Blas María Colomer Guijarro, però conegut com a Blas María Colomer (València, 3 de febrer de 1839Segons altres fonts, 4 de febrer del 1840 - París, 27 de juny de 1917) va ser un pianista, compositor i pedagog musical valencià que s'establí a París.

Trajectòria Nascut en el si d'una família benestant, de la qual era el petit de sis germans, s'inicià musicalment amb només quatre anys amb els pedagogs musicals Pascual Pérez Gascón, organista de la Catedral metropolitana, i Just Fuster, professor de música i piano a les Escoles Pies de la ciutat. Durant aquests anys va aprendre a tocar l'òrgan. La vinculació amb l'Església li facilità el contacte amb la pràctica del cant pla, la polifonia de faristol i les composicions orquestrals. El 1856 es traslladà a França, i ingressà al Conservatori de Música de París. La proximitat al conservatori i a la Biblioteca Reial, i als espais de tertúlia li van permetre participar de l'ambient cultural i intel·lectual de la ciutat. Al cap de pocs mesos d'arribar a la capital francesa, ja va tocar en un concert amb gran èxit al jardí d'hivern de París. En 1858 obté el segon premi en un concurs de piano, i el 1860, amb el 6è Concert d'Herz, obtindrà el Primer Premi de piano, convertint-se en el primer pianista valencià i espanyol que obté aquest reconeixement acadèmic de caràcter internacional. La seva interpretació és recollida amb elogis per la premsa musical francesa. A Espanya, la premsa també es fa ressò del seu èxit. Aquell mateix any, es trasllada a Madrid i és rebut per la reina Isabel II en una vetllada privada a la Cambra Reial, a la qual van assistir distingides personalitats, entre les quals la duquessa d'Alba. A la capital espanyola va interpretar el Concert d'Herz i la Marxa Triomfal Marroc dedicada a la Reina. El concert privat, que va ser un èxit, i va significar la seva promoció dins del món artístic musical de la capital espanyola. El 1861 es fa present en el panorama musical com a pianista solista o pianista acompanyant i també participa en concerts que ofereixen programes de gèneres variats amb sarsueles i obres més clássiques. Aviat, però, retorna als estudis al Conservatori de París, i es matricula a la classe de François Bazin per estudiar Harmonie et Accompagnement, on coincideix amb Joaquín Espín y Pérez Colbran. Finalitzada la seva formació acadèmica, en la qual va establir sòlides relacions que mantindrà al llarg de la seva vida, va continuar amb les reunions i vetllades musicals amb els seus companys d'estudis francesos i amb artistes i músics de la colònia espanyola. Posteriorment, comença a compondre i publicar obres pianístiques de caràcter variat. Després de la concessió del permís de residència a 1865, el 1868 li fou atorgada la nacionalitat francesa. Durant aquests anys, la seva activitat professional es dirigeix a la composició d'obres per a piano amb arrels espanyoles, boleros i seguidilles, ressenyades pels principals crítics musicals de les revistes especialitzades més importants de la capital francesa, entre els quals gaudí de gran reputació com a compositor, pianista i professor.

Va estar vinculat a les principals societats musicals i institucions d'ensenyament de la capital francesa, com la Société de Compositeurs de Musique, l'Association Départamentale, la Société Nationale de Musique, l'Association Artistique des Concerts Populaires, la Société des Concerts du Conservatoire de Paris o la Société Académique des Enfants d'Apollon. Va rebre nombrosos premis, condecoracions i distincions com a reconeixement al seu treball com a compositor, pianista i pedagog, el que li donà prestigi i li facilità l'accés a les principals sales de la capital francesa com el Palais d'hiver, el Théâtre-d'Application, Trocadero, el Cirque d'Eté, la Sala Pleyel, el Grand Palais Société Nationale des Beaux Arts, el Château d'Eau, els Concerts Lamoureux i la Salle du Conservatoire, que van començar a incloure en el seu repertori de concerts les seves obres, que compartien cartellera amb altres de Johann Sebastian Bach, Georg Friedrich Händel, Fernand de la Tombelle o Cécile Chaminade.

Com a compositor, quedà finalista en el concurs d'òpera organitzat pel govern de Napoleó III. També compongué una òpera, La copa del rei de Thule, algunes operetes, dos concerts per a piano i orquestra i altres obres. Per a ús dels seus alumnes va compondre moltes obres de piano per a estudiants.

Reconeixements Nomenat pel Govern Espanyol "Cavaller de l'Ordre de Carlos III", pels seus mèrits com a professor i compositor de música (1869) Primer guardó de la Société des Grands Concerts, per l'Ouverture Theodoric (1882) Prix Rossini de la Académie de Beaux-Arts (1889) Nomenat "Chevalier de la Légion d'honneur", pels seus mèrits com a compositor de música (1895) Nomenat "Officier du Nissam Iftikhar" (19886)

Obres (Signà moltes de les seves obres com B.M.Colomer) Airs de Ballet Alborada: aubada espagnole, per a orquestra Aubade: souvenir d'Espagne no. 1 París: Enoch Frères et Costallat, 1887 Chants Assyriens: pour hautbois, violon, ou flûte avec acct. de piano París: Wast, 1897 Bourrée, per a conjunt de vent La copa del rei de Thule, òpera Danza: souvenir d'Espagne no. 2 París: Enoch Frères et Costallat, 1887 Deux Idylles. No. 1. Chant du Gondolier. No. 2. Berger et Bergère, per a orquestra. Londres, 1880 Études de solfège en clé de sol: intonations et rythmes, per a veu. París: Heugel, 1899 Fantaisie - Legende, per a oboé i piano. Obra seleccionada al Conservatori de París per al concurs del 1899 de solistes d'oboè Marcha (gravada en disc el 2006 Marruecos, marcha triunfal, op. 1 París: E.Saint-Hilaire, ca 1860 Menuet, minuet per a conjunt de vent Les noces de Fingal (1889), lletra de Judith Gauthier. Premi Rossini del 1889 Pas de la Clochette. Air de Ballet París: Enoch Frères et Costallat, 1887 Polonesa 1er. concerto symphonique, op. 22, per a piano i orquestra, París: Durand Schoenewerk & Cie., 1879 Les sept paroles du Christ: oratorio pour soli, choeurs, orchestre et orgue París: Hérelle, 193? Simfonia en Fa Sonate dramatique pour piano et violoncelle (1883) Theodoric, obertura simfònica

Per a piano Ballabile pour piano Paria, 1884 Do, Ré, Mi, Fa, Sol, duet de piano Don Pasquale: souvenirs París: Léon Grus, ca 1866 En fredonnant París: Senart, 1913 Esquisses mélodiques 1: Pleurs, ballade, París: Heuget et cie, ca 1867 Esquisses mélodiques 2: Sourires, scherzo, París: Heuget et cie, ca 1867 Galop des postillons, París: Heuget et cie, ca 1866 La gitanella: caprice caractéristique París, 1884 Idylles et caprices: fantaisies, per a piano a quatre mans París: Léon Grus, ca 1871 (Londres, 1876, 1880) Jupiter-polka, París: Heuget et cie, ca 1866 Une larme, París: Léon Grus, ca 1869 Les Lignes supplémentaires Menuet Renaissance Paria, 1883 Napolitaine. Tarentelle París, 1883 Orientale París: Senart, 1913 Papilons D'Or. Caprice Ballet La peregrina: grande valse de salon París: E. et A. Girod, ca 1869 Le Petit Ensemble pour les Commençants, duet de piano Petite valse pour piano a quatre mains. Op. 34 Paria, 1884 Primera mazurka de salón, Madrid: Casimiro Martín, 1861 Le Réveil des Lutins. Caprice. Op. 44 París, 1884 Rythmes contrariés, 2-3, 3-4, 4-5 París: Leduc, 1913 Sérénade Galante París, 1883 Sérénade pour le piano París: E. et A. Girod, ca 1865 Souviens-toi París: Léon Grus, ca 1869 Tempo di Minuetto, morceau de genre París, 1876 Trois sonatines Lyon: Janin frères, sa Valses concertantes. Op. 24, per a piano a quatre mans París, 1881 (Londres, 1895) Vénise: esquisse mélodique París: E. et A. Girod, ca 1867 Vignettes musicales, duet de piano

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Compositors d'òpera valencians Categoria:Organistes de València Categoria:Pianistes de València Categoria:Pianistes francesos Categoria:Compositors de València Categoria:Compositors valencians del Romanticisme Categoria:Organistes francesos Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Morts a París Categoria:Organistes valencians contemporanis Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Compositors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors valencians morts al segle XX