manrique de Lara, Ponç II de Cabrera i Ermengol VI d'Urgell per assistir-lo. En una disputa amb els cristians, Sayf-ad-Dawla va ser assassinat durant la batalla d'al-Lujj, prop de Chinchilla de Montearagón.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Banu Hud Categoria:Emirs Categoria:Governants andalusins Categoria:Nascuts al segle XI