La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.
La Primera Guerra Macedònica va concloure el 205 aC amb la signatura del tractat de Fenice que prohibia l'expansió macedònica cap a l'oest. Mentrestant la República Romana estava ocupada amb les lluites contra Cartago i Filip va voler aprofitar-se d'aquesta situació per aconseguir el control de tot Grècia. A més, sabia que, per portar-ho a terme, calia una aliança amb Creta. Després de destruir les forces de Pèrgam, estat grec a l'Àsia Menor, i de formar una aliança amb Etòlia, Filip no tenia més oposició al territori grec que la de Rodes. Aquesta illa estat, que dominava econòmicament i militar el sud-est de la Mediterrània, era una aliada de Filip, però també ho era del seu enemic, Roma.
Filip va formar una aliança amb etolis i pirates espartans que van començar a atacar els vaixells rodis. També es va aliar amb diverses grans ciutats de Creta, com Hieràpitna i Olunt.Detorakis, A History of Crete Mentre l'economia i la flota ròdies sofrien les depredacions dels pirates, Filip va formar una nova aliança, aquesta vegada amb Antíoc III el Gran, rei de l'Imperi Selèucida, i enfrontant-se a Ptolemeu V d'Egipte.L'Imperi Selèucida i Egipte eren els altres dos estats diàdocs
Filip va atacar els territoris de Ptolemeu i també els aliats de Rodes a Tràcia. Els esdeveniments posteriors foren un seguit d'iniciatives que culminaren amb la derrota de Filip. El 201 aC, Rodes i les seves aliades (Pèrgam, Cízic i Bizanci) uniren les seves flotes i, en la batalla de Quios, van derrotar Filip. Tanmateix, pocs mesos després, la flota de Filip va vèncer els rodis en la batalla de Lade. El següent fet es va produir mentre Filip es trobava atacant Pèrgam i diverses ciutats de la Cària; Àtal I de Pèrgam es va dirigir cap a Atenes i va aconseguir forjar una aliança amb els atenencs que, immediatament, van declarar la guerra als macedonis. El rei de Macedònia no en va poder quedar al marge i va atacar els atenencs amb la seva armada i una part de la infanteria.
Aquesta darrera acció va provocar la intervenció de Roma, que va advertir Filip que si no retirava les seves tropes entraria en guerra contra Roma, cosa finalment va succeir. Això va deixar les ciutats cretenques sense els grans aliats, i la ciutat principal de Creta, Cnossos, es va unir als rodis. Davant aquest nou conglomerat de forces, tant Hieràpitna com Olunt es van rendir i van haver de signar un tractat més favorable a Rodes i Cnossos.
Pirateria i guerra miniatura|Grècia i l'Egeu cap al 200 aC El tractat de Fenice prohibia que Filip pogués expandir-se cap a occident, cap a Il·líria o al mar Adriàtic; per aquest motiu el rei va dirigir l'interès cap a l'est, cap al mar Egeu, i va començar a construir una gran flota.Green, Alexander to Actium: The Historical Evolution of the Hellenistic Age, 305 Filip veia dues formes de trencar el domini rodi del mar: amb actes de pirateria i amb la guerra. Finalment, va decidir emprar ambdós mètodes i va convèncer els cretencs —que feia temps que es dedicaven a la pirateria—, els etolis i els espartans perquè realitzessin atacs de pirateria contra els vaixells de Rodes; l'atractiu era la promesa d'immensos botins capturats a les naus ròdies. Filip va convèncer el pirata etoli Dicearc perquè ataqués i saquegés una àmplia regió al llarg de l'Egeu, que incloïa territoris de les Cíclades i de Rodes.
Cap al final del 205 aC, Rodes havia quedat debilitada a causa d'aquests atacs, i Filip va considerar que havia arribat el moment d'iniciar la segona fase del seu pla: la guerra. Va convèncer les ciutats de Hieràpitna, Olunt i d'altres de l'est de Creta perquè declaressin la guerra a Rodes. Inicialment, Rodes va respondre de manera força diplomàtica i va demanar ajuda a Roma; però els romans, que acabaven de guanyar la Segona Guerra Púnica, no veien amb bons ulls una nova guerra. El senat romà va intentar persuadir la població d'entrar en guerra, fins i tot després que Pèrgam, Cízic i Bizanci s'haguessin unit a Rodes, però no va poder modificar la determinació del poble.Matyszak, The Enemies of Rome: From Hannibal to Attila the Hun
Amb aquesta situació favorable, Filip va incrementar els atacs a Rodes i va capturar i massacrar les poblacions de Cios i Mirlea, ciutats gregues de la costa del mar de Màrmara. Filip va lliurar ambdues ciutats al seu cunyat, Prúsies I, rei de Bitínia, que les va reconstruir i canviar de nom a Prusa i Apamea, en honor d'ell mateix i a la seva esposa. A canvi d'aquestes ciutats, Prúsies va prometre que continuaria expandint el seu regne a costa del de Pèrgam.La darrera guerra entre Bitínia i Pèrgam havia finalitzat el 205 aC La captura d'aquestes ciutats també va exaltar els etolis, ja que les dues poblacions eren membres de la Lliga Etòlia. L'aliança entre Etòlia i Macedònia es va mantenir únicament per la por que els primers tenien a Filip i aquest incident va empitjorar la seva ja tibant relació.Polibi 15.23 15.23 A continuació, Filip va atacar i va conquerir les ciutats de Lisimàquia i Calcedònia, que també eren membres de la Lliga Etòlia, cosa que va forçar Etòlia a trencar l'aliança existent.
De retorn, la flota de Filip es va aturar a l'illa de Tassos, al sud de la costa de Tràcia. El general de Filip, Metrodor, es va dirigir a la capital de l'illa per reunir-se amb emissaris de la ciutat. Els enviats van dir que retrien la ciutat als macedonis amb la condició que no s'hi establís una guarnició, que no haguessin de pagar tribut i tampoc contribuir amb soldats a l'exèrcit macedoni; a més, volien seguir regits per les seves pròpies lleis.Polibi, 15.24 15.24 Metrodor va respondre que el rei acceptava les condicions i la ciutat va obrir les portes. Una vegada dins les muralles, Filip va ordenar esclavitzar-ne tots els ciutadans, que van ser venuts, i va saquejar la ciutat. miniatura|Bust d'Antíoc III al Louvre
Més tard, Filip va pactar amb Antíoc III el Gran, emperador dels selèucides, que pretenia el territori governat pel jove faraó Ptolemeu V de la dinastia ptolemaica. Filip va acordar ajudar Antíoc a conquerir Egipte i Xipre, i aquest va prometre donar suport a Filip en l'objectiu d'apoderar-se de Cirene, les Cíclades i la Jònia.Green, 304 Després de signar el tractat, l'exèrcit de Filip va atacar les possessions de Ptolemeu a Tràcia. La flota macedònia es va dirigir al sud i va prendre l'illa de Samos, que també pertanyia a Ptolemeu, on va capturar la flota egípcia que hi havia ancorada.Green, 306 Després, els macedonis van marxar cap al nord i assetjaren l'illa de Quios. El pla de Filip era utilitzar les illes septentrionals de l'Egeu com a bases per arribar a Rodes. El setge no va ser favorable a Filip, ja que les flotes combinades de Pèrgam, Rodes i els seus nous aliats, Cízic i Bizanci, van aconseguir bloquejar la flota macedònia.Polibi 16.2 16.2
Batalla naval
En no veure cap altra opció, Filip va decidir arriscar-se i va buscar la confrontació. La flota macedònia, d'uns 200 vaixells, superava l'aliada en una proporció de dos a un.Green, 307Polibi 16.2 La batalla va començar quan Àtal I, que comandava l'ala esquerra de la flota aliada, va avançar contra l'ala dreta macedònia, mentre que el flanc dret aliat de l'almirall rodi Teofilisc atacava l'ala esquerra macedònia. Els aliats van obtenir l'avantatge al flanc esquerre i van capturar el vaixell insígnia de Filip; l'almirall de Filip, Demòcrates, va morir durant la lluita.Polibi 16.3 16.3 Mentrestant, els macedonis van rebutjar els rodis en l'atac al seu flanc dret. Teofilisc, lluitant des del seu vaixell, va rebre tres ferides mortals però va aconseguir reunir els seus homes i va aconseguir vèncer els macedonis quan intentaven l'abordatge.Polibi 16.5 16.5
Al flanc esquerre dels aliats, Àtal va veure que un dels seus vaixells havia estat enfonsat i que l'enemic s'aproximava perillosament a un altre vaixell;Polibi 16.6 16.6 llavors, va decidir dirigir-se al rescat amb dues quatrirems i el seu vaixell insígnia. El vaixell de Filip, que encara no havia entrat en combat, va adonar-se que Àtal s'havia separat de la seva flota i el va atacar amb quatre quinquerrems i tres hemiolis. Veient que Filip s'apropava, Àtal va fugir com va poder i va haver d'encallar les seves naus. Després de trepitjar terra ferma, i abans de fugir cap a la ciutat d'Èritres, va llançar diverses monedes, vestimentes púrpures i altres objectes esplèndids sobre el pont del seu vaixell. Quan els macedonis van arribar a la costa, es van aturar a recollir el botí. Filip, creient que Àtal havia mort durant la persecució, va manar que remolquessin el vaixell insígnia de Pèrgam. Mentrestant, la situació al flanc dret aliat s'havia invertit i els macedonis es van veure forçats a retirar-se, amb què permeteren que els rodis prenguessin els seus vaixells danyats i els duguessin al port de Quios. El centre i l'esquerra aliats també havien assolit avantatge i van obligar els macedonis a retirar-se abans de dirigir-se a Quios sense problema.
Resultat i conseqüències
El resultat de la batalla va ser nefast per al bàndol macedoni, ja que 92 vaixells hi van ser destruïts i set, capturats.Polibi 16.7 16.7 Per part dels aliats, tres vaixells de Pèrgam van ser destruïts i dos en foren capturats, mentre que tres vaixells de Rodes van ser enfonsats però no en fou capturat cap. Durant la batalla, els macedonis van perdre 6.000 remers i 3.000 mariners, i 2.000 homes foren capturats. Les baixes dels aliats van ser molt menors, amb 70 homes morts dels pergamens i 60 dels rodis, mentre que 600 homes van ser capturats. Green descriu aquest fracàs com «una derrota severa i costosa», ja que va significar la fi de la flota macedònia i va permetre protegir les illes de l'Egeu d'una altra invasió. Després d'aquesta batalla, els almiralls de Rodes van decidir deixar Quios i tornar a casa. Durant el camí de tornada, Teofilisc va morir de les ferides rebudes, però abans de morir va designar Cleònic com a successor.Polibi 16.9 16.9 Mentre la flota ròdia navegava per l'estret entre Lade i Milet, a la costa d'Àsia Menor, va ser atacada pels vaixells de Filip. El triomf de Filip va forçar que la flota es retirés a Rodes. Impressionats per la victòria, els habitants de Milet van homenatjar Filip i Heràclides.Polibi 16.15 16.15
Campanya a l'Àsia Menor miniatura|Bust d'Àtal I de Pèrgam, vers el 200 aC (Museu de Pèrgam, Berlín) Abans d'emprendre la campanya contra la flota de Filip al mar Egeu, Àtal I, el rei de Pèrgam, va enfortir les muralles de la capital per així protegir-la de qualsevol assalt. Amb aquesta i altres mesures, Àtal pretenia evitar que Filip aconseguís un gran botí dins el seu territori. Quan Filip va decidir atacar Pèrgam i va arribar a la ciutat amb el seu exèrcit, va observar que aquesta no comptava amb gaires defenses i va ordenar algunes escaramusses que van ser rebutjades amb facilitat. Veient que les muralles eren massa fortes, es va retirar després de destruir alguns temples, incloent-hi el d'Afrodita i el santuari d'Atena Nicèfora ('que porta la victòria'). Després de capturar Tiatira, els macedonis van intentar saquejar la plana de Tebes, a Cilícia, però el botí va ser menor de l'esperat. Quan va arribar a Tebes, va exigir gra al governador selèucida de la regió, Zeuxis; però aquest, de manera intencionada, no els va donar gaires provisions.Polibi 16.1