Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) és una serralada situada a l'Europa central.
El seu punt culminant és el Mont Blanc, amb 4.810 metres d'altitud. Al voltant dels Alps –afavorit per rius importants de cabal uniforme i riques terres de conreu– es va edificar la civilització europea que avui coneixem. Els Alps estan administrativament repartits entre quatre estats: França, Suïssa, Àustria i Itàlia, almenys pel que fa als grans massissos, ja que també Mònaco, Eslovènia, Alemanya i Liechtenstein tenen dintre de les seves fronteres alguns estreps de la serralada.
Geografia Serralada en forma d'arc de 1.000 quilòmetres de longitud per 400 quilòmetres d'amplada màxima. Hi són nombroses les muntanyes de més de quatre mil metres. És, doncs, un accident orogràfic important de l'escorça de la Terra. miniatura|esquerra|Imatge de satèl·lit. Al nord-oest i al sud s'aprecien núvols. Els cims de la serralada són colgats de neu. Amb criteris geològics i geogràfics es poden dividir en tres sectors diferenciats: Els Alps Occidentals, que anirien des de les primeres elevacions a prop de la mar Mediterrània fins al Valais. Els Alps Marítims, el massís de la Vanoise, el dels Écrins i el massís del Mont Blanc en són els blocs més importants. Els Alps Centrals, des del Valais fins als Grisons. Tot el Valais amb el massís més important dels Alps, el Monte Rosa, l'Oberland i el grup del Bernina. Els Alps Orientals, que abasten la resta de la serralada cap a l'est i el sud. El Tirol i els Dolomites en són les formacions més importants. Les darreres elevacions en aquesta direcció arriben fins a les primeres d'un altre gran massís: els Carpats.
El massís dels Alps és un sistema de serralades que s'estén al llarg de més d'un miler de quilòmetres, des de la Bocchetta di Altare a Itàlia, fins a Viena, a Àustria. Vuit estats comparteixen aquest conjunt muntanyós: Itàlia, França, Mònaco, Suïssa, Àustria, Liechtenstein, Alemanya, i Eslovènia. Amb nombrosos cims de més de 4.000 metres, absència de grans passos i hiverns rigorosos, aquestes muntanyes han constituït i encara constitueixen una important barrera natural. Tot i això, el massís és dels més poblats i industrialitzats del món, gràcies a la seva posició geogràfica al cor de l'Europa de la Revolució Industrial.
Límits generals miniatura|lang=ca|Regions dels Alps La cadena alpina presenta unes delimitacions més o menys clares allà on les muntanyes perden alçada: La frontera entre els Alps i els Apenins se sol prendre a la Bocchetta di Altare, a 459 msnm. Aquest límit s'estén al llarg del recorregut de l'autopista A6. La mar Mediterrània banya els contraforts del sud-est dels Alps Occidentals, a les províncies d'Imperia i Savona, a la Ligúria, i al departament dels Alps Marítims, a Provença-Alps-Costa Blava. Les valls excavades pels rius Argenç, Verdon i Durença separen els Prealps meridionals d'altres massissos més marítims com el de Maures, el de la Santa Bauma o el Mont Venturi. La vall del Roine suposa la marcada separació en sentit sud-nord entre els Alps Occidentals i el Massís Central Francès fins on rep les aigües del riu Isèra. A partir d'aquí l'Isèra és més fidel als límits alpins fins al colze de Voiron, on una línia sud-nord d'una trentena de quilòmetres enllaça altre cop el Roine a l'altura de la desembocadura del Guiers. En aquest punt i fins al llac Léman a la riba dreta del Roine s'hi troba la serralada del Jura. Un paisatge poc accidentat a uns 500 msnm enllaça en trenta quilòmetres el llac Léman amb el de Neuchâtel, a partir del qual el riu Aar fa de frontera dels Alps i el Jura fins que desemboca en el Rin. La Selva Negra queda separada dels Alps pel Rin i el llac de Constança, però la delimitació exacta és difícil més a l'est, al sud de Baviera, on la serralada alpina perd progressivament alçada fins a esdevenir una gran extensió de turons coneguda com els Prealps Bàvars. Un cop a Àustria el Danubi transcorre pel nord dels Alps i els separa de la major part de la Selva de Bohèmia, tot i que algunes petites zones al sud del Danubi pertanyen geològicament al massís bohemi. La Selva de Viena, al sud-oest de la ciutat, suposa l'extrem nord-oriental dels Alps, ja que a l'altra riba del Danubi, a una cinquantena de quilòmetres de Viena, s'hi troben els Petits Carpats. La plana Panònica constitueix la frontera oriental dels Alps entre Viena i Eslovènia. La part més sud-oriental de la cadena alpina es troba en territori eslovè, on les valls que enllaça l'autopista A1 es poden prendre de referència de divisió entre els darrers massissos alpins i els primers dels Alps Dinàrics Dins de la península Itàlica, les planes furlana, veneciana i Plana padana contrasten clarament amb les elevacions dels Alps i el separen dels Apenins
Aquesta delimitació dels Alps és subjectiva i oberta la discussió, ja que respon a criteris geològics, altimètrics, històrics o polítics, segons les zones. Amb la mateixa subjectivitat es pot dividir la serralada en Alps Occidentals, Centrals i Orientals.
Els massissos dels Alps Alps Occidentals miniatura|Massissos des Alps occidentals
De nord a sud (punt més alt):
Prealps de Savoia (Dents du Midi, 3.257 m) Massís del Chablais Massís del Giffre Agulles Roges Massís dels Bornes Massís dels Aravis Massís de Bauges Massís de la Chartreuse Alps de Graies (Mont Blanc, 4.808 m) Massís del Mont Blanc Massís del Beaufortain Alps de Graies (en sentit restringit) Massís de la Lauzière Massís de la Vanoise Massís del Gran Paradiso Alps del Delfinat (Barra dels Escrinhs, 4.103 m) Belledonne Grandes Rousses Massís d'Arves Massís del Taillefer Massís dels Escrinhs Alps Cottis (Mont Viso, 3.841 m) Massís del Mont Cenis Massís de Cerces Massís del Queyras / Alps cosiens (en sentit restringit) Massís de l'Ubaia / Orrenaye Prealps del Delfinat (Grande Tête de l'Obiou, 2.790 m) Massís del Vercors Massís del Diois Massís del Dévoluy País de Buech Massís de les Baronies Alps de Provença (Tête de l'Estrop, 2.961 m) Massís dels Tres Bisbes Prealps de Dinha Prealps de Castelana Alps Marítims (cim de l'Argentera, 3.297 m) Massís del Mercantour / Argentera Massís del Pelat Prealps de Grassa Prealps de Niça Alps Ligurs (Punta Marguareis, 2.651 m) Prealps de Provença (Ventor, 1.912 m) Monts de Valclusa Massís del Leberon
Alps Centrals miniatura|Massissos dels Alps centrals
D'oest a est (punt més alt):
Alps Bernesos (Finsteraarhorn, 4.275 m) Gastlosen Diablerets Aar-Gothard Prealps bernesos Prealps Friburguesos Alps Penins o del Valais (Punta Dufour, 4.634 m) Massís dels Mischabels Mont Rosa Prealps Biellesos Alps Urinesos (Dammastock, 3.630 m) Massís de Saint-Gothard Alps Glaronesos (Piz Russein, 3.614 m) Piz Russein Rossberg Alps Lepotins (Monte Leone, 3.552 m) Alps Tesinesos Massís del Monte Leone Massís de Saint-Gothard Adula Massís del Ceneri Prealps Appenzellesos (Säntis, 2.501 m) Alpstein Churfirsten Tösstal
Alps Orientals miniatura|Massissos dels Prealps Orientals Septentrionals Prealps Orientals Septentrionals
miniatura|Massissos dels Alps Orientals Centrals Alps Orientals Centrals Alps Rètics Alps Atesins Alps Nòrics
miniatura|Massissos dels Prealps Orientals Meridionals Prealps Orientals Meridionals Dolomites Alps Càrnics Alps Julians
Les regions dels Alps Regions i departaments alpins de França Provença – Alps – Costa Blava Valclusa Var Alps Marítims Alps de l'Alta Provença Alts Alps Roine-Alps Droma Isèra Savoia Alta Savoia Cantons alpins de Suïssa Vaud Friburg Valais Berna Lucerna Obwalden Nidwalden Uri Ticino Schwyz Grisons Glarus Sankt Gallen Appenzell Ausser-Rhoden Regions i províncies alpines d'Itàlia Ligúria Savona Impèria Piemont Cuneo Torí Biella Vercelli Verbano-Cusio-Ossola Vall d'Aosta Llombardia Varese Como Lecco Sondrio Bèrgam Brescia Trentino - Tirol del Sud Tirol del Sud Província de Trento Vèneto Verona Vicenza Treviso Belluno Friül - Venècia Júlia Pordenone Udine
Estats federats alpins d'Àustria Vorarlberg Tirol Salzburg Caríntia Alta Àustria Estíria Baixa Àustria Estats federats i Regierungsbezirk alpins d'Alemanya Baviera Suàbia Oberbayern Regions alpines d'Eslovènia Goriška Alta Carniola Caríntia Baixa Estíria
Quatre mils dels Alps miniatura|esquerra|El massís del Monte Rosa. Amb 4634m, és el segon pic més alt dels Alps. Així com als Pirineus l'elevació de les muntanyes més importants depassa els tres mil metres i a l'Himàlaia els vuit mil, els Alps s'expliquen com una successió de muntanyes de més de quatre mil metres. És clar que el seu nombre pot variar en funció dels criteris amb què es determini si una elevació o una altra és un cim independent o no.
La Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme (UIAA) ha definit una llista amb 82 4.000s "oficials" (més de 13.123 peus). Es considera, però, que hi ha 67 cims principals o més característics que depassen aquesta alçada, concentrats als sectors central i occidental principalment.
Una relació força acceptada és la següent, amb distribució per massissos d'est a oest.
Sector dels Grisons: Cim Altres noms Alçada (m) País/països 1a ascensió Realitzada per Bernina Piz Bernina 4.049 Suïssa
Sector de l'Oberland:
Cim Altres noms Alçada (m) País/països 1a ascensió Realitzada per Schreckhorn 4.078 Suïssa Lauteraarhorn 4.042 Suïssa Finsteraarhorn 4.273 Suïssa Aletschhorn 4.195 Suïssa Jungfrau 4.158 Suïssa Mönch Monk 4.099 Suïssa Gross Fiescherhorn 4.049 Suïssa Hinter Fiescherhorn 4.025 Suïssa Grünhorn Gross-Grünhorn 4.044 Suïssa
Valais (zona del Mischabel): Cim Altres noms Alçada (m) País/països 1a ascensió Realitzada per Lagginhorn 4.010 Suïssa Weissmies 4.023 Suïssa Lenzspitze 4.294 Suïssa Nadelhorn 4.327 Suïssa Hohberghorn 4.219 Suïssa Durrenhorn 4.035 Suïssa Dom 4.545 Suïssa Taschhorn 4.490 Suïssa
Valais (zona de Saas):
Cim Altres noms Alçada (m) País/països 1a ascensió Realitzada per Alphubel 4.206 Suïssa Allalinhorn 4.027 Suïssa Rimpfischhorn 4.199 Suïssa Strahlhorn 4.190 Suïssa
Valais (massís del Monte Rosa): Cim Altres noms Alçada (m) País/països 1a ascensió Realitzada per Nordend 4.609 Suïssa Itàlia Dufourspitze 4.634 Suïssa Grenzgipfel 4.618 Suïssa Itàlia Zumsteinspitze 4.563 Suïssa Itàlia Signalkuppe Punta Gnifetti 4.554 Suïssa Itàlia Parrotspitze 4.432 Suïssa Itàlia Ludwigshöhe 4.341 Suïssa Itàlia Schwarzhorn Corno Nero 4.322 Itàlia Balmenhorn 4.167 Itàlia Piràmide Vincent 4.215 Itàlia Punta Giordani 4.046 Itàlia
Valais (vall de Zinal): Cim Altres noms Alçada (m) País/països 1a ascensió Realitzada per Bishorn 4.153 Suïssa Weisshorn 4.505 Suïssa Zinalrothorn Piràmide de Zinal 4.221 Suïssa Ober Gabelhorn Obergabelhorn 4.063 Suïssa Dent Blanche Punta Gnifetti 4.356 Suïssa
Valais central: Cim Altres noms Alçada (m) País/països 1a ascensió Realitzada per Liskamm 4.527 Suïssa Itàlia Felikhorn 4.093 Itàlia Càstor 4.228 Suïssa Itàlia Pòl·lux 4.092 Suïssa Itàlia Breithorn 4.165 Suïssa Itàlia Roccia Nera 4.075 Suïssa Itàlia Cerví Matterhorn Cervino Cervin 4.478 Suïssa Itàlia Dent d'Herens 4.171 Suïssa
Valais occidental: Cim Altres noms Alçada (m) País/països 1a ascensió Realitzada per Combin de Tsesseta 4.141 Suïssa Grand Combin 4.314 Suïssa Combin de Valsorey 4.184 Suïssa
Massís del Mont Blanc: