La Setmana Santa de Llorca (Múrcia) és una de les més notables manifestacions populars de celebració de la Setmana Santa a Espanya, sent declarada com a festa d'Interès Turístic Internacional el 2007.
Al marge de l'existència de processons religioses a la manera tradicional, són les Desfilades Bíbliques Passionals les que caracteritzen a la Setmana Santa llorquina d'una personalitat única i diferent, amb representacions de l'Antic Testament amb la participació de cavalls, carros i carrosses d'enormes dimensions.
Els brodats en seda són també una característica destacada dels seguicis llorquins, marcats per una extraordinària rivalitat entre dos de les seves dues cofraries o pasos, el Blau i el Blanc.
Malgrat que moltes de les seves processons són més antigues, la història de les desfilades bíblico-passionals tal com es coneixen en l'actualitat es remunta a finals del .
L'escenari de les Desfilades Encara que algunes de les processons (les de caràcter exclusivament religiós) transcorren per diversos carrers de la ciutat, les quatre grans desfilades bíblico-passionals (Divendres de Dolors, Diumenge de Rams, Dijous Sant i Divendres Sant tenen com a escenari l'Avinguda de Joan Carles I, la via més destacada de la ciutat.
Així, es condiciona en els dies previs a la Setmana Santa amb la col·locació sobre l'asfalt d'una capa de terra que permeti el pas dels cavalls sense risc. A ambdós costats es col·loquen grades en tota la seva llargada (aprox. 600 m.). Grans focus reforcen la il·luminació de tota la via.
L'accés a aquestes graderies requereix, per les dues principals desfilades (Dijous i Divendres Sant) dels corresponents abonaments.
La decoració de les tribunes i de moltes de les balconades amb banderes blanques o blaves es complementen amb els mocadors que agiten els assistents fent que l'escenari dels festejos llorquins s'irisi amb els dos colors que protagonitzen la seva Setmana Santa.
Les Confraries o Pasos La Setmana Santa de Llorca s'organitza entorn de sis confraries anomenades Pasos. El Pas Blanc i el Pas Blau centralitzen el protagonisme dels actes dividint en dos als llorquins en coneguts enfrontaments. Són els únics pasos que incorporen cavalls i grups bíblics en moviment.
Les Confraries de la Setmana Santa llorquina són:
Real e Ilustre Archicofradía de Nuestra Señora del Rosario (Pas Blanc) Hermandad de Labradores (Pas Blau) Archicofradía del Santísimo Cristo de la Sangre (Pas Encarnat) Cofradía del Santísimo Cristo del Perdón (Pas Morat) Hermandad de la Curia (Pas Negre) Archicofradía de Jesús Resucitado
Pas Blanc miniatura|esquerra|Estendard guió del Pas Blanc Els orígens de la Real e Ilustre Archicofradía de Nuestra Señora del Rosario es remunten al , si bé els documents més antics ja en fan referència l'any 1599.
LHermandad es reorganitza el 1753, quan s'organitza la processó del Divendres Sant amb la participació d'imatges d'un Natzaré, Sant Joan Evangelista, Maria Magdalena i la Verònica, juntament amb les imatges de Nostra Senyora del Rosari i la Verge de l'Amargor, de Francisco Salzillo. El color del seu hàbit era llavors, morat. D'aquells anys data l'actual escut, amb una àliga que sosté un rosari sobre un fons vermell.
Aconsegueix el títol de Real per l'ingrés a la mateixa del rei Ferran VII. En el canvien el seu color pel que actualment les caracteritza i dona nom: el blanc, quan el 1852 es conforma un grup de natzarens amb aquest color dins lArchicofradia.
Des de 1850, el Pas Blanc processiona el Diumenge de Rams, escenificant amb el Poble Hebreu, l'Entrada de Jesús a Jerusalem.
Després de la destrucció del seu patrimoni a la Guerra Civil espanyola, la nova imatge Titular de la Verge de l'Amargor s'encarregaria a José Sánchez Lozano.
Pas Blau miniatura|Estendard de El Reflejo Els orígens del Pas Blau es remunten a lArchicofradía de la Vera Cruz y Sangre de Cristo, creada en el . L'any 1752 es té coneixement de l'anomenada Hermandad de Labradores Lorquinos, que té com a Titular a Nostra Senyora dels Dolors, amb seu en el convent dels franciscans.
Des de l'any 1800 presideix la processó del Divendres de Dolors i el 1854 es crea el Pas dels Natzarens Blaus. El 1856 comencen a incorporar brodats de gran qualitat a les processons llorquines.
Després de la desaparició durant la Guerra Civil espanyola de la seva imatge Titular, obra de l'escultor local Manuel Martínez, que datava del , s'encarregaria l'actual imatge de la Verge dels Dolors a l'escultor José Capuz, inspirant-se en l'estendard del reflex, representació del rostre de la imatge original de la Verge.
L'emblema dels blaus és un cor travessat per un punyal.
Pas Encarnat miniatura|esquerra|Estendard del Crist de la Sang Es té constància de l'existència el 1555 de la Cofradía de la Santa Vera Cruz y Sangre de Cristo que processionava el Dijous Sant i que seria fundada oficialment pels franciscans el 1590.
El 1734 s'eleva el seu rang a Archicofradía, estant constituïda en el convent franciscà, on tenia capella pròpia. Durant la refundació i reorganització de confraries que tingué lloc a Llorca a mitjans del XIX s'uneix a ella lHermandad de Nazarenos Coloraos, fundada en el convent de San Diego, passant a tenir com a Titular un Crucificat conegut com a Cristo de los Terceros. Desapareixeria el 1904.
El 1935 torna a refundar-se en el convent de Sant Diego, organitzant per primera vegada la Processó del Silenci, a les 00:00 del Divendres Sant.
El 1940, la Archicofradía del Santísimo Cristo de la Sangre és traslladada a la seva actual seu, l'església parroquial de Sant Cristòfor. Des de 1948, el Pas Encarnat té com a imatge Titular el Crist de la Sang, talla realitzada pel valencià José Jerique.
Pas Morat miniatura|Estendard guió del Pas Morat A inicis del es crea una capella dedicada al Santísimo Cristo del Socorro en el convent de Sant Joan de Déu. El 1758 es fundaria una confraria que el 1779 adoptaria com a propi el color morat.
El 1800, ja com a pas de natzarens morats comença a presidir la processó de la tarda del Dijous Sant, amb la seva imatge Titular, la d'una Dolorosa y la Santa Cena, obra de Nicolás Salzillo, adquirida a la confraria murciana de Jesús el 1763.
El seu Titular passaria, amb els anys, a ser el Santísimo Cristo del Perdón, un natzaré amb la creu al damunt realitzat per Roque López el 1787.
Al marge de la seva participació en les desfilades bíblico-passionals, la Cofradía del Santísimo Cristo del Perdón, el Pas Morat, organitza el Via Crucis del matí del Divendres Sant, amb els seus característics rezaores.
Pas Negre miniatura|esquerra|Estendard guió del Pas Negre LHermandad de la Curia compta també en el seu remot origen, en aquest cas a la confraria de Nuestra Señora de los Dolores en el Pas del Prendimiento, fundada el 1725, una confraria que seria reorganitzada el 1874 pel Col·legi d'Advocats i Procuradors, circumstància de la que prové el seu nom actual. Presidiria la processó del Dimecres Sant fins a 1932.
Després de la Guerra Civil espanyola, la nova imatge titular serà la Virgen de la Soledad, obra de José Sánchez Lozano. El color que la caracteritza avui ve donat de la seva substitució en aquells anys de la desapareguda confraria coneguda amb els negres-servites, que estava constituïda en l'església de Sant Mateu, d'on li prové el nom. Presideixen la processó (desfilada bíblico-passional) del Diumenge de Rams.
El 1977 es traslladen des de Sant Mateu a Sant Patrici, organitzant des de llavors la processó a la seva Titular la nit del Dissabte Sant.
miniatura|Archicofradía del Resucitado Archicofradía del Resucitado Encara amb antecedents històrics de la celebració de la Resurrecció ja el 1601, les primeres constitucions conegudes d'aquesta Archicofradía de Jesús Resucitado daten de 1764.
La primera processó del Ressuscitat surt el 1801 amb la seva imatge Titular, obra de l'escultor murcià Roque López. Fou de les poques imatges que sobrevisqueren a la Guerra Civil espanyola.
Encara que la seva seu fundacional fou l'església de Santa Maria, en quedar aquesta en ruïnes després de la guerra, es traslladà a l'ex-Col·legiata de Sant Patrici.
Les Processons i les Desfilades Bíblico-Passionals miniatura|esquerra|La Verge dels Dolors a la sortida de Sant Francesc Divendres de Dolors La primera de les desfilades bíblico-passionals té lloc la tarda del Divendres de Dolors. Data de 1800 i la presideix el Pas Blau, que aquest dia commemora la festivitat de la seva Titular, la Verge dels Dolors.
El Pas Blau posa en escena gran part del seu patrimoni artístic com els estendards de Cayuela, que daten de principis del , catalogats com a Béns d'Interès Cultural.
El tron de la Verge dels Dolors, amb la imatge realitzada l'any 1941 per José Capuz sota el pal·li brodat en seda per Francico Cayuela, tanca la desfilada. Acompanyen la imatge una escorta de 12 natzarens, els 7 Dolors de la Verge i els Quatre Evangelistes amb l'arcàngel Gabriel a cavall com a testimonis de la Redempció. La precedeixen centenars de dones amb mantellines, vestides de dol.
miniatura|La processó pels carrers del nucli antic
Dissabte de Passió L'entorn de l'antiga Col·legiata de Sant Patrici i els carrers antics a l'entorn de la Plaça d'Espanya acullen la nit del Dissabte de Passió la processó de la Cúria, organitzada pel Pas Negre.
Es tracta d'una processó de tall tradicional, no d'una desfilada bíblica. L'austeritat és l'element bàsic d'aquesta, en la qual processiona la imatge de la Verge de la Soledat, obra de José Sánchez Lozano. Les representacions de la resta de pasos es limiten a la presència del seu estendard.
Diumenge de Rams miniatura|esquerra|Sant Joan de la Palma desfila el Diumenge de Rams La segona desfilada bíblica dels llorquins té lloc la tarda del Diumenge de Rams en un seguici que, malgrat estar presidit per lHermandad de la Curia, té com a principal protagonista el poble hebreu, del Pas Blanc.
La representació Bíblica del Pas Blau és romana, etíop i fonamentalment egípcia, destacant les figures del Faraó Ptlomeu i la princesa Meiamén, que salvà Moisès de les aigües del Nil. Dins del Grup del faraó apareixen també les 7 bigues i els quasi 1000 figurants que formen part dEl triomf de Josep.
La representació Bíblica del Pas Blanc és hebrea, destacant els reis David i Jacob, acompanyats del seu seguici i el grup més característic d'aquesta processó, el Poble Hebreu, que desfila pels carrers de Llorca des de 1855. miniatura|Mantellines brodades del Pas Blau Participen milers de blancs i blanques vestits amb túniques, celebrant l'entrada de Jesús de Natzaret, portant palmes, branques d'olivera i repartint caramels. Rere seu desfila, en un tron i ornamentada amb palmes, la imatge de Sant Joan Evangelista de Castillo Lastruces (1973).
Tanca la processó la imatge Titular del Pas Negre, la Verge de la Soledat, escortada per majordoms amb toga, tradició de lHermandad. El mantell és una obra realitzada en vellut negre, brodat en or i sedes. A la part superior presenta dos escuts brodats en or: a la dreta, l'Ajuntament de Llorca, i a l'esquerra el Col·legi d'Advocats de Llorca. A la part inferior presenta tres medallons brodats en seda: el central representa una imatge de la Pietat Vaticana de Miquel Àngel i dos medallons a ambdós costats que representen uns àngels, inspirats en el model iconogràfic de la Capella Sixtina.
Dijous Sant Desfilada Bíblico Passional miniatura|esquerra|El mantell de Moisés en el Nil, del Pas Blau El Dijous Sant té lloc la primera de les dues grans desfilades bíbliques. Tant blaus com blancs treuen al carrer gran quantitat d'elements a cavall, grups complets d'Egipte, el poble jueu o símbols del Triomf del Cristianisme, així com alguna de les grans carrosses que ocupen completament l'ample de l'Avinguda.