Paul LeRoy Bustill Robeson, artísticament conegut com a Paul Robeson (Princeton, Nova Jersey, EUA, 9 d'abril del 1898 - 23 de gener del 1976) va ser un actor multilingüe, atleta, cantant de concerts, baríton-baix, escriptor i activista dels drets civils.
Biografia Fill d'un esclau fugitiu d'ascendència igbo que s'havia convertit en predicador protestant i que va aconseguir llicenciar-se en la universitat de Lincoln. La seua mare era provinent d'una família de quàquers que havia lluitat per l'abolició de l'esclavitud en Estats Units.
L'any 1910, la família Robeson es trasllada a Somerville, Nova Jersey. Després d'estudiar dret en la Universitat Rutgers, Robeson es va graduar d'advocat. Va ser el tercer estudiant d'origen negre en aquella universitat. En seua joventut, va ser jugador de rugbi, també de beisbol i de bàsquet en la Universitat amb els Akron Pros i els Milwaukee Badgers.Estadístiques de Robeson en ProFootballReference.com
Si no haguera estat per la seua condició de persona negra, Robeson haguera constituït el prototip heroic de la societat nord-americana de la seua època. L'estigma era tan gran, que arriba a l'instant que les altres universitats americanes, en general, es negaven a desenvolupar competències amb la Universitat Rutgers, a causa del fet que en la seua nòmina tenia a un jugador negre.;,,,
Al seu ingrés en el Col·legi d'Advocats de Princeton, una mecanògrafa blanca va rebutjar escriure al dictat d'un advocat negre, i açò li va fer desistir de ser advocat, pel que es va dedicar a altres labors. Es va convertir en actor de teatre i de cinema.
Va ser amic del gran cineasta soviètic Serguei Eisenstein, del dirigent africà Jomo Kenyatta, així com d'altres líders mundials de l'època (com Nehru i Emma Goldman). Com artista i com figura pública, va ser aclamat per escriptors i pensadors com Pablo Neruda, James Joyce i Ernest Hemingway.
Al seu fill l'envià a estudiar a una universitat soviètica, a causa del fet que no volia que aquest patira la discriminació racista del seu país.
De personalitat rebel i assertiva va dirigir les primeres campanyes dels Estats Units, reivindicant els drets de la població afroamericana.
Casat amb Eslanda Cardozo Goode,cf. aquesta el va animar que actuara en produccions teatrals aficionades. En aquella experiència va tenir l'oportunitat de conèixer al dramaturg progressista nord-americà Eugene O'Neill, Premi Nobel de literatura 1936, i tres vegades Premi Pulitzer el 1920, 1922 i 1928.
El 1952 va ser guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
La seua figura com líder polític i com artista El 1925, va tenir l'oportunitat de viatjar a la Gran Bretanya. Una vegada allí, diu que va prendre consciència política i "va aprendre que el caràcter essencial d'una nació està determinat no per les classes altes, sinó pel poble, i que els pobles de totes les nacions són germans en la gran família de la humanitat".
Va començar a cantar espirituals, i altres cançons sobre la salvatge explotació dels negres del sud dels Estats Units, amb la seua inconfusible i potent veu greu de baríton-baix.
En els anys 30, en els seus viatges per Europa i la Unió Soviètica, Robeson va fer contacte amb els membres d'organitzacions antifeixistes, amb els oprimits i amb els dirigents de la classe obrera de l'època. Va començar a comprendre que el seu art tenia la capacitat de servir a la lluita dels treballadors de tot el món. Es va convèncer que els afroamericans, com descendents d'esclaus, tenien una cultura comuna amb els treballadors d'altres països, que com els russos, eren descendents dels serfs. En la Unió Soviètica va ser on segons les seues paraules es va sentir tractat com un complet ésser humà i va veure que no havia perjudicis contra els afroamericans ni cap altre tipus de discriminació.
Cantà blues, cançons contra l'explotació i l'esclavitud, himnes dels presidiaris, dels remers del Volga, dels maquis, de les brigades internacionals de la Guerra Civil espanyola, marxes russes dels obrers i fragments del Porgy and Bess de George Gershwin, i la seua peça emblemàtica Old Man River. També traduí l'Himne Soviètic a l'anglès en 1943.
A partir de l'arribada del nacionalsocialisme a Alemanya el 1933, Robeson es va convertir en un actiu lluitador contra aquesta forma de govern autoritari. Va participar en la Guerra Civil espanyola dins la Brigada Abraham Lincoln. En un míting antifeixista contra l'aixecament de Francisco Franco contra la República, el 1936, Robeson va dir: "L'artista ha de prendre partit. Ha de triar lluitar per la llibertat o per l'esclavitud. Jo he triat. No tenia cap altra alternativa".
Va intervenir en onze pel·lícules. La primera d'elles va ser Body and Soul, dirigida el 1925 per Oscar Micheaux, un pioner de l'anomenat cinema independent que, sense diners, va assolir a produir prop de 40 pel·lícules, entre 1919 i 1948, involucrant temes i actors afroamericans.
Amb una imponent qualitat d'actor, Robeson va interpretar a dos personatges bessons: un criminal disfressat de reverend eclesiàstic i un jove comerciant, ambdós enamorats de la mateixa dona. Aquesta va constituir una pel·lícula intensa sobre temes i valors col·lectius, una pel·lícula muda on, de manera paradoxal, la poderosa veu de Robeson va estar absent. No obstant això, era interpretada per un acompanyament musical de gran significació en la història del jazz contemporani, ja que es va tractar de l'orquestra de jazz del Lincoln Center, que dirigia per eixes dates, Wynton Marsalis, que havia encomanat a altra icona del jazz, Wycliffe Gordon, l'elaboració d'un acompanyament que va ser executada en viu durant les dues projeccions de la pel·lícula d'Oscar Micheaux i Robeson, tal com s'estilava en l'època presonora del cinema. Tant Marsalis com el pianista Marcus Printup, acompanyats d'un grup de jazz dels més importants del moment, van rendir aquest homenatge als precursors del cinema afroamericà.
Paul Robeson no va constituir el típic cantant o actor nord-americà, mancat de formació, ja que era posseïdor d'una extensa il·lustració i una àmplia cultura, ja que tenia una extraordinària preparació intel·lectual. Parlava més de 20 idiomes. El 1952, la Unió Soviètica li va concedir el Premi Stalin de la Pau.
La persecució politica miniatura|Paul Robeson, com pintat per Betsy Graves Reyneau, en la col·lecció de la Arxius Nacionals i Administració de Documents Va patir la persecució feroç del macartisme i del mateix FBI. Durant un interrogatori davant el Senat nord-americà, quan li van preguntar que per què no es quedava a la Unió Soviètica, va contestar: "Perquè el meu pare era un esclau, i la meua gent va morir per a construir aquest país, i vaig a romandre ací i a tenir una part d'ell, exactament igual que Vostè. I cap feixista importat em traurà d'ell."
El Comitè d'Activitats Anti-Americanes, va acabar declarant que Robeson havia intentat construir un estat soviètic en el sud dels Estats Units i el va privar del seu passaport.
Açò va acabar amb la seua carrera. Prop de 80 dels seus concerts van ser cancel·lats. El 1949, dos concerts a l'aire lliure en Peekskill, Nova York van ser atacats per les grups racistes sense que la policia de l'estat fera gens per a impedir-ho. Per a l'ocasió, Robeson va declarar: "Vaig a cantar allà on la gent vulga que cante... i no m'espanten les creus que cremen [en al·lusió al Ku Klux Klan], ni en Peekskill ni en qualsevol altre lloc".
Reconeixements a la seua significació política Un altre dels seus grans amics va ser Albert Einstein, amb qui compartia el seu anhel per la pau mundial. Va ser liquidat en vida per la premsa nord-americana que li va donar poc espai a la seua figura fins a aconseguir marginar-lo per complet.
Es diu que era un dels cantants preferits per Pablo Neruda, qui li va reservar un espai en el seu Canto General:
Filmografia 1942 Tales of Manhattan 1942 Native Land (Veu en off) 1940 The Proud Valley 1937 King Salomon's Mines 1937 Big Fella 1937 Jericho 1936 Show Boat 1936 Song of Freedom 1935 Sanders of the River 1933 The Emperor Jones 1930 Borderline 1926 Camille 1925 Body and Soul
Referències
Bibliografia
.
Robeson, Paul Leroy (1919-06-10). "The New Idealism". The Targum 50, 1918–1919: 570–1.
Categoria:Cantants afroamericans estatunidencs Categoria:Actors de cinema de Nova Jersey Categoria:Actors afroamericans estatunidencs Categoria:Activistes afroamericans estatunidencs Categoria:Premi Lenin de la Pau entre els pobles Categoria:Jugadors de bàsquet de Nova Jersey afroamericans Categoria:Advocats de Nova Jersey Categoria:Grammy a la carrera artística Categoria:Alumnes de la Columbia Law School Categoria:Alumnes de l'Escola d'Estudis Orientals i Africans Categoria:Morts a Filadèlfia Categoria:Persones de Princeton Categoria:Cantants de Nova Jersey Categoria:Advocats afroamericans Categoria:Actors de cinema afroamericans Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Actors nascuts al segle XIX