Josep Maria Muñoz i Pujol (Barcelona, 16 de gener de 1924 - 26 de novembre de 2015) va ser un dramaturg, assagista i novel·lista català. Era metge traumatòleg i a partir de 1955, va dedicar-se també a la literatura i dramatúrgia.
Obra dramàtica Torna un home (1955). Premi Maragall No hay camino (1959) La hora de todos (1960) Antígona 66 (1965). Premi Josep Maria de Sagarra 1965 Kux my Lord (1970) Les bacants (1973) En Companys (1981) Vador. Dalí de Gala (1988) Alfons IV. Premi nacional català per a textos teatrals Ignasi Iglésias (ex aequo) (1989) Somni de mala lluna (1991) Fleca Rigol, digueu (1993) Anar i tornar de la Taverna Pilsen (1995) Seducció (1995) L'encobert (1995) L'experiment (2015), versió teatral de Tots els camins duen al llit de Venus. Història d'Abelard i Heloïsa.
Narrativa, biografia i assaig Dies de la raó perduda (1998), novel·la La gran tancada (1999), sobre la tancada a Montserrat d'un grup d'intel·lectuals el 1970. El falcó de Sueca (2002), biografia de Joan Fuster. Agustí Duran i Sanpere (2004), biografia. Lluís Nicolau d'Olwer. Un àcid gentilhome (2007), biografia. Tots els camins duen al llit de Venus. Història d'Abelard i Heloïsa (2010), novel·la.
El cant de les sirenes. Petita crònica del teatre independent a Catalunya (1955-1990) (2009), premi Ciutat de Barcelona de Ciències Humanes.
Referències
Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis en català Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català Categoria:Traumatòlegs barcelonins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XX Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX